Resultats de la cerca

Juntament amb els bastonets formen el neuroepiteli la neurona de la retina La sinapsi amb la segona neurona té la forma de con, la qual cosa dóna nom a la cèllula N'hi ha uns tres milions en la retina humana, i són més abundants a la regió central, especialment a la fòvea zona de màxima sensibilitat En la retina dels animals nocturns no n'hi ha tants, i, contràriament, els sauris i els ofidis diürns tenen exclusivament cons, que en els ocells diürns són especialment abundants

Fou professor a la facultat de medicina de Florència 1849 El 1835 estudià els corpuscles sensorials cutanis actualment coneguts com a corpuscles de Pacini o de Vater-Pacini , i posteriorment 1844 l’estructura de la retina El 1854 descobrí el vibrió colèric a l’intestí, però aquesta troballa de moment no transcendí

Ensenyà a Halle i Bonn Utilitzant perfeccionaments tècnics que ell mateix havia ideat platina escalfable, tècniques de fixació, etc, investigà un gran nombre de teixits i òrgans sang, retina, mucosa olfactòria, etc i arribà a una concepció general de la cèllula, segons la qual el protoplasma part fonamental d’aquesta és la base física de la vida

En l’home depèn exclusivament de l’estat de la retina, però arriba a un límit de percepció que és donat per l’angle que formen els dos eixos visuals originats pels dos punts més pròxims que és possible de distingir La visió sota l’angle mínim fisiològic és presa com a unitat d’agudesa visual, i, per a determinar-la en casos de defectes de refracció ocular, hom empra les escales d’optòtipus optòtip

Graduat a Cambridge 1936, hi desenvolupà la major part de les seves recerques Féu nombrosos treballs sobre la fisiologia nerviosa fonamental El 1939 perfeccionà les tècniques per a la mesura directa de potencials cellulars cèllules nervioses gegantines El 1963 fou distingit, amb Eccles i Huxley, amb el premi Nobel de medicina i fisiologia En 1970-88 estudià el mecanisme de fotorecepció a la retina Fou president de la Royal Society 1970-75

El 1932 es doctorà en zoologia a la Columbia University, i amplià estudis al Kaiser-Wilhelm Institut de Berlín en 1932-33 Després d’un any a la Universitat de Chicago, fou professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Harvard, on romangué fins a la jubilació 1977 El 1967 rebé, juntament amb RGranit i HHartline, el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre l’acció de la vitamina A en els processos fotoquímics de la retina

L’home, que és un dels pocs mamífers que poden acomodar la seva visió, ho aconsegueix canviant la curvatura del cristallí i, consegüentment, modificant-ne l’índex de refracció En repòs, el cristallí humà es manté enfocat per la visió llunyana per a distàncies curtes es fa més convex mitjançant la contracció dels músculs ciliars Les aus i els rèptils acomoden també la seva visió ajustant la curvatura del cristallí En els peixos i els amfibis el cristallí es mou cap endavant i cap enrere en relació amb la retina