Resultats de la cerca

Establert a Lleida amb la família 1931, es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat 1934-36, i des del 1953 es feu càrrec de la direcció de l’ Orfeó Lleidatà , reprenent la tasca del seu pare Antoni Virgili i Piñol, mort durant la Guerra Civil de 1936-39 Des de l’entitat, creà una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, celebrats cada estiu des del 1964 durant més de trenta anys en collaboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats…

Impulsà la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona, dedicada a la reinserció de menors delinqüents, de la qual dirigí la part educativa Fou el director tècnic del Tribunal Tutelar d’Infants 1925-27 i creà, l’any 1928, la institució per a discapacitats mentals Torremar, a Vilassar de Dalt, única en el seu gènere a Catalunya fins l’any 1936 Dirigí la publicació  Portaveu de l’Associació Escolar Artística 1912-13 i ocupà dues càtedres a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Juntament amb els seus germans Manuel  i Josep Maria  fou un assidu collaborador de la revista  En Patufet , on del…

Vida i obra Es destacà pels seus estudis de prehistòria del Baix Empordà i el litoral de la Selva, amb una especial dedicació als monuments megalítics, els quals estudià, guiat per Lluís Pericot Publicà, entre altres obres, Prehistoria de la comarca guixolense 1957-58,  Sepulcros megalíticos de las Gabarras 1964-70 i Sepulcros megalíticos del Alto Ampurdán 1979 Fou conservador 1955-66 i director 1974-88 del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i cofundador i primer president 1981 de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà Escriví nombrosos articles de divulgació d’història…

Iniciat en el conreu de la música pel seu avi matern, el flabiolaire Baldomer Pastell l’avi Rau, formà part de diverses cobles, entre les quals l’Antiga Pep, Els Rossinyols, Girona i Els Montgrins L’any 1975 fundà, amb altres músics, la cobla Ciutat de Girona És autor d’una setantena de sardanes i de la suite per a cobla titulada Llegenda del bruel

Doctor en filosofia i lletres 1910 Amplià estudis a París i a Berlín 1903 i 1905 Fou regidor de Barcelona 1905, i diverses vegades 1910, 1911 i 1913 diputat a les corts per Barcelona i altres circumscripcions de l’Estat espanyol El 1910 s’integrà a la Unió Federal Nacionalista Republicana, però dos anys després es passà al Partit Reformista de Melquíades Álvarez El 1912 traslladà la seva residència a Madrid S'oposà a la Dictadura de Primo de Rivera i se'n va anar a Mèxic on fou professor universitari el 1927 Més tard, marxà a Cuba i residí a l’ Havana, on exposà el seu ideari pedagògic Tornà…

Té la seu a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana Fou constituïda el 28 d’octubre de 1994 a Morella Ports per tretze universitats, a les quals s’anaren afegint d’altres fins a un total de vint el 2008, any en què el nombre total d’alumnes superava els 440000 i el de professors els 30000 Aquest any agrupava les universitats Abat Oliba CEU, la d’Alacant, la d’Andorra, l’Autònoma de Barcelona, la de Barcelona, la de Girona, la de les Illes Balears, la Internacional de Catalunya, la Jaume I, la de Lleida, la Miguel Hernández d’Elx, l’Oberta de Catalunya, la Perpinyà Via…

Estudià magisteri i començà a treballar de mestra el 1968 al Collegi Lluís Vives d’Ontinyent, on el 1974 aconseguí plaça definitiva i treballà fins el 2007, que es jubilà Durant els anys d’exercici destacà per la seva activa implicació en els moviments de renovació pedagògica del País Valencià, promovent l’escola pública i en valencià Participà també en la reforma experimental de l’educació infantil i en la seva aplicació Participà des del començament en les jornades de mestres d’ensenyament en valencià a Alcoi 1985-86 Cofundadora de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús…

Estudià a l’Institut Catòlic de París i rebé la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange Es dedicà a l’ensenyament i tenia una biblioteca d’uns trenta mil volums Publicà diversos opuscles sobre Lluís Carreras, Bartomeu Xiberta, Torras i Bages i altres Especialitzat en neotomisme, publicà Introducció a l’estudi de Sant Tomàs 1967 i les memòries literàries Història dels meus llibres 1967

Llicenciat en filosofia i lletres i diplomat en psicologia, féu estudis de postgrau a les universitats de Munic, Turíngia i Viena Catedràtic de psicologia a la UB des del 1985, fou cap de departament i degà de la facultat de psicologia D’ençà del 1994 fins a la seva mort fou rector de la Universitat de Barcelona, i el 2001 fou elegit president de l’Institut Joan Lluís Vives

Estudià a l’Escola Municipal amb Lluís Millet i Robert Goberna Amplià estudis amb Vincent d’Indy i Alfred Cortot Es dedicà al clavecí sota la direcció de Wanda Landowska i actuà en diferents ciutats europees Fou professor de clavecí del Conservatori Municipal de Música de Barcelona a partir del 1945, i de piano des del 1947 Escriví treballs i crítiques en la Revista Musical Catalana i La Publicitat