Resultats de la cerca

Vinculada de bon començament a l’Obra de Buenas Lecturas de la parròquia de Santa Anna, aconseguí en molt poc temps un desenvolupament notable, que li permeté d’independitzar-se Hom installà uns primers locals al carrer d’Elisabets 1910, i el 1922 fou inaugurat el local definitiu del carrer de Sant Pere més Baix, reformat totalment, amb un notable equipament i amb una capacitat per a 2 000 alumnes, gràcies a subvencions particulars Entre les activitats més importants de l’Institut cal esmentar, com a bàsica l’educació i la instrucció a més, oferia seveis de biblioteca, socors mutus i previsió…

Fou bibliotecària de l’Obra de Buenas Lecturas, que sobresortí en el camp educatiu i professional Fundà i dirigí després la Biblioteca Popular de la Dona 1909 i la convertí en l’ Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona  1910 Hi desenvolupà una intensa tasca pedagògica i organitzativa amb la voluntat d’oferir a la dona obrera, de classe mitjana o alta una educació que li permetés millorar la seva situació laboral, social i cultural  Fou reina dels Jocs Florals 1892 i l’any següent es casà amb Narcís Verdaguer i Callís Amb Francesc Cambó, antic passant del seu marit, mantingué…

Arran de la publicació del Tractate of Education , de Milton 1644, els puritans anglesos fundaren institucions d’ensenyament mitjà anomenades acadèmies de tipus més popular que les grammar schools anglicanes amb les quals acabarien per refondre's, destinades a l’educació de llurs correligionaris Aquestes institucions passaren a Nova Anglaterra i després a tots els EUA, on, un cop fundat per Benjamin Franklin el College and Academy of Pennsylvania 1749-51, es difongueren notablement Aquestes acadèmies, de caràcter privat, públic o semipúblic, ofereixen un ensenyament molt variat…

Eclesiàstic liberal, de formació universitària alemanya, escriví la novella històrica, d’exaltació patriòtica, Les ferides d’Armènia 1858, la primera en llengua popular També cultivà la poesia

Fundador de la pedagogia experimental i adscrit dins l’àmbit de l’escola activa, renovà els mètodes didàctics, especialment per a l’ensenyament de les ciències naturals, aritmètica i ortografia Escriví Methodik des naturwissenschaftlichen Unterrichts ‘Metodologia de l’ensenyament cientificonatural’, 1892, Experimentelle Didaktic ‘Didàctica experimental’, 1920 i Volkserziehung ‘Educació popular’, 1921

Des del conservatori de Madrid, influí en les noves generacions de la postguerra cap a l’avantguarda musical Féu carrera també com a director d’orquestra Cal destacar de la seva obra Don Quijote velando las armas on fa ús de la tradició popular, 3 + 1 d’escriptura dodecatònica, Alea 68, Texturas y estructuras i Grupos tímbricos

Jueu convers, era doctor en arts i teologia Ensenyà gramàtica a Llucmajor 1504-05, i, malgrat la seva condició, des del 1508 regí una escola de gramàtica, retòrica i oratòria a Palma, però sense sou oficial, fins que l’any 1534 el consell li assignà un sou anual Comentà la popular gramàtica de Joan Pastrana Thesaurum pauperum 1533 i la dedicà a Nicolau de Montanyans Deixeble seu fou el llatinista Baltasar Salvà, el qual li dedicà una epístola llarga i erudita

Periodista, es dedicà a l’ensenyament i fou director del Diario de Mataró Adoptà sovint temes històrics i religiosos en llegendes, novelles curtes El hermano del mártir, o El catolicismo en España , 1890, i sobretot drames i altres peces de teatre, a vegades de caràcter efectista, en castellà Carlos de Viana , 1889, en versió catalana el 1929 La cruz de hierro , 1886 Entre mi hijo y mi honra , 1882 Carlos el Hechizado , 1890, i en català Lo mas maleït , 1888 L’anell de la morta , 1895 El naixement del Messies , 1911 El secret , 1917 L’escàndol , 1929 Escriví poemes també en castellà…

Vida i obra Doctorat en lletres a Roma 1935, exercí activament la docència del 1937 al 1975 Contribuí activament al retrobament entre Catalunya i l’Alguer premiat a pràcticament tots els Jocs Florals de la Llengua Catalana des del 1959, s’especialitzà en estudis de cultura popular i conreà la història de l’Alguer i la poesia fou professor de gramàtica catalana a la facultat de Sàsser Publicà Alghero e la Catalogna 1962, Pervivència de la llengua catalana oficial a l’Alguer 1964, Sardegna 1964, Sardegna nostra 1970, Poesia d’Alguer 1970, Guida di Alghero 1971, i edità la Gramàtica…

Estudià a l’Escola Normal de la Generalitat, a la segona promoció del pla professional Treballà durant 42 anys a l’escola pública, excellint en la seva tasca com a mestra parvulista Amb Montserrat Correig, Àngels Ollé i altres mestres, promogué, a Reus, una de les primeres escoles d’estiu d’àmbit territorial Ho feu des de la Secció de Pedagogia del Centre de Lectura Dirigí grups de treball i organitzà trobades de mestres Durant 10 anys, cada mes reunia grups de mestres per a crear i construir material didàctic Participà en cursos de formació permanent i escoles d’estiu fins i tot després de…