Resultats de la cerca
Es mostren 489 resultats
projecte lingüístic de centre
Educació
Element del projecte educatiu que fixa els criteris generals per a l’ensenyament i l’ús de les llengües en el centre, d’acord amb la normativa vigent.
El projecte lingüístic ha de definir el tractament que el centre farà de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge, el procés que seguirà per a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua castellana, les diferents opcions en referència a les llengües estrangeres i els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament i aprenentatge de les llengües a la seva realitat sociolingüística tant des del punt de vista global com individual
vacances
Educació
Temps de repòs concedit als estudiants, en la recurrència d’una festivitat o per altres circumstàncies, durant el qual romanen tancades les escoles.
N'hi sol haver d’establertes en tres períodes, dos de curts una setmana o dues, corresponents a les festes de Nadal i de Pasqua vacances de Nadal i vacances de Pasqua , i un altre de llarg juliol-setembre, que correspon als mesos de calor vacances d’estiu
Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana
Educació
Entitat fundada l’any 1979, vinculada a les primeres Jornades sobre Història de l’Educació als Països Catalans, celebrades el 1977 a Barcelona.
Actualment l’entitat continua celebrant les jornades cada dos anys L’any 2001 s’integrà, com a filial, a l’Institut d’Estudis Catalans Jordi Monés i Pujol-Busquets en fou el primer president i actualment n’és el president honorari Salomó Marquès i Sureda n’ocupa la presidència des del 2005
escolàpia
Educació
Cristianisme
Membre de l’institut religiós de les filles de Maria dedicat a la formació i l’educació de noies, fundat a Arenys de Mar per Paula Montal.
La primera escola fou oberta a Figueres el 1829 Entrà en contacte amb els escolapis Jacint Feliu i Agustí Casanovas, que orientaren la seva obra cosa que explica el nom usual d’escolàpia El 1860 fou reconegut com a institut religiós, i les constitucions foren aprovades el 1887 El govern les reconegué com a corporació docent el 1865 De Catalunya es difongueren per Espanya i des del 1863 començaren a expandir-se per Amèrica Des del 1950 s’establiren també al Japó, les Filipines, el Senegal, Guinea Equatorial, Guinea-Bissau, Itàlia i Polònia El 1996 eren…
crèdit de reforç
Educació
Crèdit encaminat a facilitar l’assoliment de les competències bàsiques de l’ensenyament obligatori dins l’organització de crèdits variables de l’etapa d’educació secundària obligatòria.
Els objectius s’assoleixen mitjançant diferents estratègies metodològiques que complementin i diversifiquin les activitats dels crèdits comuns de l’àrea corresponent En la programació d’aquest tipus de crèdits, els centres han de donar prioritat als de les àrees de matemàtiques i de llengua catalana i castellana, pel caràcter instrumental que aquestes tenen
classer | classera
Educació
Que té encarregada una classe, especialment en les escoles religioses.
universitat
Educació
Institució docent integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, segons els països, on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents.
Desenvolupament general És regida per un rector, amb l’assistència d’una junta de govern o d’un organisme similar Les universitats medievals s’organitzaren com a comunitats de professors, anomenades universitas magistrorum París, o comunitats d’estudiants, denominades universitas scholarium Bolonya En les primeres els professors s’agrupaven en facultats i elegien les autoritats acadèmiques degans, a les quals corresponia el govern de la institució En les segones, els estudiants, repartits en nationes , segons llur procedència,…
urbanitat
Educació
Qualitat de la persona que posseeix bones maneres, que conviu en grup respectant la personalitat d’altri i que observa les normes de convivència i de tracte social.
Ultra els aspectes socials i morals que li són inherents i que no la distingeixen de la simple educació, la urbanitat conrea l’estètica de les bones formes variables segons el lloc i l’època i presta una atenció especial a les normes d’higiene relatives al menjar, al vestir i a l’habitatge Durant els s XVII-XIX constituí una assignatura especial en els sistemes educatius, i en foren escrits nombrosos tractats i manuals Abandonada pel sistema educatiu durant alguns anys, l’escola actual procura d’inculcar-la, sota el nom d’educació cívica, a través de diverses…
batxiller | batxillera
Educació
Història
Segons el reglament universitari medieval (que vigí, amb lleus variacions, fins al s XIX), persona que posseïa el primer grau acadèmic de les diferents facultats, aconseguit mitjançant un examen.
El grau de batxiller en arts era inferior al de mestre, però facultava per a ensenyar com a auxiliar o substitut El mestre en arts que volia seguir estudis superiors havia d’aconseguir el grau de batxiller en teologia , indispensable per als graus superiors de llicenciat i de doctor en teologia, o bé el de batxiller en lleis i cànons o de batxiller en medicina , previs als de doctor en les respectives facultats Només les universitats o estudis generals podien conferir graus