Resultats de la cerca

Són localitzats a diferents llocs, com ara als cecs intestinals o als vasos de Malpighi, i fins i tot poden formar estructures associades a la cavitat bucal

Totes les tècniques de recerca de medis de cultiu es basen en la necessitat d’aconseguir, en el laboratori, la conservació i la reproducció de molts microorganismes per a fer-ne l’estudi Actualment hom fa servir molts substrats sintètics per tal d’aconseguir medis molt específics amb fins concrets, com ara estudis metabòlics i genètics, d’enriquiment, de manteniment, etc

Observà acuradament l’hidra d’aigua dolça, n'establí els caràcters tant animals com vegetals i n'experimentà els processos de regeneració 1740, els treballs sobre els quals iniciaren una línia de recerca que posà en qüestió les teories vigents sobre la reproducció animal Publicà Mémoires pour servir à l’histoire d’un genre de polypes d’eau douce 1744

En els insectes és de color verdós o groguenc i no pas vermell ja que no té hemoglobina i, per tant, ni transporta oxigen ni intervé pràcticament en el sistema respiratori, sinó que té com a funcions principals l’emmagatzematge i el transport d’aigua i de substàncies nutritives per tot el cos, la destrucció de cèllules estranyes i la de servir de vehicle dels productes de rebuig fins als tubs de Malpighi, on són absorbits

Treballà en geometria de molt jove i ideà el 1730 un termòmetre d’alcohol graduat segons una escala ideada per ell, que anava de 0° a 80° Estudià els metalls i els aliatges de ferro hom el considera l’iniciador de la metallografia El 1740 donà a conèixer l’anomenada porcellana de Réaumur També és important la seva obra en el camp de les ciències naturals estudià els insectes, els crustacis, els peixos, etc, com també la digestió, la incubació artificial, el suc gàstric dels ocells, etc Fou contrari a la teoria de la generació espontània Cal destacar, entre altres obres, L’Art de convertir le…

La fase larval és característica de gairebé tots els embrancaments, però sovint no es presenta en els grups més evolucionats d’un determinat embrancament És de caràcter temporal, i té com a missió de permetre la dispersió geogràfica de l’espècie, quan els adults són sèssils i la larva lliure, com passa en les esponges i els cnidaris, o bé pot servir per a acumular matèries nutritives que permetin d’assolir l’estat adult o reproductor, quan la quantitat de vitellina en els ous és escassa La major part de les larves tenen formes molt diferents dels adults En alguns casos, les…

Es formen durant l’activació d’aquest i són específiques de l’antigen que l’ha produït Resten inactives fins que es torna a presentar una activació deguda al mateix antigen Aquesta producció d’anticossos és molt més ràpida en un segon encontre amb l’antigen específic Constitueixen la base de la immunització provocada per una vacuna

Fill de l’apotecari Andreu Hernández i Basilis Es doctorà a Montpeller 1806 Fou metge de sanitat militar i féu estudis sobre epidemiologia Observaciones históricas sobre el origen y estado actual de la vacuna en Menorca, 1814 Bon coneixedor dels avenços en les ciències naturals, sostingué una polèmica 1815-16 amb Joan Ramis i Ramis, de qui criticà, amb tota justícia, el Specimen animalium, vegetabilium et mineralium in insula Minorica frequentiorum El 1825 ajudà Jacques Cambessedes en la seva exploració botànica de les Balears Entre altres obres, escriví Observaciones que…

Per a poder realitzar terapèutica gènica cal tenir aïllat el gen normal, disposar de cèllules de l’individu afectat on es pugui inserir, com per exemple cèllules del moll de l’os, disposar d’un mètode d’introducció del gen i que les cèllules, un cop reintroduïdes en el pacient, produeixin la proteïna normal en quantitat suficient i al lloc correcte En un procés de terapèutica gènica primer s’obtenen cèllules del pacient, a continuació s’hi introdueix el gen fent servir, generalment, vectors vírics, se seleccionen les cèllules que han incorporat el gen i produeixen nivells normals…

En el plasma sanguini, i circulant lliurement, hi ha diversos anticoagulants, com l’antitromboplastina, l’antitrombina, etc En certes situacions patològiques hom pot trobar, també en el plasma, d’altres anticoagulants o taxes anòmales dels habituals Ultra aquests anticoagulants produïts pels organismes, n'hi ha d’altres, de procedència diversa, emprats en farmàcia L’oxalat i el citrat sòdics, per exemple, actuen respectivament desionitzant i precipitant el calci factor IV de la coagulació no poden ésser utilitzats en terapèutica per la seva toxicitat, però hom els fa servir per a…