Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
hipòfisi

Secció sagital de l’hipotàlem i de la hipòfisi
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció interna, en forma de mongeta, situada a la base del crani, sota l’encèfal, unida a la base del cervell per la tija pituïtària, la qual glàndula, relacionada amb l’hipotàlem, regula la major part de funcions de l’organisme (desenvolupament, sexualitat, metabolisme, etc).
En l’home es troba a la sella turca, depressió de l’os esfenoide situada sota l’hipotàlem, pesa uns 50 cg que poden modificar-se per causes fisiològiques i consta d’un lòbul anterior, o adenohipòfisi, i un lòbul posterior, o neurohipòfisi, que secreten a la sang nombroses hormones
família
Biologia
Categoria taxonòmica situada entre el gènere i l’ordre.
Una família comprèn un conjunt de gèneres que tenen molts caràcters comuns En botànica, els noms de les famílies acaben generalment en - àcies , i en zoologia, en - ids
placa cel·lular
Biologia
En les cèl·lules vegetals, placa que es forma a partir del fragmoplast i que permet la separació de les cèl·lules filles originades en la mitosi.
És situada en el pla equatorial de la cèllula, perpendicularment a les fibres del fus acromàtic
membrana de la closca
Biologia
En els ous amb closca calcària, membrana situada sota aquesta closca.
bufeta urinària
Biologia
Zoologia
Sac membranós i muscular distensible, propi de molts vertebrats superiors (manca en gairebé tots els rèptils i en els ocells, llevat l’estruç) que recull l’orina produïda pels ronyons i l’emmagatzema abans d’expulsar-la.
En l’home és situada darrere la símfisi del pubis, per sota del peritoneu, per davant del recte en l’home i per davant de l’úter en la dona És molt extensible, i té una capacitat de 250 a 350 cm 3 La paret és constituïda per tres capes, una de conjuntiva, una altra de mucosa i l’altra de musculatura llisa, que forma el múscul detrusor, la contracció del qual permet l’expulsió de l’orina quan l’esfínter uretral s’obre
biosfera subterrània
Biologia
Conjunt de microorganismes que viuen a molts centenars de metres sota la superfície terrestre.
Molts dels microorganismes que formen la biosfera subterrània, bàsicament bacteris, són anaeròbics, s’alimenten d’hidrogen i suporten grans pressions Aquesta biosfera subterrània no depèn de la fotosíntesi, com la resta d’ecosistemes de la Terra Malgrat que els més estudiats s’obtingueren de roques situades a 500 m sota la superfície terrestre, se n'han trobat fins a fondàries de 2 800 m, en una extensa formació basàltica situada als estats de Washington i Oregon, a l’W dels Estats Units, i en formacions granítiques de Suècia
nucli de la rafe
Biologia
Estructura neuronal, situada al nivell subcortical del cervell, responsable del control de la serotonina.
Intervé en diverses funcions, principalment en la regulació de l’estat de vigília i son i de l’estat d’alerta, i en els mecanismes de control del dolor Els nuclis de la rafe són afectats per les substàncies psicotròpiques
NAO
Biologia
Mode natural de variabilitat del sistema climàtic atmosfèric que es manifesta a l’Atlàntic nord.
Aquesta zona està caracteritzada per una àrea d’altes pressions situada sobre les illes Açores i una àrea de baixes pressions localitzada sobre Islàndia La presència d’aquests dos centres d’acció dóna una circulació de vents en superfície d’W cap a l’E S'ha definit un índex que relaciona les anomalies de pressió d’ambdós centres d’acció Així, es parla d’una fase alta de la NAO índex alt quan la pressió a Islàndia és anòmalament baixa i a les Açores anòmalament alta, la qual cosa comporta un increment dels gradients de pressió i per tant una intensificació dels vents El cas…
atenuador
Biologia
Seqüència nucleotídica d’ADN situada entre el promotor i el gen estructural d’alguns operons.
La funció de l’atenuador és regular la quantitat d’ARN produït i, per tant, la quantitat final de proteïna funcional, per tal d’ajustar-la a les necessitats de la cèllula
pàncrees

Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per…