Resultats de la cerca

Encomanat pel mateix Crist als apòstols com a missió pròpia, el magisteri ha estat exercit d’una forma ininterrompuda per l’Església Enfront del principi de la Sola Scriptura propugnat per la Reforma, la teologia catòlica ha defensat sempre el principi del magisteri eclesiàstic concili I del Vaticà El poder del magisteri ha estat el fonament de la divisió tradicional de l’Església en docent i discent, bé que darrerament els teòlegs han intentat de defugir, en el camp catòlic, aquesta dicotomia i d’establir una concepció més dinàmica del magisteri…

Bé que hom en coneix antecedents a l’edat mitjana escoles catedralícies, entitats de caire gremial, les escoles especials per a preparar mestres no sorgiren fins al s XVIII, com a conseqüència de l’obligatorietat de l’ensenyament que imposà la Revolució Francesa El s XIX representà el renovellament de les tendències pedagògiques i la florida de les escoles normals ensenyament normal

Propugnà la igualació de l’home i la dona en els camps jurídic i professional del magisteri Fundà l’Allgemeiner Deutscher Frauenverein 1902, organització per a l’alliberament juridicosocial de la dona alemanya Publicà, entre altres obres, Kampfzeit ‘Temps de lluita’, 1928

Estudià a l’Escola Normal de Barcelona i a l’Escola Superior del Magisteri i exercí a les escoles normals de Cadis, Balears, Osca i Tarragona Entre d’altres obres, publicà La enseñanza de las ciencias físiconaturales en las escuelas primarias 1910, Excursión pedagógica al extranjero 1912 i Instituciones escolares 1922

Advocat, fou secretari d’EFigueres i destacà com a defensor de causes obreres Republicà, fou diputat a corts el 1873 i senador per Tarragona els anys 1903, 1905, 1907 i 1910 Com a pedagog, fou catedràtic de les escoles normals de Pamplona 1865, Madrid 1898, que dirigí, i de l’escola superior de magisteri 1909 Publicà Estudios pedagógicos 1892 i diverses conferències sobre les Filipines i Puerto Rico

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Castelló i a l’Escola Normal de Mestres de València Fou mestra a Morella 1914-16, Castelló, Lagunaseca Conca, la Joncosa del Montmell Baix Penedès, entre el 1932 i el 1955 —encara que el març del 1940 fou depurada com a mestra, però gràcies a alguns testimonis pogué continuar al càrrec—, i, finalment, a Almassora Plana Alta, on es retirà el 1962 L’escola pública del Montmell porta el seu nom

Estudià magisteri i, tot just complerts els vint anys, el 1899, inicià la seva tasca com a mestra a l’Escola d’Avinyonet Es dedicà a l’ensenyament de nens i nenes d’aquest municipi fins el 1950 Partidària d’una escola regida per la disciplina, impartia les classes en castellà, de mètode memorístic i amb una forta influència de la doctrina cristiana Pels seus cinquanta anys de dedicació a l’Escola d’Avinyonet, li fou concedit el títol de filla adoptiva del poble

Estudià magisteri a Barcelona i obrí una escola a Palma amb el seu marit, Francesc Civera Restà vídua el 1869, i el 1870 el bisbe Salvà li encarregà la reorganització del Collegi de la Puresa, fundat el 1809 pel bisbe Nadal El 1872 la diputació provincial li confià l’organització en el mateix collegi de l’escola normal, femenina, de mestres de Balears, que funcionà amb eficàcia, fins que, el 1912, fou suprimida per Santiago Alba Estengué l’Institut de la Puresa pel País Valencià, per influència del futur cardenal Enric Reig