Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
crioglobulina
Biologia
Nom genèric de les globulines sèriques que es precipiten espontàniament a temperatures per dessota de 37°C, i que es tornen a dissoldre a temperatures superiors.
La precipitació de les crioglobulines produeix alteracions lligades a les baixes temperatures Les crioglobulines tenen un pes molecular alt de 180 000 a 900 000 daltons En l’home, solen anar associades a un estat patològic, per bé que no són específiques de cap malaltia concreta
criobiologia
Biologia
Part de la biofísica que estudia els efectes de les baixes temperatures i del glaç sobre els organismes vius o els seus constituents (cèl·lules, teixits, òrgans, etc).
La criobiologia estudia especialment les condicions de congelació i de descongelació en què la matèria viva no es malmet, i la conservació recuperable a baixa temperatura durant llargs períodes Si hom sotmet la matèria viva a un refredament massa ràpid, els cristalls de glaç que es formen dins les cèllules les destrueixen, i si el refredament és massa lent, els cristalls es formen fora de les cèllules Sota l’efecte de la pressió osmòtica l’aigua surt de les cèllules, la concentració de les sals esdevé molt alta i mena la cèllula a reaccions químiques letals Hom pot conservar cèllules i…
floració
floració Branques de nectariner
© Laura Martínez Ajona
Biologia
Botànica
Procés de formació de les flors que comporta la transformació de la gemma vegetativa en gemma floral.
Això implica un canvi en el meristema de la gemma es formen el periant, els estams i els carpels, característics de la flor, en comptes de fulles, pròpies de l’estructura vegetativa Hi ha plantes sotmeses a cicles de dia llarg, de dia curt o bé indiferents al fotoperíode unes altres floreixen només sotmeses a altes temperatures o a baixes temperatures en la majoria, però, la floració depèn, alhora, del fotoperíode i de la temperatura Sembla que hi ha algunes espècies indiferents a aquestes variables ecològiques, la floració de les quals depèn només de l’estadi de…
espora
Biologia
Cèl·lula endògena que es forma en determinades condicions en certs bacteris, després de dues divisions successives del nucleoide, degeneració de tres dels quatre nucleoides formats, concentració i deshidratació del citoplasma entorn del quart d’aquests i formació d’una membrana resistent.
Són formes d’abiosi, molt més resistents a les temperatures elevades, a la dessecació, als desinfectants, etc, que les cèllules actives, per la qual cosa reben també el nom d' espores perdurants
competència
Biologia
Estat transitori dels bacteris durant el qual la cèl·lula pot unir i introduir en el seu interior molècules foranes d’ADN, fent possible la transformació.
L’estat de competència no és natural, sinó que ha de ser induït experimentalment, tractant els bacteris amb determinades concentracions d’ions, com per exemple clorur de rubidi, i congelant-los a baixes temperatures -80ºC
termòfil | termòfila
Biologia
Dit dels microorganismes que presenten creixements òptims a temperatures més altes de 45°C.
endòspora
Biologia
Espora perdurant pròpia dels bacteris de la família de les bacil·làcies i d’altres grups més o menys adaptats a la vida terrestre.
És una forma d'abiosi neoformada intracellularment a expenses de materials extracellulars Consta de protoplasma, membrana i paret cellular, còrtex i cutícula Les endòspores són capaces de resistir durant molt de temps una dessecació ambiental completa i temperatures superiors, en alguns casos, a 80°C, la qual cosa dificulta granment les esterilitzacions sanitàries i industrials
barrera
Biologia
Transports
Obstacle natural que impedeix l’expansió de l’àrea d’una espècie.
Les barreres poden ésser purament geogràfiques les mars per a les espècies terrestres els continents per a les marines una serralada, un riu, però també n'hi ha de climàtiques temperatures massa baixes, pluges insuficients, vents massa forts, d’edàfiques substrat desfavorable i de biòtiques boscs massa ombrívols per a les espècies heliòfiles, absència de bosc per als animals arborícoles
calor
Biologia
Sensació (oposada a fred
) experimentada per l’organisme quan la temperatura ambiental és elevada o amb motiu d’un estat febril.
Hi ha receptors cutanis i mucosos tèrmics que efectuen descàrregues d’impulsos quan hi ha un canvi de temperatura la sensibilitat dels receptors tèrmics és modificada per diversos factors, entre els quals destaca la circulació sanguínia cutània Els receptors tèrmics s’adapten ràpidament, entre uns certs límits, i si les temperatures no són extremes, el cos aviat deixa de sentir calor
bacil·làcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, integrada per bacils capaços de produir endòspores cilíndriques, el·lipsoidals i esfèriques, situades en posició central, subterminal o terminal.
Són mòbils, i aleshores tenen flagels perítrics, o bé immòbils, i grampositius Generalment hidrolitzen la gelatina i fan fermentar els sucres Llurs requeriments d’oxigen són diversos n'hi ha d’aerobis, d’anaerobis estrictes i d’anaerobis facultatius Alguns poden viure a temperatures superiors als 50°C La majoria són sapròfits i habiten al sòl n'hi ha, però, de paràsits La família comprèn dos gèneres Bacillus i Clostridium