Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
secreció
Biologia
Botànica
Producte del metabolisme dels vegetals, produït espontàniament o com a conseqüència de determinats estímuls, que posteriorment no és utilitzat en processos vitals.
Les secrecions poden restar dins la cèllula que les han produït o fora d’aquesta i, fins i tot, del vegetal Són secrecions les gomes, les resines, les essències, etc
atemperat | atemperada
Biologia
Dit de qualsevol virus animal, vegetal o bacterià (bacteriòfag), però principalment d’aquests últims, que perd el cicle lític i passa a ésser controlat pel sistema genètic de la cèl·lula hoste.
Els bacteriòfags atemperats poden aportar característiques noves als bacteris que els allotjen com és el cas dels bacteris que causen la diftèria Normalment estan integrats en el cromosoma del bacteri, però també poden restar lliures, en forma de plasmidis Els virus atemperats poden recuperar, espontàniament o per inducció provocada, el cicle lític destruint la cèllula que els allotjava
aparell de Golgi

1. captura de material per endocitosi, 2. digestió lisosòmica, 3. transport enzimàtic, 4. connexió aparell de Golgi amb el reticle endoplasmàtic, 5. síntesi de proteïnes, 6. transport proteic i secreció per exocitosi
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt d’orgànuls situats en el citoplasma cel·lular, prop del nucli, en les cèl·lules animals i en algunes de vegetals.
Fou descobert l’any 1898 per Camillo Golgi L’aparell de Golgi es pot presentar de diferents maneres segons la tècnica emprada i el tipus de cèllula els dictiosomes poden restar agrupats al voltant d’una esfera atractiva com l' idiosoma de les cèllules sexuals, dispersos i aïllats en el citoplasma com en els protozous i algunes cèllules sexuals, envoltant el nucli com en les volvocals, etc En el microscopi electrònic els dictiosomes es presenten formats per un caramull de sàculs aplanats, que mai no són envoltats de ribosomes Dels sàculs dels dictiosomes són emesos grànuls de…
retràctil
Biologia
Zoologia
Dit de l’òrgan o de la part d’un òrgan capaç d’ésser tirat endarrere o endins i restar amagat.
cicle del carboni

Cicle del carboni
© Josep Lluís Ferrer
Biologia
Conjunt d’estadis pel quals passa el carboni al llarg del procés tancat a què és sotmès per l’acció dels éssers vius.
La significació biològica d’aquest cicle és molt important, ja que assenyala en línies generals els diversos sistemes d’aprofitament de l’energia per part de la biosfera, energia que contenen els composts més o menys reduïts de carboni, així com la utilització d’aquests com a material constitutiu dels éssers vius El carboni, procedent de l’anhídrid carbònic de l’aire o de l’anhídrid carbònic o bicarbonat de l’aigua, substàncies pobres en energia, entra en els éssers vius autotròfics productors primaris mercès a reaccions de síntesi fotosíntesi, quimiosíntesi La matèria orgànica així…
teixit cartilaginós
Biologia
Varietat de teixit de sosteniment modelat, anomenat també cartílag.
És d’origen mesodèrmic i es caracteritza pel fet d’ésser resistent, elàstic i deformable És constituït per condròcits cèllules cartilaginoses i per una substància intercellular, a través de la qual s’efectua el transport de substàncies És desproveït de vasos sanguinis, la qual cosa implica una escassa activitat metabòlica Hi ha tres varietats de teixit cartilaginós el cartílag hialí, el fibrocartílag i el cartílag elàstic La varietat anomenada cartílag hialí , en l’home, forma una gran part de l’esquelet embrionari, el revestiment de les superfícies articulars de l’adult, els…
cloroplast

El cloroplast
© fototeca.cat
Biologia
Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.
Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…
carboni
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup IV de la taula periòdica, de símbol C i nombre atòmic 6.
El carboni terrestre es compon dels núclids 12 98,9% i 13 1,1%, i el gas carbònic atmòsferic CO 2 conté, a més, un percentatge petit, però constant, de carboni 14, isòtop radioactiu hom coneix els núclids artificials 10, 11 i 15 el 14 també ha estat obtingut artificialment La massa atòmica és 12,01115 la massa atòmica del núclid 12 ha estat escollida com a base del sistema internacional de masses atòmiques Constitueix el 0,2% de l’escorça terrestre és rar en les roques eruptives, però abunda en les sedimentàries, en els jaciments de combustibles sòlids i líquids hulla i hidrocarburs i en els…