Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Consell de l’Escola Nova Unificada
Portada de la primera publicació del Consell del’Escola Nova Unificada
© Fototeca.cat
Educació
Institució creada per decret de 27 de juliol de 1936 a Barcelona amb la finalitat d’iniciar una escola nova, única, gratuïta, laica, amb coeducació i en llengua catalana, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana.
Es proposava de coordinar els serveis d’ensenyament de l’estat, de l’ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya Era dirigit per quatre representants de la UGT Federació de Treballadors de l’Ensenyament, quatre de la CNT Sindicat de Professions Liberals, un de l’Escola Normal de la Generalitat, un de la Universitat Autònoma, un de la Universitat Industrial i un de Belles Arts El comitè executiu era format per Joan Puig i Elias, Francesc Albert, Joan Hervàs i Miquel Escorihuela En 1936-37 elaborà el Pla General d’Ensenyament basat en l’ensenyament permanent en grups i en una…
Revista de Psicologia i Pedagogia
Publicacions periòdiques
Educació
Psicologia
Publicació trimestral editada per l’Institut Psicotècnic de la Generalitat i el seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona, del febrer del 1933 a l’agost del 1937.
Recollí les aportacions en el camp de la psicologia experimental i la seva aplicació a l’activitat pedagògica de professionals catalans EMira, JXirau, CSoler i Doff i JMoragues i de la resta de l’Estat espanyol com CBCossío, així com ressenyes dels més importants treballs de la pedagogia europea Fou la publicació de psicologia que assolí un nivell científic més elevat
Rufino Blanco y Sánchez
Educació
Pedagog castellà.
Deixeble de Menéndez y Pelayo, fou professor de pedagogia a l’Escuela Superior del Magisterio, director de l’escola pràctica annexa a la normal de Madrid i de la publicació ‘El Magisterio Español’ Collaborà en diverses reformes de l’ensenyament i fou conseller d’instrucció pública 1921-30 Autor, entre d’altres obres, d' Escuelas graduadas 1899, Pedagogía 1912, Bibliografía pedagógica 1907-12 i Bibliografía pedagógica del siglo XX 1932-33
Antoni Cots i Trias
Educació
Pedagog.
Dedicà la seva actuació professional a l’organització de l’Acadèmia Cots, fundada pel seu pare Ramon Cots i Cazador el 1879, fins a convertir-la en la més important dels Països Catalans per a l’ensenyament pràctic mercantil i d’idiomes, amb centre a Barcelona i amb 15 sucursals El 1918 fundà l’Editorial Cultural per a la publicació d’obres de text, algunes de les quals dedicades a l’ensenyament del català
competències bàsiques
Educació
En el marc escolar, competències que ha d’adquirir l’alumnat durant l’escolaritat obligatòria que li permetin inserir-se perfectament en la vida escolar i social.
Inclouen les competències necessàries per a l’adquisició dels continguts acadèmics corresponents a les diferents matèries i àrees del coneixement, les que permeten la normal i positiva relació social, tant dins la institució escolar com fora d’aquest marc, i les que preparen per a l’accés al món laboral El departament d’ensenyament, en la publicació Identificació de les competències bàsiques en l’ensenyament obligatori 2000, les estructura en cinc àmbits matemàtic, social, tecnicocientífic, lingüístic i laboral
Josep Dalmau i Carles
Educació
Disseny i arts gràfiques
Edició
Pedagog i editor.
Establert a Girona Publicà nombroses obres didàctiques escolars en castellà, que tingueren una gran difusió per tota la península Ibèrica i en alguns estats sud-americans especialment els diversos graus d’un mètode de lectura i un altre d’aritmètica, a més d’una Enciclopedia cíclico-pedagógica , a l’editorial Dalmau Carles Pla SA, de la qual fou el promotor El 1931 aquesta editorial inicià, amb obres de Joaquim Pla i Cargol, la publicació de la important “Biblioteca Pedagògica Catalana” per a l’ensenyament en català i, des del 1940 en castellà, d’obres d’història gironina del…
Ramon Gual i Casals
Educació
Promotor cultural.
Fill de Julià Gual i de Rita Casals —gran animadora de grups de folklore rossellonès—, seguí els seus a l’exili i es dedicà posteriorment a l’ensenyament, en particular de la llengua catalana, a Prada Fundà a Illa una revista escolar que amb el nom de Terra Nostra 1965 es transformà posteriorment en una publicació trimestral de divulgació de la temàtica rossellonesa Amb el mateix nom ha creat una editorial que amb les seves publicacions ha contribuït poderosament al redreçament cultural de les contrades nord-pirinenques És un collaborador eficaç de l’organització de la…
Eladi Homs Oller

Eladi Homs Oller
Fundació del Bàsquet Català
Esport general
Educació
Pedagog.
Després d’un viatge becat als Estats Units divulgà la seva visió de la realitat escolar dels Estats Units i incidí en aspectes com la introducció de l’educació física i els esports a l’escola, i destacà la presentació del basquetbol Fou membre del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona i després de la Mancomunitat, on treballà fins a la seva destitució el 1924 Aquests anys conduí la publicació Quaderns d’Estudi on també es parla en diverses ocasions del basquetbol i dirigí la collecció de llibres “Minerva” on es publicà un llibre sobre els jocs de pilota…
Lluís Esteva i Cruañas
Educació
Prehistoriador i mestre.
Vida i obra Es destacà pels seus estudis de prehistòria del Baix Empordà i el litoral de la Selva, amb una especial dedicació als monuments megalítics, els quals estudià, guiat per Lluís Pericot Publicà, entre altres obres, Prehistoria de la comarca guixolense 1957-58, Sepulcros megalíticos de las Gabarras 1964-70 i Sepulcros megalíticos del Alto Ampurdán 1979 Fou conservador 1955-66 i director 1974-88 del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i cofundador i primer president 1981 de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà Escriví nombrosos articles de divulgació d’…
,
acadèmia
Educació
Institució, especialment de caràcter privat, dedicada a l’ensenyament a nivell mitjà de caràcter tècnic i pràctic, sense conferir títols oficials.
Arran de la publicació del Tractate of Education , de Milton 1644, els puritans anglesos fundaren institucions d’ensenyament mitjà anomenades acadèmies de tipus més popular que les grammar schools anglicanes amb les quals acabarien per refondre's, destinades a l’educació de llurs correligionaris Aquestes institucions passaren a Nova Anglaterra i després a tots els EUA, on, un cop fundat per Benjamin Franklin el College and Academy of Pennsylvania 1749-51, es difongueren notablement Aquestes acadèmies, de caràcter privat, públic o semipúblic, ofereixen un ensenyament molt variat…