Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
àrea disjunta
Biologia
Àrea formada per diverses parts separades entre elles per extensions considerables de terres on el tàxon no existeix.
Moltes espècies pròpies de les zones fredes s’estenen, per exemple, d’una banda, per les terres àrtiques i subàrtiques, i de l’altra, per les altes muntanyes alpines Alps, Pirineus, Carpats, etc, però manquen a totes les terres situades entremig disjunció articoalpina
circummediterrani | circummediterrània
regne capense
Biologia
Regne biogeogràfic constituït per les terres més australs del continent africà.
Les seves característiques fonamentals són donades per la flora, molt rica, amb nombrosos endemismes i amb una notable riquesa en plantes escleròfilles, ericoides i suculentes
regió neàrtica
Biologia
Regió biogeogràfica que comprèn el conjunt de terres americanes del regne holàrtic.
El pont que existí entre Euràsia i l’Amèrica del Nord fins a èpoques recents fa que la flora i la fauna d’aquestes dues zones tinguin una gran semblança Hi ha nombroses espècies de tipus tropical i algunes de sud-americanes, com les cactàcies, els marsupials i els iguànids
regió pòntica
Biologia
Territori del sud-est d’Europa que inclou les grans àrees estèpiques d’Ucraïna i les terres veïnes de caràcter semblant.
província atlàntica
Biologia
Geobotànica
Província de la regió biogeogràfica eurosiberiana que comprèn les terres de l’Europa occidental sotmeses a climes marítims temperats i molt humits.
La clímax hi és, en general, el bosc de planocaducifolis rouredes de roure pènol i de roure reboll, bosc mixts amb freixes, avellaners, bedolls, trèmols, etc a muntanya, sovint, fagedes Quant l’home destrueix el bosc, el sòl s’acidifica fàcilment, tendeix a ésser cobert ràpidament per landes de brucs i de falgueres o de bruguerola, i per pasturatges, la qual cosa explica la intensa verdor característica del paisatge S'estén del sud de Noruega al centre de Portugal i al vessant septentrional dels Pirineus la baixa Vall d’Aran és típicament atlàntica Una part de la vegetació de la muntanya…
regió iranoturaniana
Biologia
Regió biogeogràfica que comprèn una gran part del Pròxim Orient i de l’Àsia mitjana, des de les terres interiors de Turquia i d’Israel fins a la Jungària i les ribes de l’Indus; limita occidentalment amb la regió mediterrània, i orientalment, amb les terres centreasiàtiques i mongòliques.
El clima és continental i la vegetació principalment d’estepa i de desert
àrea
Biologia
Part de la superfície terrestre ocupada per un tàxon (espècie, raça, etc); dintre l’àrea, els individus del tàxon ocupen únicament les residències ecològiques que els són favorables.
Les àrees de distribució geogràfica dels organismes poden ésser de dimensions molt variades unes s’estenen per una gran part del món organismes subcosmopolites, d’altres tenen una extensió mitjana i d’altres cobreixen una sola localitat Els límits de l’àrea d’un organisme responen, en general, a la presentació de factors ecològics desfavorables clima, sol, etc, però hom només arriba a explicar-se certs aspectes de llur configuració general quan té en compte la diposició geogràfica general de les terres en el temps actual i durant les èpoques geològiques pretèrites
Alfred Russel Wallace
Alfred Russell Wallace
© Fototeca.cat
Biologia
Naturalista anglès.
Després d’haver-se dedicat uns quants anys a l’agrimensura, decidí d’explorar terres llunyanes, i des d’una illa de Malàisia, l’any 1858, envià a Londres una breu memòria en què casualment exposava les mateixes idees sobre l’evolució de les espècies per selecció natural que Charles Robert Darwin elaborava, ja iniciada la redacció de la seva obra mestra Aquesta memòria que no enfosquí pas la glòria de Darwin, malgrat el plantejament d’una qüestió de prioritat, resolta pels membres de la Linnean Society amb delicadesa i justícia donà lloc més endavant a una obra més extensa,…