Resultats de la cerca
Es mostren 1584 resultats
siamang
Zoologia
Gènere de primats antropomorfs de l’infraordre dels catarrins, de la família dels hilobàtids, inclosos dins el grup dels gibons i caracteritzats per la presència d’una membrana interdigital ben desenvolupada entre els dits segon i tercer del peu.
Inclou l’espècie S syndactylus o siamang vulgar , d’uns 90 cm de llargada, de pelatge negre i amb sacs laringis que formen un bony mancat de pèl, el qual habita a Sumatra en muntanyes de vegetació selvàtica fins els 3000 m d’altitud, i l’espècie S klossi , d’uns 45-50 cm d’alçada, de pelatge negre i sense sacs laringis, propi d’unes illes a l’oest de Sumatra
sertulàrids
Zoologia
Família de cnidaris de l’ordre dels hidroïdeus, amb pòlips inclosos dins una hidroteca, en forma de gobelet o cassó, sempre sèssil i sobre dues fileres, i proveïts d’un opercle d’1 a 4 valves.
El gènere més important, Sertularia sp , forma colònies, més o menys grans, sobre algues Fucus, Laminaria , closques i pedres
sericigen | sericígena
Zoologia
Dit de l’animal que produeix seda i de les glàndules d’aquests animals que en produeixen (glàndula sericígena).
sensília
Zoologia
Unitat funcional dels òrgans sensorials dels artròpodes, com ara l’escolopidi, l’ommatidi o els pèls sensitius; en aquest cas, la unitat funcional actua independentment, com un òrgan.
sargantana
Sargantana: animal triploblàstic celomat deuterostomat (e vetebrats, cl rèptils
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de saures de la família dels lacèrtids, de dimensions inferiors a les dels llangardaixos, que pertanyen a diversos gèneres, com Lacerta, Psammodromus, Acanthodactylus, Algyroides i Podarcis (sargantanes de paret).
Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil, la comuna, la comuna meridional, la muntanyenca, la vivípara, la balear i la de les Pitiüses La sargantana àgil Lagilis , d’uns 20 cm de llargada, té una coloració molt característica, amb una banda dorsal grisa al llarg de tot el cos, voltada a banda i banda per taques fosques amb orles de color blanc o crem, i els costats són d’un color verd lluent en els mascles i gris o terrós en les femelles habita als Pirineus La sargantana comuna septentrional Lmuralis , d’uns 18-20 cm, és, juntament amb la sargantana comuna…
sarcosepte
Zoologia
Cadascun dels septes mesentèrics que tanquen radialment la cavitat gastrovascular dels antozous.
En nombre de 6, 8 o més, sobresurten en sentit radial de la paret endodèrmica Poden ésser complets primaris, que se solden a la paret de l’estomodeu o incomplets secundaris i terciaris filament Al llarg de la paret porten feixos musculars longitudinals que formen sobre un dels costats una banderola els septes gàstrics allotgen també, sota llur gastroderma, les gònades
rotífers
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics, no metamèrics, amb simetria bilateral, de formes variables i de petites dimensions, la majoria microscòpics.
El cos és recobert per una cutícula d’escleroproteïna, rígida quan és engruixida i subdividida en anells o plaques és anomenada lloriga , amb una corona o òrgan rotatori , constituït per un anell circumapical de cilis que fan moure l’animal i atreuen partícules alimentàries i organismes vegetals i animals El cos consta d’un cap , un tronc i un peu cònic, bifurcats típicament en dos dits, utilitzables per a la locomoció reptant per cadascun amb una glàndula pèdia , la secreció de la qual els permet d’adherir-se al substrat Són organismes sincitials A l’aparell digestiu hi ha la boca , situada…
ropàlia
Zoologia
Cadascun dels tentacles curts proveïts d’estatocists, ocels i cèl·lules sensorials de missió poc coneguda, que alternen amb els tentacles llargs i amb missió locomotora que hi ha a les vores de l’ombrel·la de les meduses dels escifozous.
rizostomes
Zoologia
Ordre de cnidaris de la classe dels escifozous, que alguns autors inclouen dins l’ordre de les discomeduses, caracteritzats pel gran nombre d’ostíols que s’obren en la superfície dels seus 8 apèndixs ramificats, que en realitat són braços bucals molt modificats.
El més conegut és el borm blau
rizopodi
Zoologia
Pseudopodi de tipus filamentós, sense eix intern, que entrecreuant-se ell mateix forma una xarxa.
És propi dels rizòpodes, especialment dels foraminífers