Resultats de la cerca

Fou professor de botànica a Marburg, Bonn, Basilea i Tübingen S'especialitzà en embriologia i fisiologia vegetals Estudià i mesurà les pressions osmòtiques de les solucions aquoses, mitjançant unes membranes semipermeables, que són conegudes com a cèllules de Pfeffer Publicà Handbuch der Pflanzenphysiologie 1881 i Studien zur Energetik der Pflanze 1892, entre altres obres

Fundador de la psicologia experimental, primerament fou professor de fisiologia, a Heidelberg 1865-74, i després de filosofia, a Leipzig 1874-1918, on establí 1879 el primer laboratori de psicologia experimental d’Europa El seu pensament és alhora una reacció contra el positivisme i el naturalisme dominants i un intent de filosofia científica, basada en les dades de les ciències particulars la psicologia científica essent com a pont entre les ciències naturals i les ciències de l’esperit o ciències culturals La major part del seu treball d’investigació tingué com a objecte l’experiència i la…

Els seus experiments sobre l’herència en “línies pures” de vegetals li permeteren de distingir entre particularitats genotípiques i fenotípiques Féu conèixer als països bàltics les teories de Mendel, millorades en alguns punts, i hom el considera un dels fundadors de la genètica Escriví Über Erblichkeit in Populationen und in reinen Linien ‘Sobre l’herència en poblacions i en línies pures’, 1903

És el fundador de l’embriologia experimental Investigà el desenvolupament d’embrions de batraci després de diverses manipulacions sobre el ous Creà el Roux Archiv für Entwicklungsmechanik der Organismen, que continua recollint tot el material valuós que es publica sobre mecànica del desenvolupament embrionari

Contribuí al desenvolupament de la teoria de la “neurona” nom proposat per ell, com també el de “cromosoma” i d’altres que han reeixit, estudià el sistema limfàtic, els teixits cancerosos, etc, i s’ocupà llargament de qüestions embriològiques

Fou periodista a 16 anys més tard s’interessà en les ciències naturals i guanyà per oposició una plaça al museu d’història natural de Londres el 1911 El 1919 publicà The Journal of a Disappointed Man ‘Diari d’un home desillusionat’, inspirat en el seu mateix diari, on fa una autoanàlisi lúcida i profunda

Fou director del Kaiser Wilhelm Institut de Berlín i professor de genètica i citologia a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia Investigà en els camps de la genètica, de l’embriologia i de la citologia

És considerat com un dels fundadors de la psicofísica, per tal com formulà la llei que porta el seu nom, sobre el caràcter constant del llindar diferencial relatiu de l’estímul sensible A partir d’aquesta llei, GTh Fechner elaborà la que ha estat coneguda com a llei de Weber-Fechner , o llei psicofísica Germà de Wilhelm Eduard Weber  

El 1932 es doctorà en zoologia a la Columbia University, i amplià estudis al Kaiser-Wilhelm Institut de Berlín en 1932-33 Després d’un any a la Universitat de Chicago, fou professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Harvard, on romangué fins a la jubilació 1977 El 1967 rebé, juntament amb RGranit i HHartline, el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre l’acció de la vitamina A en els processos fotoquímics de la retina

Germà de Wilhelm von Humboldt Estudià a Frankfurt, Berlín, Göttingen i Friburg de Brisgòvia Viatjà per Europa i alhora aprofundí els seus estudis Acompanyat del botànic francès A Bonpland feu una gran expedició científica pel continent americà, durant la qual 1799-1804 explorà regions de les actuals Veneçuela, Cuba, Colòmbia, l’Equador, el Perú i Mèxic Entre les contribucions d’aquest viatge cal esmentar la localització del Casiquiare, l’estudi i l’ascensió dels vessants del Chimborazo, l’estudi dels páramos andins i la tasca cartogràfica duta a terme a Mèxic Posteriorment…