Peter Maxwell Davies

(Salford, Manchester, 8 de setembre de 1934 — illes Òrcades, Escòcia, 14 de març de 2016)

Peter Maxwell Davies

© Fototeca.cat

Compositor, director d’orquestra i pedagog musical anglès.

Vida

Format musicalment al Royal Manchester College of Music (1952-56) i a la Universitat de Manchester (1952-57), algunes de les seves obres, com la Sonata per a trompeta i piano (1955), estrenada a Liverpool el 1956, foren conegudes ben aviat per alguns dels membres més destacats de l’avantguarda musical britànica. Deixeble de Goffredo Petrassi a Roma, la seva gran aportació a l’escena europea és l’ús que fa de material provinent de la música antiga. Entre el 1962 i el 1964 estudià a Princeton amb Robert Sessions, anys durant els quals a Anglaterra s’interpretaren per primera vegada algunes de les seves obres amb força èxit. Dues d’aquestes estrenes, First Fantasia on an In Nomine of John Taverner (1962), per a orquestra, i Veni Sancte Spiritus (1963), donaren reconeixement al compositor entre el públic, tot i que el 1959 ja es donà a conèixer amb Prolation, per a orquestra.

Després d’una estada a Austràlia, on estrenà The Shepherds Calendar (1965), el 1967 tornà a Anglaterra i creà la formació de cambra Pierrot Players juntament amb H. Birtwistle, reorganitzada el 1970 amb el nom de The Fires of London. Aquest conjunt fou un vehicle per a donar a conèixer la música contemporània, ja que entre les obres interpretades, a part de les del mateix Davies, destaca una versió del Pierrot Lunaire, d’A. Schönberg.

Tot i que sovint se’l classifica com a avantguardista, la seva obra conté nombroses referències a gèneres i estils tradicionals, especialment la música medieval i la recreació de l’obra del compositor anglès del segle XVI John Taverner. El salt qualitatiu més important de la seva carrera tingué lloc el 1972 amb l’estrena de l’òpera Taverner, al Covent Garden. Basada en la vida del compositor renaixentista, aquesta obra representa un punt d’inflexió important en l’estil de Davies, ja que no es limita a recuperar el patrimoni musical amb un estil més o menys personal, sinó que en fa una revisió molt particular, que ha arribat a ser qualificada de paròdica. Tanmateix aquesta tendència ja era detectable en alguna de les seves obres anteriors, com és el cas de la peça dramàtica Revelation and Fall (1965- 66), on la posada en escena té com a objectiu, igual que la música, crear una forta impressió en l’audiència.

També és autor de la St. Michael Sonata (1957) i de les obres escèniques The Martyrdom of St. Magnus (1976), In the Lighthouse (1979), Resurrection (1987) i Kommilitonen! (Young Blood!) (2010), de les obres orquestrals Second Fantasia on John Taverner’s In Nomine (1964), Worldess Bliss (1969), 10 simfonies,  A Mirror of Whitening Light (1977), An Orkney Wedding with Sunrise (1985), un Concert per a violí (1985), un Concert per a trompeta (1988), Ojai Festival Overture (1991), Sir Charles: his Pavan (1992), The Beltane Fire (1994-95), dels cicles de cançons Eight songs for a Mad King (1969), The Blind Fiddler (1976), la cantata Into the Labyrinth (1983) i l’oratori Job (1997), a més de nombroses peces per a cambra, de les quals sobresurten deu quartets de corda, i per a instrument sol.

Com a director, estigué al capdavant de l’orquestra de la BBC i de la Royal Philharmonic Orchestra, a més de ser sovint director invitat d’algunes de les principals orquestres d’Europa i els Estats Units.

Impulsà iniciatives pedagògiques com ara el Festival Internacional Saint Magnus, que fundà el 1977 i dirigí fins el 1986, i l’escola d’estiu d’Hoy (1986-96), i compongué obres per a infants, entre d’altres, A Selkie Tale (1992). El 1987 rebé el títol de sir, el 2004 el de Master of the Queen’s Music i el 2016 la Medalla d’Or de la Royal Philarmonic Society.

Obra

Música escènica

Revelation and Fall (1965-66); Taverner, òpera (1962-70); Notre Dame des Fleurs, mús. incid. (1966); The Martyrdom of St Magnus, òpera (1976); The two Fiddlers, òpera per a nens (1978); Salome, ballet (1978); The Lighthouse, òpera (1979); Caroline Mathilde, ballet (1990); A Selkie Tale, teatre infantil (1992)

Orquestra

Prolation (1958); First Fantasia on an In Nomine of John Taverner (1962); Second Fantasia on John Taverner’s In Nomine (1964); Worldes Blis (1969); 6 simfonies (núm. 1, 1975-76; núm. 2, 1980; núm. 3, 1984; núm. 4, 1989; núm. 5, 1993-94; núm. 6, 1995-96); A Mirror of Whitening Light (1977); An Orkney Wedding with Sunrise (1985); Concert per a violí (1985); Concert per a trompeta (1988); Ojai Festival Overture (1991); Sir Charles: his Pavan (1992); The Beltane Fire (1994-95)

Conjunt instrumental

Alma Redemptoris Mater, 6 instruments vent (1957); Sinfonia, orq. cambra (1962); Antechrist (1967); Points and Dances (1970); Canon in memoriam of Igor Stravinsky (1972); Ave Maris Stella (1975); A Welcome to Orkeney (1980); Image, Reflection, Shadow (1982); Sinfonia concertante (1982); Sinfonietta Accademica (1983); Unbroken Circle (1984); Mishkenot (1988)

Cambra

Sonata, trpt., pno. (1955); Sextet (1958); Quartet de corda (1961); Hymnos, cl., pno. (1967); Stedman Doubles, cl., perc. (1968); The Pole Star, qnt. metall (1982); Four Tallis Voluntaries, qnt. metall (1982); Birthday music for John, fl., vla., vlc. (1983)

Solo

Sub tuam protectionem, pno. (1969); Ut, re, mi, pno. (1969); Bell Tower, perc. (1971); Ara coeli: Lullaby for Ilian Rainbow, guit. (1972); The Door of the Sun, vla. (1975); The Kestrel paced round the Sun, fl. (1975); The seven Brightnesses, cl. en si ♭ (1975); Sonatina, trpt. (1981); Three Organ Voluntaires, org. (1976); Sonata, pno. (1981); Hill Runes, guit. (1981); Sonata, org. (1982); First Grace of hight, ob. (1991)

Música vocal

Cinc motets, cor, doble cor, instruments (1959); O Magnum Mysterium, cicle de nadales, cor, instruments, org. (1960); Veni Sancte Spiritus, S., A., instruments (1963); The Lord’s prayer, cor (1962); Tenebrae super Gesualdo, Ms., guit., conjunt instr. (1972); Dark Angels, S., guit. (1974); The Blind Fiddler, S., instruments (1976); Westerlings, cor (1976); Black Pentecost, Ms., Bar., instr. (1979); Solstice of Light, T., cor, org. (1979); The Medium, Ms. (1981); Seven Songs Home, cor (1981); Into the Labyrinth, T., orq. (1983); Winterfold, Ms., conjunt instr. (1986); Tractus, v. solista, guit. (1990); Apple-Basket, Apple-Blossom, cor (1990); A Hoy Calendar, cor (1993)