Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
unípar | unípara
unípar | unípara
Zoologia
Dit de la femella que cada vegada només fa un ou o només pareix un fill.
hectocòtil
Zoologia
Braç modificat o tentacle dels mascles dels cefalòpodes, que transfereix els espermatozoides, tancats dins un espermatòfor, a la cavitat pal·lial de la femella.
En el gènere Argonauta , se separa del cos del mascle i fecunda la femella, i es regenera cada vegada
cèbids
Zoologia
Família de primats platirrins que comprèn mones de dimensions mitjanes (de 20 a 90 cm), amb el cos generalment allargat, les extremitats posteriors més llargues que les anteriors, i la cua, llarga i generalment prènsil.
El telencèfal presenta circumvolucions, les òrbites són àmplies, i els ulls, grossos tenen 36 dents i acostumen a parir una sola cria cada vegada Viuen generalment en petits grups són omnívors i es traslladen per braquiació Tenen costums nocturns Habiten a la zona selvàtica de l’Amèrica central i meridional
bilhàrzia
Zoologia
Gènere de platihelmints de la classe dels trematodes, d’uns 10 a 20 mm de llargada, de sexes separats, paràsits de la sang de l’home.
Els mascles allotgen les femelles, filiformes, en un solc de la cara ventral de llur cos Les femelles, una vegada fecundades, deixen els mascles i fan la posta al plexe de la vesícula biliar de l’home S haematobium , al plexe intestinal S mansoni , o als capillars del fetge S japonica Provoquen la malaltia anomenada esquistosomiasi
parc zoològic
Zoologia
Lloc espaiós, normalment un jardí o un parc (alguna vegada un parc natural), on hi ha aplegats nombrosos animals feréstecs o exòtics, exposats a la vista del públic.
Els animals són collocats en recintes espaiosos que tendeixen a reproduir les condicions d’ambient en llur estat lliure La finalitat d’aquests parcs no és únicament ornamental o de curiositat, sinó científica i cultural Un dels parcs zoològics més antics és, probablement, el del Jardin des Plantes de París, fundat per Lluís XIV Entre els actuals, hom pot esmentar els de Londres 1822, Amsterdam 1838, Berlín 1841, Anvers 1843 i Nova York 1898 Als Països Catalans les primeres colleccions zoològiques foren ambulants, i eren exhibides en fires o bé com a complement d’un circ Al segle XX han estat…
autotomia
Zoologia
Fenomen d’autoamputació d’una part del cos, un apèndix generalment, presentat per alguns animals.
Sovint és un mecanisme de defensa quan una part del cos és excitada en ésser agafada per un predador, per exemple, es desencadena una resposta reflexa que provoca una contracció muscular forta, la qual comporta la despresa de la part excitada a partir d’una regió anatòmica d’especial constitució que fa possible aquest capteniment esquelet notablement feble, vasos sanguinis proveïts d’esfínters per tal d’evitar hemorràgies, etc La part del cos que es desprèn per autotomia sovint és regenerada en algunes espècies, l’autotomia d’un òrgan només es pot produir una vegada, ja que la…
pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…