Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
procordats
Zoologia
Grup de cordats, amb possible categoria de subtipus o subfílum, mancats d’elements esquelètics pròpiament dits.
L’eix longitudinal no passa de l’estat de notocordi i és present en totes o algunes de les etapes de la vida de l’animal
procercoide
Zoologia
Dit de la forma larval, desproveïda de vesícula caudal, pròpia d’alguns platihelmints de la classe dels cestodes.
priapuloïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats i protostomats, exclusivament marins, que atenyen com a màxim 8 cm i tenen el cos vermiforme, dividit en prosoma, on hi ha la boca amb espines disposades en anells concèntrics que serveixen per a capturar els aliments, i tronc amb segmentació superficial.
Ni l’aparell circulatori ni el respiratori no són òrgans diferenciats El sistema nerviós és format per un anell periesofàgic i un cordó nerviós ventral El sistema excretor té solenocits i el digestiu presenta faringe espinosa, intestí rectilini de paret ondulada i anus amb dos apèndixs ramificats de funció desconeguda Els sexes són separats Comprèn 3 espècies, que s’alimenten de poliquets
tritocervell
Zoologia
Regió posterior de les tres en què és dividida la massa ganglionar o complex supraesofàgic del cervell dels artròpodes.
Consta d’un parell de ganglis units, innerva certes antenes i quelícers i origina un sistema nerviós visceral que innerva el tub digestiu
triquiuroïdeus
Zoologia
Ordre de nematodes proveïts d’òrgans sensorials caudals, de caràcter quimioreceptor, anomenats fasmidis.
Els manquen òrgans adhesius caudals Tenen òrgans sensitius orals, molt poc desenvolupats en canvi, l’aparell excretor és molt desenvolupat La boca és sense llavis, i la faringe és molt prima En estat adult són paràsits del tub digestiu de l’home L’espècie Trichiuris trichura habita al budell gros i al recte, amb el cos endossat dins la mucosa intestinal i l’extrem cefàlic lliure en la cavitat La femella fecundada pon cada dia de 2 000 a 6 000 ous, que surten amb els excrements i, si cauen en un terreny humit i temperat, es desenvolupen i produeixen embrions, que poden ésser ingerits per l’…
triquina
Zoologia
Nematode de l’ordre dels triquiuroïdeus de dimensions molt petites (uns 4 mm de longitud la femella i uns 2 mm el mascle), paràsit de l’home (triquinari) i de molts animals (com ara porcs, gossos, gats, llops, rates, etc).
L’home s’infesta generalment en menjar carn de porc que té encistades en els músculs les larves de la triquina La triquina és, en estat adult, al budell del porc, i els embrions, en néixer, travessen la paret del budell i s’escampen per l’organisme i es deturen sobretot al diafragma i als músculs intercostals i dels ulls, on s’encisten i passen a l’estat larvari En ésser menjada per l’home la carn amb les larves encistades, aquestes s’alliberen dels cists en arribar al duodè i es traslladen a la mucosa de l’intestí prim, on assoleixen la maduresa sexual al cap d’una setmana aproximadament La…
tricocèfal
Zoologia
Nematode de l’ordre dels triquiuroïdeus, de dimensions força petites (5 cm de longitud total màxima), amb la part anterior del cos filiforme i la posterior, que conté l’aparell reproductor, molt engruixida.
Parasita, sembla que exclusivament, l’intestí gros i el recte de l’home La femella fecundada pon de 2 000 a 6 000 ous cada dia, els quals són expellits amb els excrements, es desenvolupen —si cauen en terreny humit i càlid—, i, si són ingerits per l’home, són alliberades les larves a l’intestí prim i passen a l’intestí gros, on arriben a la maduresa sexual El cicle té com a mínim una durada d’uns tres mesos Si la infecció és en massa produeix danys greus És cosmopolita, però especialment abundant a les zones càlides
triclàdides
Zoologia
Ordre de platihelmints de la classe dels turbel·laris de dimensions molt diferents segons les espècies, des de pràcticament invisibles a ull nu fins a uns quants centímetres de longitud (com Bipalium javanum, de 60 cm).
Es caracteritzen pel fet de tenir la boca situada ventralment prop de la meitat del cos, disposar de dos ocels o més i ésser proveïts d’òrgans tàctils i quimioreceptors La majoria d’espècies són susceptibles de reproduir-se també asexualment per escissió L’ordre és dividit en tres subordres els marícoles, amb totes les espècies marines, que habiten en mars tropicals o subtropicals, entre els quals l’espècie Procerodes lobata és comuna a la Mediterrània, incloses les mars dels Països Catalans els paludícoles, d’aigües dolces corrents o estancades de zones temperades, amb les espècies Planaria…