Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
escleroblast
Zoologia
Cèl·lula que és a la mesoglea de les esponges i que dóna origen a espícules calcàries o silíciques que en constitueixen l’esquelet.
esclerita
Zoologia
Peça del tegument dels artròpodes.
Sol consistir en una placa o àrea, diferenciada habitualment per sutures o membranes
escifozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels cnidaris, caracteritzada per la preponderància dels individus de la fase medusa sobre els de la fase pòlip, que àdhuc hi pot faltar.
El pòlip, anomenat escifopòlip, presenta quatre plecs endodèrmics longitudinals, les teníoles, que sobresurten dins la cavitat gastrovascular, la qual resulta així cloendada, dividida en quatre bosses gàstriques Al voltant de l’àrea peristomàtica hi ha els tentacles, típicament en nombre de setze Els escifopòlips són sempre solitaris, mai colonials La medusa, anomenada escifomedusa, es caracteritza per l’absència de vel, i la mesoglea és molt abundant i pot tenir consistència cartilaginosa La vora de l’ombrella presenta quatre, vuit o més tentacles, alternant amb els òrgans sensorials…
escifòstoma
Zoologia
Estat larval dels escifozous que s’esdevé després de la larva ciliada o plànula i que precedeix l’èfira.
Així com la plànula és mòbil i pelàgica, l’escifòstoma és fix i bentònic i pot viure uns quants anys en aquest estat, fins que per un procés de segmentació múltiple, anomenat estrobilació , dona lloc a l'èfira o larva medusoide lliure
escifomedusa
Zoologia
Tipus de medusa pròpia dels escifozous, caracteritzada per la manca de vel, perquè presenta la vora de l’ombrel·la lobulada amb quatre o vuit tentacles llargs intercalats amb tentacles curts o ropàlies, i perquè té el manubri molt desenvolupat i proveït en el seu extrem de quatre braços allargats que envolten la boca.
doliòlids
Zoologia
Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis que tenen forma de barrilet de pocs mil·límetres, amb sifons als extrems del cos i amb un apèndix dorsal.
L’epidermis és recoberta d’una fina capa de tunicina Són pelàgics marins i transparents, característica que permet d’apreciar-ne directament l’anatomia interna Tenen dues grans cavitats faringe i cloaca, que deixen un petit espai per a les vísceres El desenvolupament és complex presenten alternança de generacions els oozoides asexuats, procedents d’un ou i proveïts d’un estoló ventral, augmenten de mida i es fragmenten per estrangulació en progemmes , que, mitjançant cèllules ambulants forocits arriben fins a l’apèndix dorsal, on cada progemma origina de 15 a 20 gemmes Les progemmes poden…
doliolària
Zoologia
Larva dels holoturioïdeus, de forma ovalada, que prové de la metamorfosi de la forma auriculària
.
És originada pel trencament de la banda ciliar de l’auriculària i el desplaçament subsegüent dels trossos per a formar 5 o 6 anells transversals, parallels i ciliats
discomeduses
Zoologia
Ordre de la classe dels escifozous que comprèn les meduses més grosses i comunes amb l’ombrel·la aplanada i en forma de disc, d’on els ve el nom.
Es caracteritzen per posseir dues menes d’organització les unes tenen estatocits i tentacles a la vora de l’ombrella i el manubri amb quatre braços la resta són atentaculades i amb els braços del manubri formats per nombroses branques foses de tal manera que la boca és dividida en moltes obertures Són pròpies de mars tropicals i temperades, i n'hi ha a la Mediterrània
dipnou
Zoologia
Dit de l’animal que té la respiració branquial i pulmonar alhora.