Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
ora serrata
Biologia
Zoologia
Vora anterior, en forma de serra o de zig-zag, de la retina pròpiament dita.
opistosoma
Zoologia
Part posterior del cos dels artròpodes quelicerats constituïda per un nombre variable de segments àpodes i que ventralment presenta els orificis respiratoris, els sexuals i l’anus.
oozooide
Zoologia
En els urocordats amb alternança de generacions, cadascun dels individus estèrils originats a partir d’un zigot i que, per gemmació, donarà lloc a un individu sexuat (blastozooide).
ootip
Zoologia
Òrgan ovoide present en l’aparell sexual femení dels platihelmints cestodes i trematodes.
Hi desemboquen els oviductes i els conductes vitellins i s’hi forma la coberta de l’ou
oologia
Zoologia
Part de la zoologia dedicada a l’estudi dels ous dels animals, sobretot dels vertebrats i, especialment, dels ocells.
Les dades determinatives dels ous dels ocells són les dimensions, el pes, la forma, l’estructura de la closca, el color i el dibuix Les dimensions essencials són la llargada i l’amplada màxima Dels ocells europeus, el que pon els ous més grossos és el cigne mut 128 × 70 mm i els més petits corresponen al bruel i al reietó 12 × 9 mm El pes és determinat amb l’ou ple —com més fresc millor— i amb l’ou buit L’ou de cigne mut fa respectivament 414 i 53 g, i els de bruel i reietó, 32 i 4 g Quant a la forma , hom expressa la relació entre els dos diàmetres llargada i amplada màxima i la distància…
oocinet
Zoologia
Zigot dels esporozous telosporidis del gènere Plasmodium, que migra a través de la mucosa intestinal dels mosquits del gènere Anopheles, es fixa a la submucosa i forma l’oocist.
oncosfera
Zoologia
Embrió típic dels platihelmints cestodes de la subclasse dels eucestodes.
És de forma esfèrica, mesura uns 20 μ de diàmetre i presenta 3 parells de ganxos que li permeten d’agafar-se als teixits interns de l’hoste intermediari en el desenvolupament de l’animal
ofiuroïdeus
Zoologia
Classe de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de cos estrellat, amb un disc clarament diferenciat dels braços, caràcter que els distingeix dels asteroïdeus.
Els braços són llargs, serpentiformes i subcilíndrics, generalment cinc, proveïts de plaques articulades i, a vegades, també de punxes La locomoció té lloc gràcies als braços i no per mitjà dels pedicellaris, que són reduïts i manquen de ventosa L’aparell digestiu consta d’un esòfag curt que condueix a un estómac en forma de sac lobulat, contingut totalment en el disc manquen d’intestí i d’anus L’aparell ambulacral presenta un conducte circular amb quatre vesícules de Poli i cinc conductes radials, i s’inicia generalment en una placa madrepòrica interradial Òrgans característics d’aquest grup…