Resultats de la cerca

Inicià la seva formació a l’escolania de Montserrat i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1913 emigrà a Mèxic, on es dedicà a la pedagogia musical El 1915 es traslladà a Cuba i, a la ciutat de Cárdenas província de Matanzas, hi fundà una acadèmia de música El 1932 fou nomenat professor de piano i més tard director del Conservatorio Enrique Peyrellade, de l’Havana La seva nodrida biblioteca musical més de 2000 volums fou donada a la Biblioteca Nacional José Martí Publicà una Teoría de la música i una Historia de la música 1951, així com estudis sobre problemes rítmics

Es dedicà a l’ensenyament de la música a Barcelona El 1837 publicà una Gramática musical que incloïa una de les primeres síntesis d’història de la música feta amb un criteri modern

Deixeble d’Enric Granados, amplià estudis musicals a París i a Ginebra Es dedicà a la formació de pianistes Inventà un aparell per a millorar la disposició de les mans i afavorir la independència dels dits Fundà a Barcelona l’Escola Musical Molinari i publicà mètodes i obres teòriques dedicades al piano

Establert a París, malgrat l’ajut de Rossini no assolí èxits amb les seves òperes, com Stradella 1836 i Marie Stuart 1844 El 1853 reorganitzà l’antiga acadèmia musical d’AEChoron i la batejà amb el nom d’École Niedermeyer En sortiren un gran nombre de compositors, com Gabriel Fauré, André Messager, Edmond Audran i altres

Vida Format musicalment al Royal Manchester College of Music 1952-56 —on fundà amb alguns condeixebles el  New Music Manchester Group , amb el qual donà a conèixer obres de diferents compositors contemporanis europeus— i a la Universitat de Manchester 1952-57, algunes de les seves obres, com la Sonata per a trompeta i piano 1955, estrenada a Liverpool el 1956, foren conegudes ben aviat per alguns dels membres més destacats de l’avantguarda musical britànica Deixeble de Goffredo Petrassi a Roma, la seva gran aportació a l’escena europea és l’ús que fa de material provinent de la…

Establert a Lleida amb la família 1931, es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat 1934-36, i des del 1953 es feu càrrec de la direcció de l’ Orfeó Lleidatà , reprenent la tasca del seu pare Antoni Virgili i Piñol, mort durant la Guerra Civil de 1936-39 Des de l’entitat, creà una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, celebrats cada estiu des del 1964 durant més de trenta anys en collaboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats…

Desenvolupà la seva tasca docent al Royal College of Music, on fou important la seva influència sobre Holst, Vaughan Williams, Howell i altres compositors anglesos de renom Autor molt prolífic, la seva obra, postromàntica i influïda pel folklore irlandès, inclou, entre d’altres, les òperes The Canterbury Pilgrims 1884, The Critic 1915 i The Travelling Companion 1917, així com l’obra coral The Revenge 1886, 5 Songs of the Sea 1904 i nombroses cançons

Dirigí la Revista Musical Catalana , que ha realitzat una gran labor de divulgació musical És autor de les obres didàctiques Teoría de la música i Escuela de solfeo

El seu pare era català del Conflent Estudià al conservatori de París 1893-95 i amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum, on fou professora de piano 1901-21 Professà també als conservatoris d’Estrasburg i de Praga Al voltant del 1922 s’establí a Catalunya, on residí fins el 1937 Impulsà l’Acadèmia de Música de Barcelona i des del 1927 collaborà estretament amb l’Associació Obrera de Concerts de Barcelona com a pianista i conferenciant, i quan, el 1934, l’Obrera organitzà el seu ensenyament musical, aquest dugué el nom d’Estudis Musicals Blanca Selva Renovà la tècnica pianística i…

Filla de Pere Freixas i Sabater , juntament amb Carme Karr, fou una de les primeres dones que es dedicaren a la composició a Catalunya, i alguns dels seus manuals pedagògics s’han emprat fins ben avançat el segle XX Fou deixebla de Joan Baptista Pujol, Felip Pedrell i Enric Granados El 1900 publicà uns quaderns titulats Cançons catalanes , sobre textos de poetes catalans L’any 1905 guanyà un premi a la Segona Festa de la Música Catalana per un recull de cançons Cançons infantils i el 1908 rebé un guardó als Jocs Florals de Girona per una segona sèrie de Cançons infantils  La revista Feminal…