Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
nutrició
Biologia
Introducció en un organisme i utilització per aquest organisme dels materials energètics i plàstics que li són necessaris per a viure.
En els individus unicellulars, les funcions de nutrició tenen lloc mitjançant la penetració de les substàncies per la membrana limitadora moltes vegades es produeix una digestió externa mitjançant alguns ferments que són abocats a l’exterior i trenquen les grans molècules o dissolen les substàncies sòlides La cèllula necessita un conjunt de materials i una font d’energia, la qual és emprada per a efectuar aquestes transformacions Segons les necessitats materials, els organismes poden ésser classificats en autòtrofs, quan poden assimilar el diòxid de carboni i les sals minerals nitrogenades…
facultatiu | facultativa
halobacteri
Biologia
Bacteri que pot viure en condicions d’alta salinitat.
Pertany al genère Halobacterium , el qual és format per diverses espècies d’arqueus amb metabolisme anaeròbic Poden tenir forma de bacil o de coc, de color variable entre el vermell i el porpra i presenten mobilitat pròpia
mesohalobi | mesohalòbia
Biologia
Dit de l’organisme que necessita salinitats mitjanes per a viure.
anaerobi
Biologia
Microorganisme que no necessita oxigen lliure per a viure ( anaerobi facultatiu
) o que necessita viure en un medi on no hi hagi oxigen lliure ( anaerobi estricte
).
quionòfil | quionòfila
ahermatípic | ahermatípica
Biologia
Dit dels coralls que no construeixen esculls i que poden viure a qualsevol profunditat.
mesoterm | mesoterma
Biologia
Dit de l’organisme adaptat per a viure a temperatures mitjanes, entre 15 i 20°C.
diplococ
Biologia
Agrupació en parelles de certs tipus de cocs.
Són generalment cocs capsulars i patògens Entre els més representatius hi ha el gonococ, el meningococ i el pneumococ Aquesta manera de presentar-se associats aquests bacteris els és indispensable per a viure, puix que es moren en separar-los
cariofanals
Biologia
Ordre de bacteris format sobretot per cèl·lules en forma de disc amb una zona basòfila central visible en viu al microscopi òptic i que, de vegades, conté cossos diferenciats al citoplasma que probablement corresponen a conidis.
Aquestes cèllules s’associen generalment en tricomes amb una paret cellular comuna a totes elles, però també poden viure lliures, en el qual cas tenen flagellació perítrica, a diferència de les beggiatoals, a les quals s’assemblen molt Viuen generalment a l’aigua, però es troben també en el tub digestiu de diversos animals, principalment vertebrats i artròpodes