Resultats de la cerca

Fill del metge Pere Esquerdo i Esquerdo , es formà a la Institución Libre de Enseñanza Fou professor de la Facultat de Medicina i de l’Hospital de Sant Pau, i diputat provincial de Sanitat per Barcelona durant els anys vint Membre del Consell de Pedagogia de Catalunya, formà part de la ponència d’educació física de la Mancomunitat de Catalunya 1923-24

Doctor en filosofia i lletres per Montpeller Mestre a Torroella de Montgrí durant 22 anys, hi fundà l’Ateneu Publicà un Manual de Geografia de Catalunya 1921, premiat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, i collaborà al Butlletí dels Mestres 1922-23 Dirigí el grup escolar Lluís Vives, a Barcelona Fou membre de la ponència de la divisió territorial de la Generalitat i cofundador de la Societat Catalana de Geografia S'afilià a Esquerra Republicana i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya 1932 La seva obra fonamental és el volum de Les terres catalanes 1954-57

Estudià magisteri a València Participà amb una ponència sobre bilingüisme al Congrés de Primer Ensenyament de Barcelona del 1909 Després d’exercir a Cartagena, guanyà una plaça a Barcelona el 1920, on professà fins el 1939, quan passà a la situació de jubilació forçosa Regentà l’escola annexa a la Normal masculina i dirigí els grups escolars Baixeras i Pere Vila de l’ajuntament de Barcelona Més que no pas un teòric fou un divulgador dels corrents moderns de la pedagogia Publicà molts treballs, entre els quals Las escuelas rurales 1911, El trabajo manual en la escuela 1914,…

Estigué molt vinculat al moviment de renovació pedagògic, que introduí al Principat els corrents de l’escola nova Inicià la seva formació a les escoles del districte segon de Barcelona adscrites a l’Escola Moderna de FFerrer i Guàrdia i a les del districte sisè, on més tard inicià la seva tasca pedagògica Amplià coneixements als Estudis Normals de la Mancomunitat 1917, on participà a les classes que feia Eugeni d’Ors Nomenat director de l’Escola del Mar el 1921, sota el patronatge de MAinaud, dedicà la seva activitat educativa a endegar una de les institucions pedagògiques models de Barcelona…

Vida i obra Fou influït per les tendències tradicionalistes i carlines de la seva família, que reflectí en les seves obres, on proposa una unió entre modernitat i tradició aplicada a l’educació de joves i adults Interessat des de jove per la literatura, des del seminari on estudià collaborà en el setmanari humorístic i satíric de caràcter tradicionalista Lo Mestre Titas  1897-1900, escenari de les seves primeres polèmiques filosòfiques Començà a utilitzar els pseudònims Said i Pepet de les Pomes , i es dedicà de ple a les seves activitats literàries i periodístiques Guanyà el primer premi…