Resultats de la cerca

És la major organització pluridisciplinària i multisectorial que, en el context del sistema estatal de ciència i tecnologia, realitza projectes d’investigació bàsica i aplicada El 1977 s’esdevingué la fusió dels tres organismes autònoms que, originàriament, el componien i, d’aleshores ençà, el CSIC s’ha compromès en una tasca de renovació d’estructures i de racionalització de l’activitat investigadora Finançat fonamentalment a base dels pressuposts generals de l'Estat, el CSIC té una implantació desigual dins el territori de l’Estat espanyol, essent Madrid, Andalusia i Catalunya…

Molt lligada a les altres ciències de l’educació pedagogia, psicologia, metodologia i a llur evolució històrica, fins al s XVII es caracteritzà per una disciplina rígida i per l’autoritarisme Des d’aleshores la didàctica anà assimilant les noves formes i sistemes culturals i trobà en figures com Comenius, Rousseau i Pestalozzi els representants d’una nova orientació Actualment, la participació més activa de l’infant dins la classe repercuteix en una disminució de l’activitat didàctica clàssica del mestre La polèmica sobre l’abast de la didàctica se centra en dos corrents l’un la pren com a…

Fou un gran sistemàtic, que sintetitzà tota la teoria i la pràctica que en ciència educativa havia estat realitzada fins aleshores a tot el món Fundà i dirigí la revista La Escuela Moderna i tingué relació amb els homes i les idees de la Institución Libre de Enseñanza Autor, entre d’altres obres, del Compendio de la Pedagogía , llibre de gran influència i difusió en el seu temps

Llicenciat en ciències naturals, treballà en el Laboratori Oceanogràfic de Palma des del 1927 i el dirigí a partir del 1940 S'especialitzà en l’estudi del plàncton marí i descobrí algunes espècies noves De les seves obres es destaca Introducción al estudio del plancton marino 1950, en collaboració amb RMargalef Del 1932 al 1934 presidí l’Associació per la Cultura de Mallorca desplegà una tasca important de divulgació científica en collegis i mitjançant conferències, i publicà una sèrie d’estudis sobre les relacions entre Ramon Llull i la ciència

Estudià a l’Institut Balear de Palma i es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1892 Fou catedràtic a Palma fins el 1902 que guanyà la càtedra de geografia i història a Maó, on portà a terme una destacada tasca cultural Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1890 i el 1891 amb la composició Glorificació de la parla catalana Publicà obres de crítica històrica i literària El arte y la ciencia , 1889 El último antipapa, 1899 Reyes y príncipes santos , 1907, etc i l’interessant estudi, amb aportació de dades noves, Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción pública en…

Deixeble de WDilthey, fou professor, successivament, a Leipzig 1912, Berlín 1920 i Tübingen des de l’any 1946 Investigà els diversos tipus humans home teòric, econòmic, estètic, social, religiós i de poder i creà una filosofia dels valors i una pedagogia com a ciència de l’esperit molt influïdes per l’idealisme alemany Entre les seves obres cal esmentar Lebensformen Geistwissenschaftlichen Psychologie und Ethik der Persönlichkeit ‘Formes de vida Psicologia de les ciències humanes i ètica de la personalitat’, 1914, Kultur und Erziehung ‘Cultura i educació’, 1919, Der geborene…

Estudià filosofia, psicologia i pedagogia a les universitats de Barcelona on es doctorà el 1937, Madrid i Berlín A la universitat berlinesa fou alumne d’ESpranger, WSombart, WKöhlerm, KLewin, WJäger i NHartmann, que influïren força en el seu pensament Fou professor a les universitats de Barcelona 1929-39 i Mèxic 1939-45 i a la Wesleyan, als EUA des del 1946 El 1939, després de passar per França, s’exilià a Mèxic Hi fou membre de la Casa de España, que després esdevingué el prestigiós Colegio de México d’estudis universitaris Exercí com a professor a la Universidad Nacional Autónoma de México…

Pertangué a la Unió dels Germans Moravians de la qual fou bisbe, i això el féu proscrit a sis països Del 1627 al 1632 escriví la Didactica Magna , traduïda del txec al llatí i publicada el 1657, considerada com el primer assaig important de sistematització de la pedagogia hi dóna una visió global de l’educació, propugna la formació humana, física i espiritual i la instrucció elemental per a tots, sense distinció de classe, sexe o religió Preconitzà uns estudis amb progressió concèntrica de matèries, advocà per una ciència enciclopèdica i per una llengua universal Publicà també…

És aplicat preferentment al personal docent de nivell mitjà i superior En l’ensenyament universitari de l’Estat espanyol hom distingeix quatre cossos de funcionaris docents els catedràtics d’universitat, els professors titulars d’universitat, els catedràtics d’escoles universitàries i els professors titulars d’escoles universitàries Els dos primers tenen plena capacitat docent i investigadora i els altres dos, plena capacitat docent i, quan posseeixen el títol de doctor, plena capacitat investigadora La universitat, a més, pot disposar del concurs de personal docent contractat temporalment…