Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
necessitats educatives especials
Educació
Necessitats d’atenció educativa adaptada, temporal o permanent, que pot tenir un alumne per a assolir, al màxim possible, els objectius establerts en el currículum de l’educació obligatòria per al conjunt de l’alumnat.
Les necessitats educatives especials poden ser derivades de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de malalties greus —transitòries o permanents— que interfereixen en el procés d’aprenentatge, de condicions personals de sobredotació o de causes associades a la història educativa i escolar L’alumnat amb necessitats educatives especials s’escolaritza, en principi, en centres docents ordinaris Tanmateix, si es considera que, per l’especificitat dels recursos que requereix, no pot ésser atès en un centre docent ordinari, l’escolarització es duu a terme en centres específics…
Francesc Escobar
Educació
Història
Preceptista i hel·lenista.
Es doctorà en arts a París 1536 i en medicina abans del 1545 a Barcelona Fou catedràtic de retòrica i de grec a l’Estudi General 1545-58 —Universitat de Barcelona— El 1550 el Consell Ordinari de la ciutat el proposà com a lector perpetu de retòrica i oratòria Li fou concedit un privilegi per a imprimir i fer comentaris als llibres que volgués Renovador dels mètodes d’ensenyament, introduí al pla d’estudis dues obres d’Erasme els Colloquia 1557 i De octo orationis partium constructione libellus —també coneguda com Sintaxi —, amb comentaris seus i exemples traduïts al català Barcelona 1557…
arts liberals
Educació
Les set disciplines en què Marcià Capel·la (segle V) dividí els coneixements humans i que corresponien aproximadament a les ensenyances impartides des de l’antiguitat en els dos cicles del trivi (gramàtica, retòrica i dialèctica) i quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia).
A l’edat mitjana, les disciplines ensenyades als estudis d’arts liberals anomenades també simplement arts variaren en nombre i en contingut, de manera que, bé que hom hi ajuntà la filosofia, prescindí sovint d’algunes de les disciplines del quadrivi, o àdhuc de totes A Barcelona i a València, per exemple, al final de l’edat mitjana hom ensenyava als respectius estudis d’arts liberals, gramàtica, dialèctica substituïda, més tard, per la lògica, filosofia moral i filosofia natural, disciplines anomenades sovint, en conjunt, gramàtica i arts considerades com a arts , les antigues…