Resultats de la cerca

Fill d’exiliats, estudià a l’Escola Normal de Perpinyà Ha estat fundador de les associacions La Bressola i Arrels i fundador i animador de Ràdio Arrels, que ha contribuït de manera important a l’esforç de normalització de la llengua catalana Fou el primer secretari de la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes i és vicepresident del Centre Cultural Català El 1984 li fou atorgat el premi d’Honor Jaume I, de la Fundació Jaume I

El 1489 publicà Taules astronòmiques en llengua catalana

Alhora que estudiava lleis, fou professor de castellà a la càtedra creada per la diputació i així escriví una Gramática castellana 1823 Més important, però, fou la seva participació activa en la comissió de la Societat Econòmica d’Amics del País —a la qual havia ingressat el 1834— que promogué la substitució de la desapareguda Universitat Literària per la creació, el 1835, de l' Institut Balear

El 1474 era estudiant d’arts i el 1492 era ja mestre en arts i tenia escola a Barcelona El 1486 figura com a beneficiat de Santa Maria del Pi, i el 1507 de Santa Maria del Mar i rector d’Olost Preparà per a la impremta o corregí —intervenint-hi potser com a editor— diversos texts gramaticals, el primer dels quals fou la gramàtica llatina de Bartomeu Mates , famosa per la data 1468, tan discutida, de la seva impressió, la qual seguí la d’Aleius Donatus 1500 i el Doctrinale d’Ade Villadei 1502 El 1495 fou vençut per Joan Ferrer per al càrrec de lector de gramàtica a les escoles de la catedral…

Vestí la sotana escolàpia el sis d’octubre de 1901 i començà el noviciat a Moià, on professà el 9 d’agost de 1903 Tot seguit cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa Fou ordenat sacerdot el 26 de desembre de 1908, quan ja formava part de la comunitat d’Igualada Continuà la dedicació a l’ensenyament a Sabadell 1909-12 i a Mataró 1912-13 Es distingí com a mestre en la classe dels petits per les seves classes dinàmiques i participatives A Mataró organitzà la cavalcada de Reis amb els seus alumnes petits, fet que transcendí a tota la ciutat Fou enviat a Cuba i hi restà fins al final de…

Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús cap al 1574 després d’estudiar filosofia, i, més tard, es doctorà en teologia a Gandia, passant seguidament a Barcelona, on impartí classes d’aquesta matèria durant una dècada Entre els anys 1594-97 i 1603-07 fou rector del collegi de la Companyia a la ciutat comtal Llavors actuà com a procurador del procés de beatificació de sant Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa Del 1599 al 1601 fou confessor del virrei de Sicília, el duc de Maqueda El 1607 fou elegit visitador del collegi de la Companyia a Palma,…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931 i es doctorà a Madrid A Vilafranca, collaborà a diverses revistes i diaris com Acció i Gaseta de Vilafranca , de la qual fou codirector El 1932 va fer-se càrrec de la càtedra de literatura a l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella Fou un dels fundadors de la revista catalana d’avantguarda Hèlix  1929-30 i collaborà en L’Horitzó 1935 i en diverses publicacions Part de les collaboracions d’aquesta època es troben recollides a Hores de joventut i de maduresa 1987, llibre que aplega els seus treballs en català…

Llicenciat en dret, economia i filologia catalana, ha estat professor de català, entre altres, a l’ Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona 1977-88, i a la Divisió dels Centres Universitaris del Camp de Tarragona de l’assignatura de Literatura catalana medieval III Membre de la Junta Permanent de Català i jurat dels premis Baldiri Reixac, ha pronunciat nombroses conferències i ha participat en nombrosos colloquis arreu dels Països Catalans sobre història de la llengua Collaborador de Joan Solà , el 1998 publicà amb ell Història de la lingüística catalana 1775-1900 ,…

Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en ciències de l’educació Fundador de l’ Associació de Mestres Rosa Sensat , juntament amb Marta Mata, Maria Antònia Canals, Maria Teresa Codina, Jordi Cots, Enric Lluch i Anna Maria Roig També cofundà 1959, amb Pau López, i dirigí l’escola Costa i Llobera, una de les més prestigioses de la renovació pedagògica a Catalunya Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona Les seves línies d’activitat i de recerca se centraren en la formació inicial i permanent del professorat, l’organització, la gestió, el finançament i l’avaluació de centres, el…

Llicenciat en pedagogia 1965, filologia clàssica 1967, teologia 1973 i filologia catalana 1977 Blauet de Lluc 1945, fou ordenat de prevere En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca Des del 1971 residí al País Valencià Fou professor de grec al Collegi Universitari de Castelló i a la Facultat de Filologia de València el 1979 fou professor de català al Collegi Universitari de Castelló 1979 i a l’Escola de Mestres de València 1984-86, dedicat a la didàctica del valencià Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986, publicà 1975-77, amb la…