Resultats de la cerca

Estudiós de la microbiologia del sòl, fou el primer a identificar els actinomicets com a bacteris, i desenvolupà 1941 un sistema de classificació bacteriana Fou l’iniciador a l’URSS dels estudis sobre els antibiòtics 1938

Féu recerques sobre la bioquímica dels dípters i demostrà l’existència del citocrom

Destacat representant del moviment intellectual dirigit per SČernikhovskij, és considerat —en termes del mateix Pavlov— el pare de la fisiologia russa El primer a efectuar experiments fisiològics amb el cervell, afirmà que els reflexos poden ésser innats o adquirits i que l’aprenentatge és de natura associativa el pensament, d’altra banda, és per a ell un reflex inhibit De la seva obra cal destacar Reflexos del cervell 1863

Estudià història natural i medicina a Peterburg Després d’una temporada de pràctiques a l’estranger sota la direcció de Heidenhain i Ludwig, guanyà una càtedra de fisiologia al seu país i ja no deixà mai d’investigar dins el camp de la vida regulació nerviosa de la circulació, fisiologia de la digestió, reflexos condicionats i conducta, etc La característica dels seus treballs, inspirats en gran part pel seu compatriota Sečenov, fou un esforç per arribar a comprendre el psiquisme, tant l’animal com l’humà, a través dels mètodes materialistes emprats en la investigació fisiològica Això li…

Posà les bases de la moderna agrologia científica i de la investigació complexa de la natura Excellí especialment pels seus estudis edafològics, en els quals concep el sòl com un ésser viu, en relació amb tots els altres factors geogràfics

Especialitzat en entomologia, féu recerques importants sobre els ortòpters de l’Àsia central i estudià la migració de les llagostes A partir del 1920 treballà a Anglaterra, i el 1945 fou nomenat director de l’Antilocusts Research Centre Membre de la Royal Society, publicà Locusts and Grasshoppers 1928 i Insects and Climate 1931

Efectuà expedicions científiques a Lapònia, la península de Tajmyr, Terranova i Islàndia Escriví Reise in äussersten Norden und Osten Sibiriens ‘Viatge per l’extrem nord i la Sibèria oriental’, 1848-75

Estudià agricultura a Rússia i a Anglaterra S'interessà per la variabilitat genètica, especialment la de les plantes cultivades, i aportà prou arguments per tal d’establir-ne la llei de les sèries homòlogues 1920-22 els seus treballs sobre l’origen geogràfic, la selecció natural i l’aclimatació de les plantes cultivades 1926 tingueren un gran ressò Fundà un seguit d’instituts de botànica aplicada reunits després sota el nom d’Acadèmia Lenin de Ciències Agràries Enfrontat amb TD Lysenko, que l’acusà d’obstaculitzar la producció agrícola, fou empresonat i desterrat 1940

Féu importants recerques sobre diferenciació cellular, cultiu de cèllules in vitro , mecanismes genètics i hibridació de cèllules somàtiques Publicà La Culture des Tissues 1932, Nucleocytoplasmatic Relations in Micro-organisms 1953 i Hybridization of Somatic Cells 1972 És considerat pioner de la genètica molecular

La fagocitosi fou descoberta el 1882 pel zoòleg rus Ilja Iljič Mečnikov , que estudià els processos fagocitaris i veié que en els éssers més simples serveixen especialment per a l’alimentació, en els més evolucionats faciliten la destrucció d’òrgans i teixits larvals dins els fenòmens de la metamorfosi i, en general, representen una defensa antiinfecciosa important Els protozous, com és ara les amebes, presenten fagocitosi englobant amb els pseudopodis partícules que empren per a l’alimentació En els metazous, com ara els porífers, els platihelmints i els celenteris, intervenen…