Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
eleuterozous
Zoologia
Subembrancament d’equinoderms integrat per individus lliures, mancats de peduncle, amb l’anus generalment oposat a la boca, la qual és gairebé sempre a la part inferior de l’animal.
Els eleuterozous comprenen quatres classes els holoturioïdeus, els asteroïdeus, els ofiuroïdeus i els equinoïdeus
elefàntids
Zoologia
Família de l’ordre dels proboscidis que comprèn l’elefant asiàtic i l’africà, tots dos amb presència actual, i el mamut i els mastodontoides entre les espècies fòssils.
elasípodes
Zoologia
Ordre d’equinoderms de formes molt variades amb la placa madrepòrica encastada al derma.
Habiten a molta profunditat N'és una espècie característica Deima atlanticus
eimèria
Zoologia
Gènere d’esporozous de l’ordre dels coccidis, de petites dimensions en estat vegetatiu i de cicle reproductor amb esquizogònia i gamogònia.
Són gairebé sempre immòbils, i produeixen coccidiosi d’invertebrats i vertebrats De les 50 espècies que comprèn el gènere, unes, com Eperforans , parasiten els conills, unes altres, com Emaxima , els pollastres, i unes altres, els bous, porcs, etc
efírula
fototeca.cat
©
Zoologia
Larva dels cnidaris escifozous que prové de l’escifòstoma per estrobilació i dona lloc a l’èfira.
Presenta ja vuit tentacles grossos alternats amb vuit de petits
èfira
Zoologia
Larva lliure dels cnidaris escifozous que prové de l’efírula i dóna lloc a la medusa adulta.
Té ja tentacles i ropàlies com l’adult, però és més petita
ectobrànquia
Zoologia
Brànquia situada a l’exterior del cos d’un animal.
Es presenten temporalment o permanentment en poliquets, alguns crustacis, larves de peixos i larves i adults d’amfibis
ècdisi
Zoologia
Pèrdua o muda de la cutícula o l’epidermis d’un animal, que li permet de continuar el creixement (cas dels artròpodes) i la renovació de la pell (cas d’amfibis i rèptils).
ecardins
Zoologia
Ordre de braquiòpodes de valves molt semblants no articulades i tub digestiu complet i amb anus.
Molt freqüents al Silurià, avui es redueixen a uns quants gèneres, com Crania i Lingula , les espècies dels quals viuen colgades a notable profunditat Crania anomala , d’uns 10 m de longitud, viu a la mar Mediterrània
didèlfids
Zoologia
Família de marsupials de dimensions reduïdes (7-50 cm) i aspecte de rosegadors.
Tenen el cap i el musell allargats, les potes, curtes, amb cinc dits proveïts d’ungles, excepte el gros, que és oposable, la cua, llarga i prènsil, i el pelatge, gris o negrós Hi ha espècies que no tenen marsupi, en les quals, quan neixen les cries, la mare les diposita en un niu que ha format amb matèries vegetals Les espècies més grosses són carnívores i les altres, insectívores Són típicament nocturns i arborícoles, i llur sistema normal consisteix a deixar anar per la regió anal una ferum molt desagradable, gràcies a dues glàndules especials Tenen una gran importància filogenètica, puix…