Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
jamboree
Educació
Terme d’origen nord-americà, potser indià, que R.Baden-Powell aplicà als aplecs periòdics internacionals dels escoltes, el primer dels quals tingué lloc a Londres, el 1920.
Joaquim Cil i Borés
Educació
Medicina
Metge, catedràtic de cirurgia al Col·legi de Cirurgia de Barcelona des del 1838 i, després, a la facultat de medicina (1843-80), de la qual fou degà.
Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1837 Fou dirigent de la Societat dels Templaris, de sentit reaccionari, i creador i impulsor de la revista “El Sentido Católico de las Ciencias Médicas” 1879, que tingué una funció de defensa enfront del positivisme dins la medicina catalana
Joaquim Montoy i Escuder
Educació
Pedagog.
Tingué una actuació pedagògica molt destacada com a director d’escoles municipals, en les quals aplicà el sistema educatiu que després fou conegut com a escola montoiana Fundà i dirigí El Clamor del Magisterio 1866-86 i collaborà en La Correspondencia de Cataluña 1863-64 Publicà diversos llibres de text, sobretot gramaticals
Susina Amat
Pintura
Educació
Nom amb què és coneguda la pintora i pedagoga Ursicina Amat i Juvé.
La seva preocupació per la pedagogia artística, que manifestà en múltiples activitats i iniciatives, nasqué arran de la relació que tingué amb Rosa Sensat Fout professora a diversos instituts i escoles, així com a l’Escola Massana Feu la primera exposició individual l’any 1967 Conreà un realisme depurat amb tendència a l’allegoria o al simbolisme
Joaquín Avendaño
Educació
Pedagog.
Director de l’escola normal de Saragossa i de la de Còrdova El 1850, en collaboració amb Carderera, escriví un Curso elemental de pedagogía i dirigí, entre d’altres, la Revista de Instrucción primaria 1849 La seva tasca pedagògica tingué una influència en la formació dels mestres i en el desenvolupament de la instrucció primària a l’Estat espanyol
Enriqueta Sèculi Bastida
Esport general
Educació
Pedagoga i directiva esportiva.
Fou una de les principals impulsores i primera secretària del Club Femení i d’Esports de Barcelona, primer club exclusivament femení de Catalunya fundat el 1928, així com impulsora del Lyceum Club de Barcelona, fundat el 1931 El 1937 emigrà a Colòmbia i tingué un paper destacat a promoure l’educació de les dones d’aquell país A títol pòstum la ciutat de Barcelona li dedicà els Jardins Enriqueta Sèculi
Pedro Alcántara García
Educació
Pedagog andalús.
Fou un gran sistemàtic, que sintetitzà tota la teoria i la pràctica que en ciència educativa havia estat realitzada fins aleshores a tot el món Fundà i dirigí la revista La Escuela Moderna i tingué relació amb els homes i les idees de la Institución Libre de Enseñanza Autor, entre d’altres obres, del Compendio de la Pedagogía , llibre de gran influència i difusió en el seu temps
Justin Castanier
Botànica
Educació
Mestre i botànic occità.
Exercí l’ensenyament a diferents localitats de la Catalunya del Nord, principalment a Montalbà del Castell 1884-87, a Llauró 1887-89 i a Sureda 1889-1902 on tingué com a collaborador Lleó Conill Esperonat per Simó Pons i per Pau Oliver estudià successivament la flora de les Corberes, dels Aspres i de les Alberes i aplegà un notable herbari que a la seva mort llegà a Conill
Joan Puig i Elias

Joan Puig i Elias
Educació
Mestre.
Afecte a les idees de l’escola racionalista, els seus principis pedagògics estaven destinats a donar a l’infant les eines necessàries per a portar a terme una tasca renovadora de la societat Mestre de l’Escola Natura del sindicat del ram tèxtil, tingué a partir del 1936 càrrecs públics importants en la nova organització educativa al Principat president del CENU 1936, regidor de Barcelona 1936 i sotssecretari del ministeri d’instrucció pública 1937 A l’exili França, Veneçuela i Brasil, desenvolupà diverses tasques culturals i organitzacions d’exiliats
Institut de Ciències de l’Educació
Educació
Organisme creat el 1969 pel Ministeri d’Educació espanyol per a promoure la investigació psicopedagògica a la universitat en el marc de la Reforma educativa del 1970.
Promogut pel ministre Josep Villar i Palasí , tingué un paper important en l’intent de renovació educativa oficial els anys finals del franquisme Posteriorment, les successives reformes educatives diluïren la funció dels ICE a les universitats, que optativament els conservaren, els reconvertiren o els eliminaren A Catalunya, els ICE portaren durant uns anys el pes dels cursos de reciclatge de català per a mestres La llei del Parlament del 1984 subratllava la conveniència de mantenir a les universitats centres dedicats al perfeccionament del professorat de tots els nivells del…