Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
soca
Biologia
Grup d’organismes d’una espècie determinada caracteritzats per algunes particularitats biològiques.
soca
Biologia
Conjunt d’individus el genotip dels quals presenta un o més caràcters fixs que els diferencien dels altres individus de la varietat o població a la qual pertanyen.
soca
Biologia
Població cel·lular que s’origina a partir d’una única cèl·lula comuna.
soca recombinant
Biologia
Soca que ha experimentat una reordenació gènica, ja sigui per encreuaments o per manipulació genètica directa.
transformació
Biologia
Mecanisme de transferència de material genètic entre bacteris, segons el qual els receptors sofreixen modificacions en llurs propietats genètiques sota l’acció d’extractes obtinguts a partir d’una altra soca.
Bé que en ésser descoberta feu pensar en la hipòtesi segons la qual l’ADN procedent d’un bacteri mort podria incorporar-se a l’ADN d’un bacteri viu de la mateixa soca o d’una altra de diferent, hom topà amb la dificultat de comprendre com una macromolècula de la grandària de l’ADN podia travessar la membrana bacteriana i el citoplasma fins a arribar a l’ADN del bacteri hoste Les dades que ofereix la microbiologia contemporània han fet evolucionar la manera de comprendre la transformació
colicina
Biologia
Substància antibiòtica o complex de substàncies antibiòtiques que poden secretar alguns bacteris.
La colicina és letal per als bacteris de la mateixa espècie o de la mateixa soca del que l’ha produïda
Oswald Theodore Avery
Biologia
Física
Físic i bacteriòleg canadenc.
A partir del 1913 treballà a l’Hospital de l’Institut Rockefeller de Nova York Descobrí el paper de l’àcid desoxiribonucleic ADN en les mutacions experimentades per una soca de pneumococs, la qual cosa fou un pas important per arribar a descobrir la funció d’aquest àcid
bacteriòfag
Cicle lític d’un bacteriòfag
© fototeca.cat
Biologia
Virus paràsit específic de bacteris als quals causa la lisi en multiplicar-se en llur citoplasma.
Pot existir en tres estats diferents En estat de bacteriòfag virulent o virió és format per un ‘cap’ gairebé polièdric de 50 a 100 µm de secció unit a una “cua” més prima mitjançant la qual es fixa a la paret del bacteri i la lisa en un punt mitjançant els enzims específics que conté El cap consta d’una coberta proteica i d’un nucli d’àcid desoxiribonucleic ADN que en el moment de la infecció és injectat al bacteri a través de la cua del virió El virió no és capaç de reproduir-se aïlladament i només la propietat de la infectivitat justifica la seva condició d’organisme viu L’ADN…