Resultats de la cerca

Encomanat pel mateix Crist als apòstols com a missió pròpia, el magisteri ha estat exercit d’una forma ininterrompuda per l’Església Enfront del principi de la Sola Scriptura propugnat per la Reforma, la teologia catòlica ha defensat sempre el principi del magisteri eclesiàstic concili I del Vaticà El poder del magisteri ha estat el fonament de la divisió tradicional de l’Església en docent i discent, bé que darrerament els teòlegs han intentat de defugir, en el camp catòlic, aquesta dicotomia i d’establir una concepció més dinàmica del magisteri…

Bé que hom en coneix antecedents a l’edat mitjana escoles catedralícies, entitats de caire gremial, les escoles especials per a preparar mestres no sorgiren fins al s XVIII, com a conseqüència de l’obligatorietat de l’ensenyament que imposà la Revolució Francesa El s XIX representà el renovellament de les tendències pedagògiques i la florida de les escoles normals ensenyament normal

Propugnà la igualació de l’home i la dona en els camps jurídic i professional del magisteri Fundà l’Allgemeiner Deutscher Frauenverein 1902, organització per a l’alliberament juridicosocial de la dona alemanya Publicà, entre altres obres, Kampfzeit ‘Temps de lluita’, 1928

Estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a l’Escola Superior del Magisteri i exercí a les escoles normals de Cadis, Balears, Osca i Tarragona Entre d’altres obres, publicà La enseñanza de las ciencias físiconaturales en las escuelas primarias 1910, Excursión pedagógica al extranjero 1912 i Instituciones escolares 1922

Advocat, fou secretari d’EFigueres i destacà com a defensor de causes obreres Republicà, fou diputat a corts el 1873 i senador per Tarragona els anys 1903, 1905, 1907 i 1910 Com a pedagog, fou catedràtic de les escoles normals de Pamplona 1865, Madrid 1898, que dirigí, i de l’escola superior de magisteri 1909 Publicà Estudios pedagógicos 1892 i diverses conferències sobre les Filipines i Puerto Rico

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Castelló i a l’Escola Normal de Mestres de València Fou mestra a Morella 1914-16, Castelló, Lagunaseca Conca, la Joncosa del Montmell Baix Penedès, entre el 1932 i el 1955 —encara que el març del 1940 fou depurada com a mestra, però gràcies a alguns testimonis pogué continuar al càrrec—, i, finalment, a Almassora Plana Alta, on es retirà el 1962 L’escola pública del Montmell porta el seu nom

Estudià magisteri i, tot just complerts els vint anys, el 1899, inicià la seva tasca com a mestra a l’Escola d’Avinyonet Es dedicà a l’ensenyament de nens i nenes d’aquest municipi fins el 1950 Partidària d’una escola regida per la disciplina, impartia les classes en castellà, de mètode memorístic i amb una forta influència de la doctrina cristiana Pels seus cinquanta anys de dedicació a l’Escola d’Avinyonet, li fou concedit el títol de filla adoptiva del poble

Estudià magisteri a Madrid i amplià estudis a Suïssa el 1919 al costat de Bovet i Claparède Durant la dècada dels trenta fou director de la secció de psicologia de l’Instituto de Orientación Profesional de Madrid El 1948 exercí de professor de pedagogia comparada a la Universitat de Ginebra, mentre era membre del secretariat de la UNESCO i de la direcció de l’Oficina Internacional d’Educació de Ginebra De la seva obra escrita cal esmentar Encuesta sobre la inspección escolar 1922, Les précurseurs du BIE 1943 i Teoría de las corrientes educativas 1960