Resultats de la cerca

Fou fundada el 1928 per Joan Molins Parera Nasqué arran de les necessitats de materials de construcció per a respondre al gran creixement demogràfic de Barcelona i el seu entorn El 1929 impulsà la fabricació de ciment d’aluminat de calci, amb la posada en funcionament de dos forns de reverberació 1929 i 1930 Des del 1942 cotitza a la borsa de Barcelona El 1943 posà en marxa un forn rotatiu per a la fabricació de pòrtland, el primer d’una sèrie que multiplicaren la capacitat de producció al llarg dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, substituïts el 1997 per una nova installació La…

Autodefinida com Associació per al Desenvolupament d’Activitats Coreogràfiques, la crearen les companyies Iliacán d’Álvaro de la Peña, Nats Nus de Toni Mira i Clàudia Moreso, Las Malqueridas de Lipi Hernández, Senza Tempo d’Inés Boza i Carles Mallol, Lapsus d’Alexis Eupierre, Búbulus de Carles Salas, Emergències Coreogràfiques de Montse Colomé, Trànsit de Maria Rovira i la companyia Sol Picó Situada en una antiga fàbrica de tres pisos del barri de Gràcia, l’associació començà essent un lloc d’assaig i de classes fins a convertir-se els darrers anys en una activa fàbrica de creació independent…

Fou fundat el 2001 en una masia de Celrà pels coreògrafs Pep Ramis i Maria Muñoz, directors de la companyia de dansa Mal Pelo, a fi de crear una estructura per intercanviar experiències creatives entre artistes de dansa i altres arts, amb el cos com a eix central dels treballs L’objectiu principal és reflexionar sobre els vincles entre creadors, pensadors i públic a partir de la pràctica creativa compartida i l’intercanvi S’hi organitzen residències, tallers i seminaris Els creadors de contact improvisation Steve Paxton i Lisa Nelson, serviren a Muñoz i Ramis com a inspiradors del projecte

El centre té els seus orígens en les activitats de voluntariat que el veterinari Ferran Alegre realitzà a partir de l’any 1991 No fou fins tres anys més tard 1994 que s’inaugurà oficialment a Premià de Mar el Centre de Recuperació d’Animals Marins de Catalunya CRAMC, que es convertí en la primera entitat d’aquestes característiques a la Mediterrània L’any 1996, el centre es transformà en fundació i adoptà el nom actual, una ONG dedicada a la recuperació d’animals i ecosistemes marins, a la recerca i a l’educació, tot un referent a nivell nacional i internacional El 19 de març de 2011, s’…

Té la seu al litoral del barri de Sant Martí de Provençals, a l’Edifici Fòrum del conjunt  Fòrum Universal de les Cultures El projecte d’adaptació de l’edifici a les funcions del museu és obra de l’equip d’arquitectes Herzog & de Meuron, autors de l’edifici original D’aquest, el museu n’ocupa 9000 m 2 distribuïts en dues plantes que s’estructuren al voltant d’un gran vestíbul de lliure accés, punt de partida i d’arribada a tots els programes i serveis del Museu l’exposició permanent Planeta Vida, els espais per a exposicions temporals, la Mediateca, el Niu de Ciència per a infants de 0-6…

Inclou ballarins, coreògrafs, pedagogs, productors, gestors i directors de companyies de dansa, i també estudiants Participà en la creació de la Federació Espanyola d’Associacions de Professionals de la Dansa 1989, i aquest mateix any publicà un Manifest També des del 1989 organitza a Catalunya la primera edició del Dia Internacional de la Dansa instituïda per la UNESCO el 1982 L’any 1994 canvià el nom inicial d’Associació de Ballarins i Coreògrafs Professionals de Catalunya ABCPC per l’actual i amplià d’aquesta manera els seus associats Ha promogut la presència de la dansa en el món de l’…

Fou el primer grup en el seu gènere, i tingué els precedents en la primera exhibició de dansa tradicional catalana celebrada el 1902 a Vic, i en el primer premi de dansa popular convocat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1905 Fundat amb el nom d’Esbart de Dansaires per Aureli Capmany i Rafael Tudó, l’any següent aquest hi protagonitzà una escissió amb el nom actual, que el 1909 passà a ser dirigida per Capmany fins el 1917 Joan Amades , que en fou director en 1925-26, collaborà estretament amb l’entitat amb la publicació de diversos llibres Amb gran èxit de públic i participació…

Actualment forma part de l’Agrupació Cultural del Bages Un dels esbarts més antics de Catalunya, des dels anys cinquanta du a terme una tasca de difusió tant de danses populars com de creació pròpia amb muntatges coreogràfics Ha presentat, entre altres, els espectacles Ball de Bombers 1954, Suit Mallorquina 1956, La Presó de Lleida 1969, Nit de Sant Joan 1986, Festa a ses Illes 1987, Festa de Mar 1993, l’Avalot 1999, Poemes en Clau de Dansa 2002, Camins per al record 2003, Gloses del Cançoner 2004 i Aires 2005 i ha actuat en festivals folklòrics diversos, entre els quals les Diades de…

És dirigida per Joan Serra i Quim Serra, i en formen part també els ballarins Lluís Fábregas, Laia Martínez, Jordi Rubio, Laida Tanco, Susana Mula i Víctor Pérez Els seus espectacles se situen a la frontera entre el mim, la dansa i el teatre de carrer Han estrenat Mascaró de Proa 1998, Danses del Renaixement 2000, Alça Manela 2000, Trencadís de cançons 2001, Peret Pintor 2001, Ai que em mullo 2001, Premi al Festival Umore Azoca Leioa de Bilbao 2003, Riu avall del Pirineus a l’Ebre 2002, Tríada 2003, El gest musical de Joan Miró 2004, El Fantasma del Palau 2004, Jolidais 2004, Camins i…

Dirigida per Mudit Grau, des del 1995 té la seu al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès S'ha especialitzat en coreografies basades en el flamenc, gènere que sotmet a una interpretació particular Ha estrenat els espectacles Agua de luna 1995, primer premi del Certamen de Coreografia de Danza Española y Flamenco de la Comunidad de Madrid i el ministerio de cultura, Arran de terra 1997, premi Ricard de Moragas, Pa qué… pa ná 1999, Al-Andalus 2001, A palo seco 2002, De viatge 2002 , Tierra de nadie 2003, Mientes +k Parpadeas 2004, Àvida Vida 2006, Sal damunt les pedres 2006 i Serrat Balla…