Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
absorció
Biologia
Botànica
Incorporació, a través dels pèls absorbents, d’aigua amb sals minerals dissoltes.
L' absorció passiva és deguda a la pressió negativa produïda per la transpiració es transmet de les fulles a les arrels pel corrent de transpiració L' absorció activa, no tan important com la passiva, resulta de les propietats osmòtiques de les cèllules radiculars
acel·lular
Biologia
Dit de l’organisme, teixit o òrgan constituït per una massa protoplasmàtica no compartimentada per parets cel·lulars.
S'aplica especialment a organismes unicellulars, com el gènere de les algues acetabulàries acetabulària, per distingir-los d’altres organismes unicellulars més petits i no tan especialitzats Així, les estructures acellulars són sovint multinucleades cenòcit, com és ara l’endosperma d’algunes angiospermes i les algues sifonals
difusió simple
Biologia
Mecanisme consistent en la difusió de les substàncies solubles en els lípids a través de la matriu lipídica de la membrana cel·lular.
Si són gaire solubles com el O 2 , CO 2 , alcohol, en entrar en contacte amb la membrana es dissolen en el lípid i es difonen lliurement Unes altres substàncies no tan solubles es difonen a través dels nombrosos i finíssims porus 8 Å de diàmetre de la membrana
vitel
Biologia
Conjunt o dipòsit de material nutritiu constituït, sobretot, per proteïnes, greixos (lecitina, colesterol), glicogen, etc, acumulats en el citoplasma dels ous de la majoria d’animals per a la nutrició de l’embrió.
Posseeixen vitel abundant els ous telolecítics d’ocells, rèptils, taurons, monotremes Els ous mesolecítics d’amfibis, ciclòstoms i molts peixos en contenen una moderada quantitat, els ous isolecítics amfiox en tenen una petita quantitat, uniformement distribuïda, i en els dels mamífers euteris aquesta quantitat és tan reduïda, que hom parla d’ous alecítics o oligolecítics L’aparició d’aquests materials de reserva s’inicia en la profase, i el procés d’elaboració és anomenat vitellogènesi
organitzador
Biologia
Part d’un embrió capaç d’exercir una influència química que en el decurs del desenvolupament embrionari origina processos de diferenciació dels teixits (inducció).
Descrit per primera vegada per Spemann a partir de les seves experiències amb la gàstrula del tritó, en l’estudi de l’extensió de l’organitzador hom conclogué que havia d’ésser almenys tan gran com la regió que més tard esdevé notocordi i somites El 1938, Spemann definí una regionalització de l’organitzador, i demostrà que diferents zones presenten diferents propietats, que indueixen la formació d’òrgans diferents Hom creu que la substància o substàncies inductores produïdes per l’organitzador són de tipus proteic
contracció muscular
![](/sites/default/files/media/FOTO/CONTRACCIÓ_MUSCULAR.jpg)
contracció muscular Estructura d’un múscul estriat: A, visió tridimensional d’una porció de múscul; B, tall transversal d’un feix o fascicle muscular; C, tall longitudinal d’un tendó muscular; D, visió tridimensional d’una miofibril·la, un dels filaments que constitueixen les fibres musculars; E, visió detallada d’un sarcòmer, unitat funcional muscular; F, filament d’actina; G, filament de miosina. Elements musculars: 1, fibra muscular; 2, endomisi; 3, perimisi; 4, epimisi; 5, vasos sanguinis; 6, miofibril·la; 7, banda A; 8, banda I; 9, disc Z
© Fototeca.cat
Biologia
Propietat de les fibres musculars de disminuir de longitud en una de les seves dimensions i augmentar-la en les altres.
Es poden contreure mitjançant excitacions mecàniques, tèrmiques, químiques i elèctriques, però en condicions fisiològiques normals el múscul és excitat exclusivament per l’impuls nerviós Hi ha una contracció isomètrica , quan el múscul ha de vèncer una resistència tan gran que no li permet d’escurçar-se, i una contracció isotònica , quan el múscul pot escurçar-se i produir un treball El múscul estriat en repòs rep normalment estímuls nerviosos que el mantenen en un cert grau de contracció, o to muscular Gràcies al trifosfat d’adenosina ATP, que actua sobre l’actomiosina de les…
ADN antic
Biologia
ADN recuperat d’espècimens de museus, de restes arqueològiques i de fòssils.
L’estudi de l’ADN antic i la comparació amb el seu equivalent actual permet als investigadors analitzar els canvis produïts en la seqüència de nucleòtids de determinats gens en el decurs del temps, tant si aquests canvis han implicat un procés reconegut d’evolució com si tan sols han implicat canvis en les freqüències gèniques de les poblacions L’anàlisi de l’ADN antic és possible gràcies a la tècnica de lareacció en cadena de la polimerasa, que permet amplificar les seqüències a estudiar Malgrat que la contaminació de les mostres amb ADN modern és freqüent, l’estudi de l’ADN…
bioterrorisme
Biologia
Tipus de terrorisme que utilitza microorganismes com a agents infecciosos.
Cal esmentar, en primer lloc, el carboncle o àntrax, que el 2002, repartit per correu postal, provocà algunes víctimes mortals als Estats Units d’Amèrica Altres microorganismes patògens que podrien emprar-se en atacs bioterroristes són el virus de la verola i els bacteris que causen la brucellosi o febre de Malta, la tularèmia i la pesta Tots els esmentats originen malalties contagioses, però no són tan fàcils d’obtenir ni de manejar com el bacteri del carboncle Si bé cal estar previngut contra el bioterrorisme, no s’ha d’exagerar el perill que representa La complexitat i la…
comte de Buffon
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Comte_Buffon.jpg)
Comte de Buffon
Biologia
Nom amb què és conegut el naturalista francès Georges-Louis Leclerc.
En la seva joventut es decantà vers l’estudi de les ciències exactes i humanístiques sobretot de la filosofia, les quals conreà durant la seva estada als centres d’estudi de Dijon i Angers Després, però, el seu interès se centrà entorn de les ciències de la natura, especialment de la biologia Fill com era d’una família noble i benestant el seu pare ocupà importants càrrecs en l’administració reial, gaudí tota la vida de prou llibertat econòmica per a poder-se dedicar a les seves recerques, al principi estimulades pel desig d’explotació racional dels boscs i de les fargues de les…
palingènesi
Biologia
Aparició, en l’home o en un animal, d’un o més caràcters morfològics que, bé que es presentin com a conseqüència de l’herència, no s’havien manifestat en les generacions intermèdies, sinó tan sols en generacions ancestrals llunyanes.