Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
cursar
Educació
Assistir (a un curs), estudiar (una matèria), seguir (uns estudis, etc).
ensenyament semipresencial
Educació
Tipus d’ensenyament que es desenvolupa a través d’una combinació d’ensenyament a distància i d’uns contactes presencials més o menys regulars i freqüents amb el professorat.
Les sessions de trobada entre professorat i alumnat tenen lloc de manera esparsa i serveixen per a posar en comú els resultats dels treballs i de l’estudi realitzat, i també per a consultar dubtes i rebre instruccions i lliçons directament En aquesta mena d’ensenyament és important la funció mediadora del professorat i dels mitjans És un tipus d’ensenyament especialment indicat en casos de dispersió d’estudiants, de distància al lloc d’estudi i de dificultats per a assistir regularment a classe, especialment en persones adultes ocupades professionalment tot el dia Es pot…
Manuel Subirà i Rocamora
Educació
Farmàcia
Farmacèutic i activista cívic i cultural.
Farmacèutic de professió, des del 1945 s’involucrà molt activament en el moviment escolta Al llarg de la seva trajectòria, ocupà diversos càrrecs dins el moviment, entre d’altres el de comissari internacional, que el portà a assistir als jamborees d’Àustria 1951, el Regne Unit 1957, Grècia 1963 i Noruega 1975 Fou membre del senat de Minyons Escoltes i Guies, i a partir del 1993, es vinculà al Grup d’Antics Escoltes i Guies També donà suport a moltes altres iniciatives civicoculturals, com l’Escola Proa, la Gran Enciclopèdia Catalana o, especialment Cavall Fort , revista la…
curs
Educació
En les universitats, escoles, etc, el temps assenyalat dins cada any per a assistir a les lliçons.
ensenyament lliure
Educació
Tipus d’ensenyament en el qual l’alumne té dret a ésser examinat sense haver d’assistir a classe.
alumne lliure
Educació
Alumne universitari que no és obligat a assistir a les classes del centre, però que ha d’examinar-se davant dels professors d’aquest.
Claudi Mimó i Caba
Educació
Pedagog.
Cursà estudis mercantils i es graduà com a perit mercantil i obtingué el títol de mestre També féu estudis universitaris, on es llicencià en filosofia i lletres i es doctorà en ciències físiques i matemàtiques 1865 i en dret A Barcelona dirigí el collegi fundat pel seu pare, Pau Mimó i Raventós Vilanova i la Geltrú 1813 — 1892, fundador d’altres collegis a Vilanova, director del “Diario de Villanueva” i collaborador de “La Llumanera de Nova York” Es traslladà a l’Havana, on guanyà la càtedra de geometria, que ocupà a la Universitat de l’Havana, i tingué una destacada tasca pedagògica Hi…
Josep Aragonès i Ferrer

Josep Aragonès i Ferrer
© Escola Pia
Educació
Cristianisme
Disseny i arts gràfiques
Religiós escolapi, dibuixant.
Biografia Es traslladà a viure a Mataró amb la seva família i entrà com a alumne a l’Escola Pia de Santa Anna Després anà a l’Escola Pia de Moià 17 de setembre de 1893 i hi professà el 18 d’agost de 1895 Inicià la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis d’Iratxe i la continuà a la de San Pedro de Cardeña Passà per diversos collegis Calella 1897-99, Sabadell 1899-1900, Olot 1900-03, Valls, 1903-09, Sabadell 1909-10, Sant Antoni de Barcelona 1910-11, Nostra Senyora de Barcelona 1911-19, Castellar del Vallès 1919-21, Vilanova i la Geltrú 1921-33 i Caldes de Montbui 1933-57 Els anys de…
absentisme interior
Educació
Sociologia
Modalitat d’absentisme escolar que, en contraposició a l’absentisme convencional —la no-assistència a classe—, consisteix a assistir a l’escola però a sentir-se’n absent i amb un marcat desacord amb relació a les propostes formatives de la institució.
Es tracta d’un tipus d’absentisme propi d’aquells alumnes físicament presents a l’aula però que se senten aliens al procés formatiu que s’hi desenvolupa, no s’hi impliquen i no responen a les demandes o no mostren interès per allò que els ofereix l’escola perquè troben molts més estímuls engrescadors i propostes amb sentit, fora Els sociòlegs de l’educació consideren que és un símptoma clar que cal canviar i repensar algues formes i processos de la institució escolar
seminari
Edifici del seminari conciliar, seu de l’Estudi General de Lleida
© Fototeca.cat
Educació
Cristianisme
Institució eclesiàstica, dependent dels bisbes, destinada a formar els joves que es preparen per al sacerdoci.
Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del segle XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els primers seminaris…