Resultats de la cerca

Fou una de les principals impulsores i primera secretària del Club Femení i d’Esports de Barcelona, primer club exclusivament femení de Catalunya fundat el 1928, així com impulsora del Lyceum Club de Barcelona, fundat el 1931 El 1937 emigrà a Colòmbia i tingué un paper destacat a promoure l’educació de les dones d’aquell país A títol pòstum la ciutat de Barcelona li dedicà els Jardins Enriqueta Sèculi

Formà part de la junta directiva de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i, posteriorment, collaborà amb el Centre Excursionista de Catalunya pronunciant conferències i publicant articles Fundà l’escola Sant Jordi 1898, a Barcelona, utilitzant la geografia com a mètode educatiu Publicà Geografia de Catalunya 1896, dirigida a un públic infantil i també a excursionistes i viatjants, i Nomenclatura geogràfica de Catalunya 1907 Fou ponent al II Congrés Excursionista 1912

Dura quatre anys i és imprescindible per a presentar-se a diverses oposicions de la sanitat pública Per a accedir al MIR cal fer un examen L’any 1995, les protestes dels estudiants de medicina davant l’entrada en vigor d’una directiva europea que els obligava a dos anys d’especialització per a accedir a la sanitat pública, motivà la decisió del govern de donar dues oportunitats als llicenciats per a superar l’examen del MIR

Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà en La Publicitat , Meridià  i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà  1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver 1952-58 Des del 1967 dirigí…

Estudià magisteri i començà a treballar de mestra el 1968 al Collegi Lluís Vives d’Ontinyent, on el 1974 aconseguí plaça definitiva i treballà fins el 2007, que es jubilà Durant els anys d’exercici destacà per la seva activa implicació en els moviments de renovació pedagògica del País Valencià, promovent l’escola pública i en valencià Participà també en la reforma experimental de l’educació infantil i en la seva aplicació Participà des del començament en les jornades de mestres d’ensenyament en valencià a Alcoi 1985-86 Cofundadora de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús…

Abandonà la congregació escolàpia S'apuntà a la lògia Avant, des d’on participà en campanyes anticlericals als diaris barcelonins La Tornada Anticlerical 1881 i l’anarquista El 1º de Maig També publicà a  El Eco de la Enseñanza Laica 1881-82, que, editat a Barcelona primer, es va imprimir després a Sabadell amb el títol,  Boletín de Enseñanza Laica en España Fou membre i president de la Directiva de la Unió Espanyola de la Liga Anticlerical de Librepensadores, i es relacionà amb el grup de lliurepensadors La Paz Mantingué alguns enfrontaments amb Ernesto Bark i altres…