Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
diplòpodes

Milpeus
© MC
Zoologia
Ordre de miriàpodes amb la major part dels segments dobles, és a dir, que tenen els òrgans interns i els externs duplicats a cada anell (diplosomites).
Tenen el cap diferenciat, amb ulls o sense, òrgan sensitiu de Tömösvary i un parell d’antenes la boca és força complicada La resta del cos és pràcticament uniforme El tòrax és constituït pels quatre primers segments, amb un parell de potes cadascun, excepte el primer, que és àpode L’abdomen és format per anells, cadascun dels quals té dos segments, i cada segment, dos parells de potes i d’estigmes respiratoris, com també dos parells de ganglis nerviosos i d’ostíols cardíacs La morfologia externa és variada, i la interna és la típica dels artròpodes Els sexes són diferenciats Tenen…
diploblàstics
Zoologia
Grup de metazous format a partir de dos fulls embrionaris (ectoderma i endoderma).
El sistema nerviós és molt primitiu sense cefalització ni un cap diferenciat Els representants d’aquest grup són els porífers, els cnidaris i els ctenòfors
dinoflagel·lades
Botànica
Zoologia
Classe de pirròfits constituïda per més de 10 000 espècies planctòniques.
Són individus unicellulars, uninucleats, generalment mòbils, proveïts de dos flagels desiguals situats gairebé sempre en dos solcs, un dels quals encercla el cos equatorialment, i l’altre hi és perpendicular Generalment presenten una membrana de secreció cellulòsica, anomenada teca , que moltes vegades és dividida en plaques, sovint reticulades, unides per sutures La divisió és gairebé exclusivament per divisió longitudinal Presenten plasts laminars, superficials, sovint agrupats, de colors diversos Contenen clorofilles a i c , xantofilles i carotenoides, i també midó i lípids La majoria són…
dinofisis
Botànica
Zoologia
Gènere d’individus unicel·lulars, de l’ordre de les dinofisials, proveïts d’un doble collaret apical i d’expansions membranoses propis del plàncton marí.
dinofisials
Botànica
Zoologia
Ordre de dinoflagel·lades pròpies d’aigües salades que tenen una teca bivalva, un solc transversal i, sovint, crestes i un collar doble.
didèlfids
Zoologia
Família de marsupials de dimensions reduïdes (7-50 cm) i aspecte de rosegadors.
Tenen el cap i el musell allargats, les potes, curtes, amb cinc dits proveïts d’ungles, excepte el gros, que és oposable, la cua, llarga i prènsil, i el pelatge, gris o negrós Hi ha espècies que no tenen marsupi, en les quals, quan neixen les cries, la mare les diposita en un niu que ha format amb matèries vegetals Les espècies més grosses són carnívores i les altres, insectívores Són típicament nocturns i arborícoles, i llur sistema normal consisteix a deixar anar per la regió anal una ferum molt desagradable, gràcies a dues glàndules especials Tenen una gran importància filogenètica, puix…
dic-dic
Zoologia
Antílop nan de la subfamília dels antilopins amb una alçada de 30 a 40 cm a la creu.
Té el cap petit, amb el musell prominent, inflat a la punta Les banyes, d’uns 6 cm, són negres i tenen la base anellada El pelatge varia segons les espècies i és d’un gris falb a les parts superiors del cos i blanc o groc a les inferiors Habita les planures i zones muntanyoses de Somàlia i algunes regions d’Etiòpia
dibranquis
Zoologia
Subclasse de cefalòpodes caracteritzada perquè els seus representants tenen solament un parell de brànquies.
Hom inclou en aquesta subclasse tots els gèneres de cefalòpodes actuals, a excepció de Nautilus Hom divideix els dibranquis en dos ordres, decàpodes i octòpodes, segons que tinguin deu braços o vuit, respectivament
dibatag
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins de clor gris vinós a la part superior del cos i blanc a l’inferior, d’una talla, des de la creu, de 80 cm, i d’un pes de 30 kg.
La cua fa uns 35 cm, i té les banyes com un arc de circumferència Habita en petits grups a les zones de bosc clar de Somàlia i Abissínia
desertícola
Botànica
Zoologia
Dit de la flora i la fauna pròpies de les zones desèrtiques.