Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
forma
Biologia
Categoria infrasubspecífica que indica petites variacions morfològiques.
En zoologia equival ben bé a la varietat, i en botànica és considerada inferior a aquestes
variabilitat
Biologia
Fenomen comú a tots els éssers vius pel qual els diferents caràcters morfològics, bioquímics, de comportament, etc, que són propis de cada tàxon, mostren variacions quantitatives o qualitatives entre uns individus i uns altres.
Segons que aquestes variacions individuals afectin caràcters que poden variar d’una manera contínua entre dues situacions extremes alçària, longitud o amplària d’un determinat òrgan, longevitat, etc o caràcters amb variació discontínua nombre de cries, color dels ulls, nombre d’apèndixs, nombre de llavors per fruit, etc hom parla de variabilitat contínua o de variabilitat discontínua , respectivament L’estudi quantitatiu de la variabilitat contínua exigeix d’agrupar els individus estudiats en classes de variabilitat o freqüència, és a dir, en grups d’una amplitud escollida…
selecció natural
Biologia
Mecanisme principal dels canvis evolutius en els éssers vius, suggerit per Ch. Darwin el 1859 en el llibre On the Origin of Species, segons el qual el fet que en les poblacions naturals subsisteixen els individus més eficients és conseqüència de la lluita per la vida i de la supervivència del més apte.
La lluita per la vida no és una lluita cruenta aspecte propugnat per ARWallace sinó una millor adaptació a l’ambient, on els éssers més adaptats sobreviuen, mentre que els menys adaptats són eliminats La competència entre individus de la mateixa espècie té lloc sobretot en els camps de la recerca d’aliment, de la fugida dels enemics, de la resistència a les malalties i de l’èxit en l’aparellament Tenint en compte que hi ha variacions entre els individus de la mateixa espècie i que en neixen molts més que no en sobreviuen, tenen més oportunitat de perpetuar l’espècie els individus que tenen…
osmoreceptor | osmoreceptora
Biologia
Dit de la terminació nerviosa sensible a variacions de la pressió osmòtica.
En l’home són osmoreceptors els nuclis supraòptic i paraventricular Mitjançant hormones antidiürètiques vasopressina, pitressina, els osmoreceptors inhibeixen la diüresi per tal de mantenir la pressió osmòtica de la sang
disteleologia
Biologia
Teoria que fou introduïda per Haeckel per a designar una doctrina naturalista segons la qual l’evolució biològica no segueix cap pla preestablert ni tendeix cap a un fi determinat.
S'oposa a la teleologia o doctrina de les causes finals Actualment el terme és emprat per a designar els fenòmens de les variacions que tenen lloc als organismes i que no són útils per a l’espècie
activitat beta
Biologia
Activitat rítmica cerebral registrada en l’electroencefalograma normal.
És constituïda per ones de 15-18 cicles per segon que se solen recollir a les regions frontocentrals del crani Aquestes ones, per la seva escassa amplitud, són molt sensibles a les variacions tonicomotrius esforça muscular, moviments dels memebres, etc que les fan variar notablement
vista
Biologia
Sentit animal integrat per òrgans de molt diferent constitució i funcionament capaços no solament de captar la llum i la seva intensitat, sinó també de reproduir la imatge de l’objecte emissor de llum pròpia o reflectida.
Els òrgans de la vista són els ulls i els ulls composts, que en principi són omatidis reunits, i hom no pot considerar que ho siguin altres òrgans fotoreceptors, com els estigmes i els ocels, que només capten llum i variacions de la seva intensitat
xip d’ADN
Biologia
Graella ordenada d’oligonucleòtids o fragments micromètrics d’ADN fixats sobre una superfície de vidre.
S'empren per a determinar variacions en la seqüència de gens coneguts i per a analitzar l’expressió de gens en cèllules i teixits concrets En ambdós casos es detecta la hibridació del gen o gens a analitzar amb els fragments d’ADN presents en el xip
Paul Bert
Biologia
Història
Fisiòleg i polític francès.
Fou professor de zoologia a Bordeus 1858 i ministre d’instrucció pública 1881-82 Nomenat governador general d’Annam i Tonquín el 1886, morí de disenteria aquell mateix any Els seus estudis sobre la respiració i la influència sobre aquesta de les variacions de pressió són fonamentals per a comprendre la fisiologia a grans altituds