Resultats de la cerca

Té jaciments de ferro i manganès i conreus de cereals, vinya i oliveres A l’antiguitat, donà nom a la guerra de Làmia 323-322 aC, que enfrontà els grecs rebels al domini macedoni contra Antípater Conquerida pels romans, fou incorporada a la Tessàlia 190 aC A l’edat mitjana fou possessió dels catalans del ducat d’Atenes, i serva encara alguns vestigis d’aquesta dominació

La geografia Situada en una planura drenada del Cefís i el seu afluent l’Ilís i envoltada per petites muntanyes com l’Himet, el Pentèlic i el Parnes, bé que oberta al sud-oest a la mar Egea, la ciutat té un clima calorós i molt sec És el primer centre industrial del país les indústries principals són les tèxtils, químiques, alimentàries, de maquinària i de confecció les principals funcions de la ciutat són, però, la política, la comercial i la cultural El ràpid creixement de la ciutat fou ocasionat, en gran part, pel flux de refugiats procedents de Turquia 1923 i de fugitius de la guerra…

En època micènica fou port de comerç amb Creta

Centre agrícola i comercial cotó, cereals, tabac, oli, cítrics, amb indústria tèxtil i adobs de pell Dita antigament Ambràcia, la ciutat fou fundada per Corint cap al 600 aC Posteriorment esdevingué la capital del rei de l’Epir, Pirros 256 A l’edat mitjana es convertí en un important centre militar i religiós de l’Imperi Bizantí, fins que fou ocupada per Boemon de Tarent 1083, el qual li conferí l’autonomia Durant els s XIII i XIV esdevingué la capital del despotat independent d’Epir

Port principal de l’illa

Nucli comercial i industrial cigarrets Els poemes homèrics fan d’Argos la capital de rei Agamèmnon, fet que reflecteix la seva importància dins la civilització micènica Després de la invasió dels doris, durant els s VIII i VII aC, Argos superà les ciutats rivals de Tirint i Micenes i, sota el rei Fidó, arribà a dominar tota l’Argòlida i part del Peloponès La seva rivalitat amb Esparta, que s’alià amb moltes de les seves ciutats enemigues, la portà a greus derrotes s IV i V aC i a la pèrdua de la seva preponderància Intervingué al costat d’Atenes contra Esparta a la guerra del Peloponès i fou…

Fou sempre un gran centre religiós, fins i tot després de la fundació de Rodes 408-407 aC La seva acròpolis, que es dreça al damunt d’un penya-segat que domina la Mediterrània, conserva les ruïnes del santuari d’Atena Líndia, format per diversos edificis emplaçats en terrasses de distint nivell, comunicades per una majestuosa escala segle II aC que, partint de la columnata de la stoá inferior, dóna accés als propileus —els quals, per llur puresa de línies, recorden els de l’acròpolis atenesa— i a la plataforma superior, on hi ha l’altar i el temple d’Atena, d’ordre dòric Tot el conjunt és…

Té indústria tèxtil Sorgí en el lloc de l’antiga ciutat homònima, cèlebre pel santuari i l’oracle de Trifoni Sota la dependència de Tebes, esdevingué independent el 386 aC Fou pròspera durant l’època romana imperial El 1311 passà a mans de la Companyia Catalana, arran de la batalla del Cefís, i els seus habitants grecs, pel fet d’haver ajudat els catalans, reberen pràcticament els drets i els privilegis dels francs Durant l’ocupació catalana 1311-79 la ciutat formà part del ducat d'Atenes i es regí segons els Usatges Del 1392 a la dominació turca fou regida pels Acciaiuoli

Situada al centre d’una plana fèrtil, té recursos agrícoles i és un nus de comunicacions importants entre Atenes i Tessalònica

Centre agrícola blat, oli, vi i ramader vaques i ovelles, a prop s’hi troben mines de bauxita Antiga capital dels Locres Òzoles El 338 aC, el tribunal dels amfictions encarregà a Filip de Macedònia de prendre i arrasar la ciutat, atès que els seus habitants l’havien construïda en territori del temple de Delfos Reedificada per August, Amfissa gaudí d’una gran autonomia durant l’Imperi Romà A l’edat mitjana esdevingué la residència dels comtes de Salona comtat de Salona