Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
virus Nipah
Biologia
Virus de la família dels paramixovirus que afecta porcs i éssers humans.
Transmès probablement per ratapinyades frugívores a porcs, i d’aquests als éssers humans, pot causar la mort dels individus afectats per encefalitis El primer brot d’encefalitis provocada per aquest virus fou detectat a Malàisia el 1998 El virus Nipah comparteix el 82% de la seva seqüència amb el virus Hendra, transmès també per ratapinyades frugívores a cavalls, i d’aquests als éssers humans
virus del Zika
Biologia
Virus de la família Flaviviridae, transmès generalment per mosquits del gènere Aedes i que dóna lloc a una infecció d'efectes diversos.
Els símptomes més habituals, similars als d’altres infeccions víriques també transmeses per mosquits, com el dengue o el chikungunya , són febre, l’aparició d’erupcions eritematoses exantema, conjuntivitis, dolors musculars i articulars i malestar general Es manifesten dins de la primera setmana després de la picada en humans infectats, bé que en la majoria dels casos la infecció és asimptomàtica En cas contrari, cursa de manera lleu fins que guareix espontàniament No existeix tractament o medicament específic conegut, i hom recomana la ingestió de líquids per a prevenir la deshidratació,…
virus de l’Ebola

Virus de l’Ebola
Biologia
Virus del gènere Ebolavirus, del grup dels filovirus, causant d’una febre hemorràgica contagiosa que la gran majoria de vegades provoca ràpidament la mort.
Descripció del virus i de la malaltia El gènere Ebolavirus està estretament relacionat amb el virus de la febre hemorràgica de Marburg, identificat el 1967, i comprèn cinc espècies, tres de les quals es troben distribuïdes per les zones tropicals africanes Les altres dues han estat detectades al sud de la Xina, a Tailàndia i a les Filipines A diferència de les africanes, aquestes últimes no han donat lloc a epidèmies, i una és aparentment innòcua El virus té com a hoste diversos animals salvatges, sobretot algunes espècies de ratpenats, i també antílops…
arbovirus
Biologia
Denominació genèrica dels virus que tenen artròpodes com a vectors.
És una denominació sense valor taxonòmic El nom prové de l’acrònim de l’anglès ARthropod-Borne-virus ‘virus transportat per artròpodes’ Són constituïts per ARN de cadena única, amb coberta protectora Els artròpodes mosquits i paparres no són afectats pels virus, els quals desenvolupen el cicle vital en els vertebrats que els primers parasiten Els arbovirus inclouen les famílies Flaviviridae , Togaviridae , Rhabdoviridae , Reoviridae i Bunyaviridae Hom n’exclou els gèneres Filoviridae i Arenaviridae, malgrat que provoquen malalties similars, com ara les…
coberta vírica
Biologia
Embolcall proteic extern d’un virus que en protegeix el genoma.
La morfologia de la coberta canvia segons el virus També se l’anomena càpsida
retrovirus
Biologia
Grup de virus ARN d’infecció lenta que es caracteritzen per transcriure el seu genoma d’ARN a ADN.
La infecció té lloc per l’acció de l’enzim transcriptasa inversa, present en tots els retrovirus, amb el qual es fixen i el seu genoma és introduït en el cellular, on es replica utilitzant el mateix mecanisme cellular o es manté en forma latent durant un temps variable i indefinit El primer virus humà d’aquest grup identificat fou l’HTLV-I Human T-Cell Lymphotropic Virus type I , aïllat el 1978, i el més conegut és el virus de la immunodeficiència humana VIH, causant de la sida Les infeccions per retrovirus poden ésser asimptomàtiques o bé causar…
papovavirus
Biologia
Grup de virus constituïts per una doble cadena d’ADN i una càpsida nua, de simetria icosaèdrica, amb 72 capsòmers; la majoria d’aquests virus —si no tots— poden causar tumors quan són dins d’hostes vertebrats.
Inclou el virus del papilloma causant de les berrugues humanes i el del polioma dels ratolins
mixovirus
Biologia
Grup de virus constituïts per ARN d’una sola cadena i una càpsida amb simetria helicoidal.
Els membres d’aquest grup causen malalties en els conductes respiratoris de l’home i d’altres vertebrats Aquest grup inclou els virus de la ràbia, la grip, la rosa i les galteres
arenavirus
Biologia
Grup de virus ARN de cadena senzilla que presenten un gran pleomorfisme, amb nucleocàpside de simetria complexa i embolcall extern, d’una mida que oscil·la entre 50 i 300 nm de diàmetre.
Pertanyen a aquest grup el virus de la coriomeningitis i els de les febres hemorràgiques americanes
enterovirus
Biologia
Nom genèric que designa diversos tipus de virus, de vegades patògens, que hom aïlla sobretot de l’aparell digestiu humà, on són estables d’una a tres hores a un pH entre 3.0-5.0 i on es multipliquen.
Tenen un diàmetre de 17 a 30 nm i estan formats per àcid ribonucleic envoltat per una càpsida proteica, l’estructura variable de la qual determina els diversos tipus, l’especificitat per a la infecció i l’antigenicitat Són força resistents als dissolvents àcids i lipídics Es transmeten per contacte oral o fecal i poden ésser els agents causants d’infeccions de distinta gravetat pel fet d’afectar simultàniament diferents òrgans i sistemes Els enterovirus més importants són els coxsackie A i B, els virus ECHO, els virus de la poliomielitis, els reovirus, els parvovirus…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina