Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
absorció
Biologia
Funció pròpia dels organismes vius que consisteix en la penetració al medi intern, intracel·lular o extracel·lular, de substàncies provinents del medi extern.
S'esdevé per mitjà de fenòmens elèctrics, de membrana, de tensió superficial, de pressió osmòtica, etc Segons els casos, caldrà distingir l’absorció per difusió simple difusió facilitada o per transport actiu
estroma
Biologia
Capa superficial, especialment la part externa dels ovaris coberta pels ovisacs.
aposició
Biologia
Engruiximent de la membrana cel·lular pel dipòsit superficial de substàncies diverses.
Generalment es produeix a la superfície interna de la membrana aposició endògena i en determina la creixença centrípeta, però, en alguns casos grans de pollen, espores, el dipòsit és efectuat sobre la superfície externa de la membrana aposició exògena i la creixença és centrífuga
decídua
Biologia
Nom donat a l’endometri a partir de la implantació de l’ou en la mucosa uterina.
Hom hi distingeix tres decídues la basal , entre el pol profund de l’ou i el múscul uterí, l' ovular , que recobreix la superfície de l’ou i el separa de la cavitat uterina, i la parietal , que correspon a la part extraplacentària de la cavitat uterina En la capa superficial de la decídua, que es desprèn en el momemt de l’expulsió de la placenta, hi ha les ceèllules deciduals, específiques de la gestació
centrolecític
Biologia
Dit del tipus d’ou, propi dels insectes, de segmentació parcial i superficial.
Durant el període de segmentació, el nucli es divideix un cert nombre de vegades dins la massa vitellina, sense que apareguin, però, límits cellulars definits Més tard, els nuclis formats migren a la perifèria, on formen una capa sincítica i apareixen els límits cellulars
blastoderma
Biologia
Capa superficial dels blastòmers que resulta de la divisió dels ous rics en vitel.
En els ous telolecítics d’alguns vertebrats i dels cefalòpodes, el blastoderma és un disc pla de cèllules situat en el pol animal blastodisc En els ous centrolecítics dels insectes, el blastoderma és una capa de cèllules que envolta completament la massa interna de vitel
segmentació

Esquemes simplificats de segmentació: 1, total radial (vista lateral); 2, total espiral (ou vist des del pol animal); 3, parcial discoidal (a l’esquerra, vista de conjunt; a la dreta, secció o tall); 4, parcial superficial
© Fototeca.cat
Biologia
Etapa del desenvolupament embrionari que consisteix en la divisió contínua i successiva de l’ou fins que s’origina la blàstula.
Hom distingeix la segmentació total , que afecta la totalitat de l’ou ous oligolecítics i heterolecítics, de la segmentació parcial , que afecta només una part de l’ou ous telolecítics i centrolecítics La segmentació total és igual quan tots els blastòmers són de la mateixa mida ous oligolecítics d’alguns equinoderms i és desigual quan els blastòmers més petits, o micròmers, són al pol superior de l’ou, mentre que els macròmers són al pol inferior cas general dels ous heterolecítics i de la majoria dels oligolecítics Segons la disposició…
pols
Biologia
Expansió i contracció arterials que poden ésser percebudes pel dit que palpa una artèria superficial.
És degut al pas de l’ona sanguínia, constituïda per la successió de les pulsacions arterials
menstruació
Biologia
Fenomen fisiològic de la vida sexual femenina que es presenta en les dones sanes (i en les femelles d’alguns primats) des de la pubertat fins a la menopausa.
Consisteix en un fluix hemàtic procedent de la cavitat uterina, que surt pels òrgans genitals i que es reprodueix periòdicament Resultat de l’eliminació de la capa superficial funcional de l’endometri, aquesta hemorràgia que no forma coàguls perquè la sang no conté fibrinògens ni trombina no té lloc quan un òvul fecundat s’implanta en l’úter, i aleshores comença una gravidesa, seguida del part i de l’alletament La primera menstruació menarquia , condicionada per factors racials, ambientals i socials, es produeix a 12-14 anys, i finalitza amb la menopausa , a 45-50 anys,…
esterilització
Alimentació
Biologia
Tractament que consisteix a destruir la totalitat dels microorganismes (bacteris, fongs, virus) que hi ha en un medi determinat (antisèpsia).
L’esterilització pot tenir lloc amb procediments químics o físics, entre els quals es destaquen la filtració a través de membranes de porcellana, que elimina tots els microorganismes, llevat dels virus la calor, que pot ésser emprada en forma de flama, de calor seca o de calor humida el flamejat, que pot ésser emprat per a esterilitzar objectes resistents bisturís, pinces, tisores, etc la calor seca a 160°C durant una hora, en estufes del tipus Pasteur o Poupinel, emprada per a l’esterilització del material quirúrgic l'autoclau de Chamberland, amb temperatures de 120°C a 140°C,…