Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
taxa d’analfabetisme
Educació
Proporció d’analfabets sobre la població total considerada.
Sol ésser donada en percentatge sobre el total de majors de 15 anys i distingeix la població masculina de la femenina El valor és distint per a cada país car no solament el concepte d’analfabetisme i les edats considerades varien d’un país a l’altre, sinó que uns consideren tota la pobla ció, i d’altres només l’autòctona uns consideren analfabets la població no controlada o àdhuc els semianalfabets, i d’altres, no També, una més gran proporció de vells pot donar una taxa d’analfabetisme més alta per un mateix grau d’escolarització Finalment, certs països només consideren alfabets…
EURYDICE
Educació
Xarxa d’informació sobre l’educació a Europa, creada l’any 1980 per la Comissió Europea.
El seu objectiu fonamental és recopilar, actualitzar i difondre entre els responsables i actors de l’educació informacions i anàlisis sobre els diferents sistemes i polítiques educatives dels estats membres de la Unió Europea, dels estats membres de l’espai econòmic europeu i els estats candidats a integrar-se a la UE Té la seu a Brusselles
portafolis europeu de llengües
Educació
Document personal reconegut arreu de la Unió Europea, que recull informació sobre els aprenentatges i les competències lingüístiques.
Consta de tres parts un passaport de llengües, que descriu les qualificacions sobre competències lingüístiques de manera clara i homologada una biografia lingüística, que descriu les experiències lingüístiques, i un dossier amb treballs personals que demostrin les capacitats i competències lingüístiques Els objectius del portafolis són promoure l’aprenentatge de llengües i el plurilingüisme, facilitar la mobilitat dels europeus i afavorir l’entesa i la tolerància
Batec
Educació
Nom amb què eren conegudes les reunions celebrades del 1934 al 1936 entre mestres de minyons de Lleida i de pobles del contorn, per tal de contrastar experiències sobre problemes de l’educació.
Consistia en un acte públic celebrat generalment a la mateixa escola i era adreçat als pares, als vilatans i a les autoritats locals hom hi plantejava temes vius sobre els infants Després de l’acte públic, eren tractats els problemes professionals
llibre de text
Educació
Llibre que conté les explicacions sobre una assignatura.
És usat pels escolars i els universitaris per a estudiar l’assignatura En els seus orígens, els llibre de text tenia un caràcter enciclopèdic i recollia tots els coneixements del pla d’estudis corresponent Associat gairebé sempre a mètodes d’ensenyament tradicionals que primaven la transmissió memorística, molt sovint ha estat l’eina didàctica preponderant si no exclusiva A l’Estat espanyol, la reforma educativa del 1990 qüestionà la funció tradicional del llibre de text dins el nou marc teòric educatiu, i intentà convertir-la en una eina didàctica de suport informatiu i didàctic que, a més,…
Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu
Educació
Organisme de consulta i assessorament que té com a objectiu efectuar una tasca d’anàlisi i avaluació externa sobre tots els àmbits que formen el sistema educatiu no universitari a Catalunya.
Creat el 1993, dependent del departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya, és compost bàsicament per persones expertes de prestigi reconegut en el món de l’educació i és presidit pel conseller d’ensenyament En la seva activitat, elabora dictàmens, informes i propostes amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’ensenyament i l’adequació del sistema educatiu a les necessitats de la societat També prepara informes i propostes sobre els sistemes educatius d’altres països i els seus sistemes d’avaluació, i promou intercanvis d’experiències amb institucions similars
retroacció
Educació
Informació que, en un procés educatiu, rep un alumne sobre la validesa d’una resposta, o un docent sobre els resultats de la seva acció educativa o instructiva, i que serveix per a millorar-lo.
filosofia de l’educació
Educació
Reflexió sistemàtica sobre mitjans, objectius i ideals pedagògics, i àdhuc sobre la licitud mateixa d’educar, en discutir, per exemple, la posició que l’educador ha d’adoptar en el fet de la transmissió cultural.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina