Resultats de la cerca

Influït per les doctrines pedagògiques de JF Herbart i W Rein, fundà 1889 l' escola d’Abbotsholme Maldà per fer de l’ensenyament una resposta a l’interès dels infants i perquè aquests estiguessin en relació amb la natura i amb la vida en un mètode d’internat que volia ésser una prolongació de la llar En la seva escola d’Abbotsholme s’inspiren les escoles més avançades de l’actualitat escola nova És autor d' An Educational Atlas 1900, Abbotsholme, or Ten Years in an Educational Laboratory 1900 i John Bull His Origin and Character 1901

Hom el considera, amb Joseph Lancaster , el promotor i l’aplicador del sistema mutu o monitorial system Del 1791 al 1796 l’assajà i el perfeccionà a Madràs Índia, on dirigia un orfenat militar Escriví An experiment in Education made at the Male Asylum of Madras

Hom el considera fundador del moviment filantròpic, referent al qual escriví, el 1768, Vorstellung an Menschenfreunde und vermögende Männer über Schulen ‘Proposició als filantrops i als poderosos sobre les escoles’ Fou seguidor de les idees de Rousseau, les quals intentà d’aplicar en el Philanthropinum de Dessau 1774-93, que influí profundament sobre el moviment pedagògic alemany i promogué la creació d’escoles semblants durant el s XVIII Basedow defensà l’educació activa i humanística El 1774 escriví l' Elementarbuch ‘Llibre elemental’

Vida Format musicalment al Royal Manchester College of Music 1952-56 —on fundà amb alguns condeixebles el  New Music Manchester Group , amb el qual donà a conèixer obres de diferents compositors contemporanis europeus— i a la Universitat de Manchester 1952-57, algunes de les seves obres, com la Sonata per a trompeta i piano 1955, estrenada a Liverpool el 1956, foren conegudes ben aviat per alguns dels membres més destacats de l’avantguarda musical britànica Deixeble de Goffredo Petrassi a Roma, la seva gran aportació a l’escena europea és l’ús que fa de material provinent de la música antiga…

Fill d’una important família d’arquitectes de Berlín Deixeble de P Behrens, realitzà, amb Adolf Meyer, els tallers Fagus a Alfeld an der Leine 1911 i un pavelló industrial a l’exposició del Deutsches Werkbund de Colònia 1914 que, per la seva descomposició dels volums, per les seves superfícies clares i per l’ús dels materials, ha estat considerat la darrera obra del període d’exploració de l’arquitectura moderna Cridat a dirigir la Sächsische Hochschule für bildende Kunst i la Sächsische Kunstgewerbeschule, les refongué i creà el Bauhaus de Weimar 1919 i el dirigí fins el 1928…