Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
herència

En una parella de cromosomes homòlegs, cada gen té dos al·lels, cadascun dels quals pot ser dominant o recessiu (els primer s'indiquen amb lletra majúscula i els segons, amb minúscules)
© fototeca.cat
Biologia
Fenomen de transmissió d’un conjunt de caràcters congènits que té en potència o en realitat un individu d’una determinada espècie.
Cada grup d’éssers vius presenta unes característiques molt estables, que són les definidores del grup i que transmet indefectiblement als seus descendents Dins una espècie determinada hi ha una variabilitat en els caràcters no específics susceptible de perpetuar-se en els descendents a través d’uns mecanismes de transmissió anomenats gens gen, genotip, fenotip Cal fer una distinció entre l’herència dels caràcters qualitatius color dels ulls, albinisme, tipus de cabell, etc i l’herència dels caràcters de variabilitat contínua, és a dir, aquells en què les diferents manifestacions d’un…
sistema endocrí

El sistema endocrí
© Fototeca.cat
Biologia
Sistema format per les glàndules i altres estructures que elaboren unes secrecions anomenades hormones, que són abocades a la sang per ser distribuïdes per tot el cos.
Les hormones actuen sobre l’activitat funcional d’altres cèllules, que estimulen o inhibeixen, exercint un control homeostàtic de llarga durada de minuts a mesos, a diferència del sistema nerviós, que provoca respostes més ràpides de millèsimes de segon a minuts L’acció d’una hormona pot manifestar-se únicament en un teixit o òrgan receptor determinat Si bé cada glàndula o teixit hormonal del sistema endocrí produeix una hormona o unes hormones amb funcions específiques, existeix una interrelació harmoniosa i integrada entre les activitats de totes elles La glàndula tiroide, les glàndules…
sobreexpressió
Biologia
Expressió gènica anormalment elevada.
Es pot presentar de manera natural en l'organisme o bé pot ser provocada de manera experimental
subexpressió
Biologia
Expressió gènica anormalment baixa.
Es pot presentar de manera natural en l'organisme o bé pot ser provocada de manera experimental
Luc Hoffmann
Biologia
Nom amb el qual és conegut Hans Lukas Hoffman, conservacionista suís.
Nascut en una família propietària d'una de les grans companyies farmacèutiques suïsses, de molt jove es dedicà intensament a l'ornitologia Interrompé els estudis de botànica i zoologia a la Universitat de Basilea en ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, que acabà el 1954, any que fundà l'estació biològica de Tour du Valat, als aiguamolls del Roine, a la Camarga 1954 El 1961 fundà, amb Julien Sorell Huxley i altres, el Fons Mundial per a la Natura World Wildlife Fund, WWF, organització internacional pionera en la conservació de la natura, i del qual fou el primer…
coopció
Biologia
Fenomen biològic evolutiu que consisteix en la reutilització de gens o estructures morfològiques que han estat afavorides per la selecció natural pel fet de realitzar una funció determinada per a fer-ne una altra de diferent.
Un exemple clàssic són les plomes dels ocells, que foren seleccionades inicialment per la seva capacitat de contribuir a mantenir la temperatura del cos constant i que van ser cooptades pel vol
element dispers llarg
Biologia
Seqüència d’ADN formada per més de 1 000 parells de bases, que es troba repetida fins a 40 000 vegades al genoma.
Els elements dispersos llargs LINE, long interspersed elements formen part de l’ADN moderadament repetitiu Malgrat que representen més del 10% del genoma dels mamífers, es desconeix quina pot ser la seva funció
competència
Biologia
Estat transitori dels bacteris durant el qual la cèl·lula pot unir i introduir en el seu interior molècules foranes d’ADN, fent possible la transformació.
L’estat de competència no és natural, sinó que ha de ser induït experimentalment, tractant els bacteris amb determinades concentracions d’ions, com per exemple clorur de rubidi, i congelant-los a baixes temperatures -80ºC
ubiqüitinació
Biologia
Modificació posttraduccional d’una proteïna per la unió covalent d’una petita proteïna àcida anomenada ubiqüitina.
És utilitzada en les cèllules eucariotes per a marcar les proteïnes que han de ser destruïdes en els proteasomes, i contribueix a la regulació transcripcional mitjançant mecanismes epigenètics que afecten les histones de la cromatina
microsatèl·lit
Biologia
Seqüència curta d’ADN que es repeteix consecutivament un cert nombre de vegades formant una sèrie.
Els microsatèllits d’ADN estan implicats en l’estabilitat dels cromosomes, per exemple formant part dels telòmers, i poden ser aplicats al diagnòstic del càncer ja que el seu nombre varia, augmentant o disminuint, en determinats tipus de tumors