Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
segmentació

Esquemes simplificats de segmentació: 1, total radial (vista lateral); 2, total espiral (ou vist des del pol animal); 3, parcial discoidal (a l’esquerra, vista de conjunt; a la dreta, secció o tall); 4, parcial superficial
© Fototeca.cat
Biologia
Etapa del desenvolupament embrionari que consisteix en la divisió contínua i successiva de l’ou fins que s’origina la blàstula.
Hom distingeix la segmentació total , que afecta la totalitat de l’ou ous oligolecítics i heterolecítics, de la segmentació parcial , que afecta només una part de l’ou ous telolecítics i centrolecítics La segmentació total és igual quan tots els blastòmers són de la mateixa mida ous oligolecítics d’alguns equinoderms i és desigual quan els blastòmers més petits, o micròmers, són al pol superior de l’ou, mentre que els macròmers són al pol inferior cas general dels ous heterolecítics i de la majoria dels oligolecítics Segons la disposició dels blastòmers…
segmentació metamèrica
Biologia
Zoologia
Repetició d’una sèrie d’elements pertanyents a cadascun dels principals sistemes orgànics del cos al llarg del seu eix anteroposterior o de l’eix d’un apèndix.
Molt ben definida en anèllids i artròpodes, la segmentació metamèrica dóna lloc a unitats anomenades segments o metàmers , d’estructura fonamentalment similar Cada anell del cuc de terra és un segment que conté un conjunt de vasos sanguinis, formacions epidèrmiques, sistema nerviós, òrgan excretor, etc, que es repeteixen amb petites variacions en cadascun d’ells Els vertebrats posen de manifest una segmentació metamèrica en el desenvolupament embrionari somita, bé que limitada sobretot a unes parts del sistema nerviós, als músculs i a l’esquelet, i no manifestada en…
centrolecític
Biologia
Dit del tipus d’ou, propi dels insectes, de segmentació parcial i superficial.
Durant el període de segmentació, el nucli es divideix un cert nombre de vegades dins la massa vitellina, sense que apareguin, però, límits cellulars definits Més tard, els nuclis formats migren a la perifèria, on formen una capa sincítica i apareixen els límits cellulars
blàstula
Biologia
Fase de desenvolupament embrionari compresa entre la fi del període de segmentació i l’inici de la gastrulació.
En els animals amb segmentació total, la blàstula és un agregat cellular esfèric amb una cavitat interior, el blastocel, plena de líquid blastocèlic S'origina en separar-se les cèllules de la mòrula deixant entre elles el blastocel Quan aquest ateny unes dimensions característiques, el germen es troba en estat de blàstula pròpiament dit Quan el blastocel tot just acaba de formar-se hom parla de blàstula primària o, en els mamífers, de blastocist, la qual, justament abans d’iniciar-se la gastrulació, esdevé blàstula secundària
espiral
Biologia
Dit de la segmentació del zigot en la qual els fusos mitòtics dels blastòmers són oblics a l’eix de l’ou.
Els blastòmers fills es colloquen enmig dels pares formant capes horitzontals, on alternen ambdós tipus de blastòmers Aquesta classe de segmentació es anomenada dextrogira si l’espiral va en la mateixa direcció que les agulles del rellotge, i sinistrogira en el cas contrari Es presenta en els anèllids nemertins i poliquets
Jean Louis Prévost
Biologia
Fisiòleg suís.
Estudià la composició de la sang i proposà de fer transfusions amb sang desfibrinada, que no assoliren l’èxit esperat Les seves observacions microscòpiques li permeteren de descriure els processos de fecundació i de segmentació de l’òvul en els batracis
deutoplasma
Biologia
Conjunt de substàncies de reserva, com ara els glúcids, les proteïnes, els greixos, etc, que hom troba disperses en forma de granulacions dins el citoplasma.
Reben també el nom de vitellus i, segons la quantitat que en posseix, un ou pot ésser alecític, centrolecític, heterolecític, oligolecític i telolecític De la classe d’ou depèn la forma de segmentació En els ous dels vertebrats l’excés de deutoplasma resta a la part ventral de l’embrió i dóna lloc al sac vitellí
holoblàstic | holoblàstica
embrió
Biologia
Organisme vivent.
Des de l’estat d’òvul fecundat, o bé activat partenogènesi durant un període determinat arbitràriament, fins que el nou ésser ja manifesta la seva estructura adulta desenvolupament directe o és capaç de portar una vida independent, ni que sigui sota l’aspecte d’una larva desenvolupament indirecte Totes les transformacions que tenen lloc durant aquest període s’esdevenen sota cobertes protectores animals ovípars o bé a l’interior de l’aparell reproductor femení animals vivípars, i poden ésser agrupades en cinc fases gametogènesi, fecundació, segmentació, gastrulació i organogènesi…