Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Thiomargarita namibiensis
Biologia
Bacteri del sofre acumulador de nitrats que forma agrupacions filamentoses. És el bacteri més gran descrit, uns 100 cops més gran que els procariotes normals, d’uns 0,3 mm de diàmetre.
Aquest procariota, el nom del qual significa ‘perla del sofre de Namíbia’, fou descobert el 1999 en sediments de la plataforma continental de Namíbia per un equip en què participà una investigadora de la Universitat de Barcelona i un antic investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona
tiobacil
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les tiobacteriàcies, que comprèn diverses espècies d’acció bioquímica específica en pH àcid o neutre.
En pH neutre cal esmentar Tthiocyanoxidans , que pot oxidar tiosulfats i tiocianurs potàssics, Tdenitrificans , que en condicions anaeròbiques utilitza el nitrat com a font de nitrogen, i és perjudicial, doncs, per al sòl, i Tthioparus , que oxida el sofre i els tiosulfats En pH àcid cal esmentar Tthio-oxidans , que utilitza tiosulfats S i SH 2 com a font d’energia, Tferro-oxidans , que oxida sulfurs, tiosulfats i composts ferrosos, i Tnovellus , que actua com a oxidant de composts inorgànics de sofre, o bé com a heteròtrof
prototròfia
Biologia
Tipus de nutrició dels organismes que, per a subvenir a llurs necessitats biològiques, assimilen directament un element químic simple, el qual intervé així en el metabolisme.
Les plantes aeròbies són prototròfiques respecte a l’oxigen, com determinats bacteris ho són respecte al nitrogen o al sofre
Vasil’ Leonidovič Omelianskij
Biologia
Microbiòleg ucraïnès, deixeble de Sergei N.Vinogradskij.
Estudià fonamentalment el paper dels microorganismes en els cicles biogeoquímics del carboni i del sofre Fou el primer a obtenir cultius de bacteris anaeròbics
rodobacterials
Biologia
Ordre de bacteris gramnegatius, anaerobis o microaeròfils, generalment rogencs, mòbils i proveïts de flagel.
Contenen grànuls de sofre com a reserva intracellular Habiten en ambients molt reductors, amb alts nivells de SH 2 en el medi No són patògens
tiobacteri
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les tiobacteriàcies, amb cèl·lules en forma de bacils allargats.
Hom els troba en basses i estanys d’aigua poc moguda en forma d’agregats, de poques cèllules, de coloracions blanc groguenques degudes al sofre No són mòbils
beggiatoals
Biologia
Ordre de bacteris els representants del qual són estructuralment idèntics a les cianofícies, però mancats de pigments.
Oxiden l’àcid sulfhídric o matèria orgànica i sovint acumulen inclusions de sofre formen generalment tricomes proveïts de beina i es reprodueixen per escissiparitat i també sovint per gonidis Manquen de flagels i es traslladen per lliscament o resten fixats al substrat habiten generalment al sòl i en aigües amb matèria orgànica en descomposició
rodobacterínies
Biologia
Subordre de bacteris pseudomonadals representat per espècies lliures que habiten en les aigües dolces i salades.
Tenen forma de bastonet o d’espiral, solen ésser mòbils i en presència de la llum poden viure anaeròbiament, ja que són fotosintetitzadors, i tenen pigments semblants a la clorofilla, de color vermell, purpuri, bru o verd Algunes espècies contenen grànuls de sofre Són gramnegatives i fixadores de nitrogen Formen part d’aquest subordre les famílies Thiorhodaceae, Athiorhodaceae i Chlorobacteriaceae
Nanoarchaeum equitans
Biologia
Bacteri del grup archaea.
Procariota més petit conegut S'aïllà en unes fonts termals submarines prop d’Islàndia, on l’aigua té una temperatura propera als 100ºC, està desproveïda d’oxigen i és plena de gasos de sofre Té forma esfèrica, un diàmetre de 400 nm, i està dotat amb un dels genomes més petits coneguts Només es pot cultivar sobre la superfície d’un altre bacteri, Ignicoccus , amb el qual es creu que viu en simbiosi Es considera una de les formes més primitives de vida cellular
tapís microbià
Biologia
Comunitat procariòtica composta essencialment de diverses poblacions de bacteris disposats en capes horitzontals primes.
Aquestes comunitats s’estableixen a la interfase entre l’aigua i el sediment, i la diversitat dins el tapís és relativament baixa De dalt a baix trobem cianobacteris que són fototròfics i aeròbics bacteris vermells cromatiàcies i bacteris verds del sofre clorobiàcies, fototròfics i anaeròbics i bacteris reductors del sulfat, també anaeròbics Molts tapissos microbians d’èpoques geològiques antigues donaren origen a estromatòlits i a les formacions de ferro en bandes BIF També s’han anomenat mantells microbians, o mantells algals A Catalunya es troben molt ben representats a la…