Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
determinació sexual
Biologia
Conjunt de distints processos biològics que condueixen vers la diferenciació del sexe
.
determinació
Biologia
Procés mitjançant el qual els organismes tendeixen vers un determinat desenvolupament per una via específica.
circulació
Biologia
Botànica
A les plantes vasculars, transport de líquids absorbits vers els diversos òrgans de la planta (sobretot fulles), i de substàncies sintetitzades en el òrgans assimiladors vers la resta de la planta (i sobretot als òrgans de reserva).
Els líquids transportats aigua amb substàncies dissoltes constitueixen la saba La saba bruta, el líquid absorbit a partir del sòl, conté sobretot ions minerals i circula pel xilema , moguda per la transpiració que té lloc en les fulles La saba elaborada conté glúcids, aminoàcids, etc, i circula pel floema , moguda per forces osmòtiques i també per obra del mateix citoplasma, que esmerça energia en aquesta operació Pel floema circulen també les fitohormones
bomba de sodi
Biologia
Mecanisme enzimàtic que, amb despesa d’energia, tendeix a mantenir òptima la concentració de sodi i de potassi a l’interior de la cèl.lula.
La concentració d’ió sodi és elevada al líquid extracellular i baixa al citoplasma, a l’inrevés de la de l’ió potassi Per tal de mantenir constant i òptima la concentració d’ambdós ions, té lloc a la membrana polarització de membrana un transport enzimàtic transport actiu, a contragradient, de sodi vers l’exterior, i de potassi un ió per cada 2 o 3 de sodi vers l’interior, mitjançant l’energia fornida per la degradació de l’ATP, la qual cosa indica una relació de dependència amb la respiració cellular En bona part un 70% els mecanismes enzimàtics que actuen traient…
haptotropisme
Biologia
Botànica
Tropisme el factor estimulant del qual és el contacte unilateral amb un obstacle sòlid.
És característic dels circells, els quals experimenten una curvatura clarament positiva vers el costat afectat pel contacte
regió antarticoandina
Biologia
Regió del regne antàrtic que comprèn l’extrem sud d’Amèrica i es prolonga vers el nord, per l’alta muntanya andina.
higrotropisme
Biologia
Tropisme el factor estimulant del qual és la humitat.
Presenten higrotropisme molts animals i plantes, i pot ésser posititu o negatiu segons que la resposta sigui elevada o baixa envers la humitat L’higrotropisme positiu és el més habitual així, les arrels creixen preferentment vers la humitat i moltes larves d’insectes i d’altres animals amb poca protecció contra la sequera busquen llocs humits per a menjar, viure o crisalidar-se
tropisme
Biologia
Moviment d’orientació d’un animal o planta sota la influència unilateral d’un factor estimulant.
La resposta a l’estímul depèn exclusivament de la direcció Un tropisme és positiu si l’organisme o l’òrgan es dirigeix vers el focus de l’estímul, i negatiu si se n'allunyen Si l’orientació és segons la direcció de l’estímul es tracta d’un ortotropisme , i si és perpendicular o obliqua es tracta d’un plagiotropisme Segons el tipus d’estímul els tropismes reben noms particulars actinotropisme, fototropisme, geotropisme, haptotropisme, higrotropisme, quimiotropisme, termotropisme i traumatropisme
lluita biològica
Biologia
Agronomia
Control de poblacions d’organismes perjudicials que es basa en la potenciació dels enemics naturals de l’espècie —que a cops constitueixen una plaga— o en la interferència del seu cicle biològic.
Hom n'ha assajat diverses modalitats segons que es tracti de combatre plagues d’insectes, de vectors de malalties, etc Així, cal esmentar els insectes entomòfags depredadors d’insectes, organismes paràsits virus, fongs, bacteris, i l’atracció mitjançant feromones sexuals vers un parany, especialment pel que fa a la lluita contra insectes devoradors de boscs o conreus de gran importància econòmica La lluita contra els vectors de malalties és més recent, tot i que gràcies a l’OMS s’han emprès programes especials de formació i recerca per a les malalties tropicals En tots dos casos…
Charles Bonnet
Biologia
Filosofia
Naturalista i filòsof suís.
El 1740 descobrí l’existència de la partenogènesi en els animals, concretament en el pugó de l’evònim Estudià també la regeneració de l’hidra d’aigua dolça i d’altres invertebrats, com ara cucs i insectes A causa d’una malaltia de la vista hagué de renunciar a l’ús del microscopi i s’ocupà de problemes de fisiologia vegetal, especialment de les fulles i de geotropisme de les arrels Vers el 1745 abandonà tota investigació i es dedicà només a l’especulació filosòfica Afirmà la importància de la sensació com a fonament de la vida psíquica, però admeté també la intervenció activa i…