Resultats de la cerca

Els individus del grup zero presenten eritròcits sense cap aglutinogen, i llur plasma conté les aglutinacions α i β Poden donar sang a qualsevol individu, i rebre'n dels del grup 0

És basat en la presència o l’absència dels anomenats aglutinògens A i B en els eritròcits, i de les anomenades aglutinines α, o anti-A, i β, o anti-B, al plasma sanguini Per tal com un individu no pot tenir aglutinògens i aglutinines homòlegs Aα o Bβ, les quatre combinacions possibles són Aβ, Bα, AB 0 i 0αβ, més senzillament expressades pels símbols A, B, AB i 0 D’acord amb això, el sistema AB0 destria els individus en quatre grups A , B , AB i zero , bé que descobertes ulteriors permeten de distingir-ne, si més no, sis A 1 , A 2 , B, A 1 B, A 2 B, i zero Landsteiner…

Els individus del grup A presenten eritròcits amb aglutinogen A, i plasma amb aglutinina ß anti-B En principi poden rebre sang dels grups A i 0, i poden donar-ne als dels grups A i AB en la pràctica mèdica, però, convé de fer prèviament una prova encreuada, sobretot perquè existeixen tres subgrups l’A 1 , l’A 2 i l’A 3 , els quals es captenen diferentment A Europa, el 42% de la població té aquest grup sanguini

Els individus del grup B presenten eritròcits amb aglutinogen B, i plasma amb aglutinina a anti-A En principi poden rebre sang dels grups B i 0, i poden donar-ne als dels grups B i AB en la pràctica mèdica, però, convé de fer prèviament una prova encreuada Presenten aquest grup entre el 8 i el 10% de la població de raça blanca

Els individus del grup AB presenten eritròcits amb aglutinògens A i B, i llur plasma no conté aglutinines En principi només poden donar sang als individus AB, i poden rebre'n de qualsevol altre grup en la pràctica mèdica, però, convé de fer prèviament una prova encreuada per tal de posar en relleu la possible existència d’aglutinines homòlogues o d’altres menes d’anticossos, els quals poden captenir-se diferentment Cal tenir en compte, a més, que existeixen tres subgrups l’A 1 B, l’A 2 B i l’A 3 B És el grup sanguini menys nombrós, ja que comprèn només un 2-4 per cent de la població

En una transfusió de sang no n'hi ha prou amb saber que la sang del donador i la del receptor són del mateix grup, o bé que la del donador pertany al grup 0 zero, sinó que cal saber si la compatibilitat és perfecta, perquè cap altre fenomen d’immunització no hi interfereixi És en aquest sentit que són emprades les proves encreuades

Basat en la presència o la no-presència als eritròcits i al sèrum humà de diferents característiques bioquímiques i immunològiques, personals i hereditàries, que, en conjunt, confereixen als individus una personalitat hematològica determinada Hi ha diversos sistemes, com el sistema AB0 AB zero, el sistema Rh, els sistemes MN, P, Lutheran, Kell, Lewis, Kidd, etc També cal incloure dins els grups sanguinis els grups sèrics humans , descoberts pels estudis electroforètics, els més importants dels quals són les haptoglobines, els grups Gm, InV, Gc, Ag i Lp, els grups colinesterasa i…

Per una banda cal considerar les aglutinines que són constituents normals del plasma, les quals tenen un important paper en els mecanismes immunitaris i de compatibilitat o incompatibilitat sanguínia entre sang d’individus diferents grups sanguinis, AB0, Rh, i les aglutinines presents al plasma com a conseqüència d’un procés d’immunització Entre aquestes darreres hi ha les presents al plasma per causa d’una transfusió mal practicada falta d’atenció al grup Rh o falsos donadors zero, segons el sistema AB0 l’aglutinina anti-Gallus, anticòs que aglutina els eritròctis del pollastre…