Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
regió zoogeogràfica
Geografia
Zoologia
Dret administratiu
Nom donat a cadascuna de les zones geogràfiques que es distingeixen sobre la superfície terrestre, tenint en compte les afinitats o les diferències faunístiques.
Actualment hom diferencia sis regions zoogeogràfiques paleàrtica Àsia central, Àsia septentrional i Europa, neàrtica Amèrica del Nord —a vegades agrupades en una de sola, anomenada holàrtica —, neotropical Amèrica Central i del Sud, etiòpica Àfrica, oriental sud d’Àsia i Indonèsia i australasiàtica
trenca
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, de 20 cm, que és semblant al botxí però amb el front negre i les parts inferiors més rosades.
Habita a l’Àsia, fins a la Sibèria occidental, a Pèrsia i l’Àsia Menor, a Ucraïna, els Balcans, Grècia, Itàlia, Occitània i la Catalunya del Nord, des d’on s’estén al N del Principat
daurada

Daurada petita (Pluvialis dominica)
© Cláudio Dias Timm
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, representats per dues espècies.
La daurada grossa o dauradella Papricaria és un ocell de prop de 30 cm de longitud total, amb un plomall molt vistós, constituït per un fons negre tacat de daurat Habita llocs humits i s’alimenta, principalment de nit, a base de cucs, insectes i altres petits invertebrats La posta és a la primavera, i les femelles no fan niu, ans es limiten a fer un forat en terra que a vegades cobreixen lleugerament d’herba És un ocell de cacera Durant el bon temps viuen al nord d’Europa i d’Àsia, però en arribar l’estiu emigren cap al sud d’aquests continents i també cap a l’Africa, on…
hilobàtids
Zoologia
Família de primats del grup dels catarrins antropomorfs caracteritzats per llur petita talla, la presència de callositats isquiàtiques i el gran desenvolupament dels membres superiors, que arriben a terra quan l’animal és dempeus.
De règim vegetarià i exclusivament arborícoles, habiten al SE d’Àsia i a Insulíndia Comprenen dos gèneres, coneguts amb el nom de gibons
batallaire
batallaire 2
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes
, de la família dels caràdrids, d’uns 25 o 30 cm de llargada, amb el bec llarg i recte; es caracteritza pel fet de presentar un marcat dimorfisme sexual estacional.
A l’època de reproducció primavera, els mascles adquireixen un bell plomatge, amb un gran collar de plomes erèctils i dues tofes de plomes auriculars, de colors molt variables individualment Fan unes parades nupcials molt complexes Els territoris que delimiten els diversos mascles són contigus, la qual cosa dóna peu a moltes baralles quan un d’ells envaeix el del veí Quan una femella entra al territori, el mascle es lliura a diverses danses i corregudes, actitud que incita la femella a l’acoblament, que té lloc immediatament La femella fa el niu i té cura dels pollets Els caràcters sexuals…
valona

Valona
Greg Lasley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 20 cm, que és semblant a la xivita, però amb les parts superiors més pàl·lides i castanyes.
Habita als maresmes de l’Europa septentrional i hiverna a Àfrica i a l’Àsia meridional És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions
piula gola-roja
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 14,5 cm, que és semblant a la piula però amb la gola vermella i les parts inferiors molt més pàl·lides.
Habita al N d’Escandinàvia, de Finlàndia, de Rússia, i de la Sibèria, i hiverna al NE d’Àfrica i el S d’Àsia És ocasional rar als Països Catalans
cérvol del pare David
Zoologia
Cérvol, de la família dels cèrvids, d’uns 130 cm d’alçada.
Té el banyam amb una de les ramificacions dirigides cap endarrere, quasi parallelament al dors, i la cua llarga Originari de l’Àsia, actualment és estès per Europa, on viu sobretot en captivitat
milpeus
Zoologia
Nom amb què són coneguts diversos gèneres i diverses espècies de miriàpodes, especialment els de l’ordre dels geofilomorfs, amb el cos allargat i vermiforme, sense ulls i les potes curtes.
El gènere més característic és Geophilus , que té unes 80 espècies, repartides per Europa, Amèrica, Àsia i Austràlia La més gran de totes és Gelectricus , de 45 mm de longitud i 65-71 parells de potes
macaco

Macaco
© Fototeca.cat / COREL
Zoologia
Nom donat a les espècies de primats antropoides catarrins de la família dels cercopitècids que pertanyen als gèneres Macaca i Cynopithecus.
El gènere Macaca inclou formes d’uns 40-80 cm d’alçada, segons les espècies, amb els mascles més grossos que les femelles tenen el tronc robust, el musell molt sortit, els arcs superciliars molt prominents, la cua més aviat curta i les callositats isquiàtiques ben desenvolupades D’hàbits gregaris, viuen en grups d’unes quantes desenes d’individus, de totes les edats i de tots dos sexes, dirigits per mascles, i tenen una estructura social molt complexa Diürns i omnívors, són preferentment arborícoles, bé que també n'hi ha de terrestres De bon domesticar, són molt emprats com a animals de…