Resultats de la cerca

Les escoles d’art dramàtic, sorgides al final del s XVIII, foren sovint annexes als conservatoris La majoria s’especialitzaren en les tècniques de la veu escoles de declamació fins que la complexitat interpretativa demanada a l’actor ha fet adquirir importància a altres tècniques expressió corporal, improvisació, etc Des de la fi del s XIX, l’aparició de grans teòrics ha potenciat la creació d’escoles a llur entorn Als Països Catalans la creació de la primera escola data del 1913 Escola Catalana d’Art Dramàtic, que posteriorment adoptà els noms d'Institució del Teatre i Institut…

 La creació d’aquest espai de collaboració interestatal fou una proposta de la Comissió Europea de l’any 2000 Es tractava de crear un marc general de recerca a Europa per poder assolir l’objectiu de Lisboa de fer d’Europa una economia basada en el coneixement Aquest espai europeu de recerca preveu la creació d’un intercanvi intern de recerca reestructurant el teixit de cada estat i la convergència en les polítiques de recerca i innovació d’àmbit estatal i comunitari Per això, els caps d’estat i de govern de la Unió Europea acordaren al Consell Europeu de Barcelona…

Pastor evangèlic a Waldersbach, es lliurà a millorar la vida dels camperols pobres i a l’educació de llurs fills, per la qual cosa collaborà amb Lluïsa Schappler dels Vosges en la creació dels primers asils d’infants 1770

Influïda per Pestalozzi i per Samuel Wilderspin, l’obra dels quals conegué personalment, el 1828 fundà els primers jardins d’infants a Hongria amb el nom d' Angyalkert ‘Jardí dels àngels’ Féu donació de tota la seva fortuna per a la creació d’escoles i per a d’altres institucions educatives

Publicada des del 1975 per Publicaciones Mundial, passà després a l’Editorial Laia Barcelona Ha exercit una gran influència arreu de l’Estat espanyol i ha incidit directament o indirectament en la creació de collectius d’educació Ha impulsat en molts casos la renovació pedagògica i l’engegada d’Escoles d’Estiu, sobretot a fora dels Països Catalans

Cursà estudis a l’escola Normal de Lleida Ocupà la plaça de mestre a Sant Cugat Sesgarrigues Alt Penedès entre el 1918 i el 1931, localitat on promogué diverses activitats culturals, com la creació de la Societat Coral el Raïm 1919, afiliada a l’Associació Clavé Ep 1931 guanyà per oposició una plaça a l’escola Baixeres de Barcelona 

Als Països Catalans aquest principi fou objecte d’estudi de l’Assemblea del 1925 de la Federació de Mestres de Llevant, i, encara que sense efectivitat pràctica, fou inclòs a l’Estatut de Catalunya article 11 i li foren dedicades les ponències d’estudi de l’escola d’estiu del 1934 Hom no intentà pràcticament aquesta unificació amb caràcter general fins a la creació del CENU

Alhora que estudiava lleis, fou professor de castellà a la càtedra creada per la diputació i així escriví una Gramática castellana 1823 Més important, però, fou la seva participació activa en la comissió de la Societat Econòmica d’Amics del País —a la qual havia ingressat el 1834— que promogué la substitució de la desapareguda Universitat Literària per la creació, el 1835, de l' Institut Balear

Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a La Creu del Montseny , La Renaixença , L’Avenç , Catalunya Artística  i Joventut , i dirigí la Revista Illustrada Jorba , de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que reflecteix el món de…