Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
invertebrat
Zoologia
Dit de l’animal mancat de columna vertebral.
El grup dels invertebrats és artificial i no té valor filogenètic ni sistemàtic, puix que inclou animals que pertanyen a embrancaments molt diversos, des dels protozous fins als cefalocordats
piula gola-roja
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 14,5 cm, que és semblant a la piula però amb la gola vermella i les parts inferiors molt més pàl·lides.
Habita al N d’Escandinàvia, de Finlàndia, de Rússia, i de la Sibèria, i hiverna al NE d’Àfrica i el S d’Àsia És ocasional rar als Països Catalans
tord ala-roig
![](/sites/default/files/media/FOTO3/tord_ala-roig.jpg)
Tord ala-roig
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 21 cm, que és semblant al tord però té els flancs i la part inferior de les ales de color roig viu, les taques del pit allargades i una llista ocular groguenca.
Habita a l’Europa i la Sibèria septentrionals i hiverna a les illes Britàniques, França i el N d’Itàlia És ocasional i escàs, a l’hivern, als Països Catalans
rossinyol bastard
![](/sites/default/files/media/FOTO3/rossinyol_bord.jpg)
Rossinyol bastard
Agustín Povedano (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 14 cm, que és semblant al rossinyol, però amb les parts superiors més fosques i les inferiors més blanquinoses.
Habita en maleses prop de rius i aiguamolls, a tota la península Ibèrica, a l’Europa mediterrània, Romania, Bulgària i al nord-est d’Àfrica És comú als Països Catalans
estrella de mar verda
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels asteroïdeus, d’uns 60 cm de diàmetre, de color d’oliva o bru i amb braços molt flexibles, amb la cara superior recoberta d’una sèrie de berrugues proveïdes d’un agulló.
Habita sobre fons rocallosos, d’1 a 50 m de profunditat, on fa estralls entre els molluscs i constitueix una veritable plaga per als bancs d’ostres i els cultius de musclos
titella
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 14,5 cm, semblant a la piula però amb les parts superiors d’un color groc verdós, les inferiors blanquinoses i el pit més llistat.
Habita al centre i nord d’Europa i hiverna al nord d’Àfrica i al sud de la península Ibèrica És comú als Països Catalans com a ocell de pas durant les migracions
viuda
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells passeriformes, de la família dels ploceids, caracteritzats pels costums parasitaris en la nidificació, ja que les femelles ponen els ous als nius d’altres ocells passeriformes de la família dels estríldids.
Els mascles a l’època del zel es guarneixen amb un brillant plomatge nupcial Inclou unes poques espècies de l’Àfrica tropical, entre les quals destaquen la viuda del paradís Vparadisea , d’uns 38 cm de llargada, els mascles de la qual tenen el cap negre, la viuda règia Vregia i la viuda dominicana Vmacroura
fumarell negre
![](/sites/default/files/media/FOTO2/fumarell_negre.jpg)
Fumarell negre
© Maggie Smith
Zoologia
Ornitologia
Fumarell que presenta, a l’estiu, el cap i el clatell negres, la resta de les parts superiors d’un gris blavenc fosc, les parts inferiors d’un gris pissarra, més pàl·lid a les ales, i les plomes de sota la cua de color blanc; el bec és negre i les potes són vermell fosc.
Habita al centre i a l’est d’Europa i al sud-est de la península Ibèrica, i hiverna a l’Àfrica tropical als Països Catalans és comú a la zona de l’Ebre
orgue de mar
Zoologia
Cnidari colonial de la subclasse dels alcionaris, de l’ordre dels estolonífers, els pòlips del qual formen esquelets tubulars paral·lels units a intervals per plaques transversals, la qual cosa dóna al conjunt de la colònia un aspecte molt semblant al dels tubs d’un orgue.
L’esquelet anomenat políper , té un color roig viu a causa de l’acumulació de sals de ferro Habita a poca fondària als oceans Índic i Pacífic, contribuint a la formació de barreres madrepòriques
ascàride
Zoologia
Veterinària
Medicina
Nom de diversos cucs de la classe dels nematodes, d’uns 10 a 35 centímetres de llarg (una mica més llargues les femelles que els mascles), caracteritzats per una obertura bucal proveïda de tres grans llavis.
Totes les ascàrides són paràsits intestinals de diferents vertebrats, entre els quals, l’home L' ascàride del cavall Parascaris equorum Ascaris megalocephala és la més gran de totes 30-40 cm i parasita el cavall L' ascàride del gos Toxocara canis parasita els gossos i pot afectar també l’home L' ascàride de l’home Ascaris lumbricoides mesura de 15 a 25 centímetres Els ous són expulsats pels homes parasitats acompanyant els excrements, i poden ésser ingerits per altres homes amb l’aigua o els aliments contaminats Les larves que en neixen travessen la mucosa intestinal, arriben al fetge…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina