Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
vol
Zoologia
Sistema de locomoció a través de l’aire pròpia de molts insectes i ocells, dels quiròpters, etc.
El tret anatòmic comú que permet el vol és la possessió d’unes estructures aerodinàmiques, anomenades ales , que en els quiròpters i els ocells són la modificació de l’extremitat anterior d’un vertebrat típic L’ala ha d’acomplir la doble funció de proporcionar una força ascensional i de permetre l’avanç La convexitat de la cara superior de l’ala produeix una zona de constricció de les línies de corrent de l’aire que implica un augment de la velocitat i, d’acord amb el teorema de Bernoulli, una disminució de la pressió La diferència de pressions entre les parts dorsal i ventral de l’ala és…
vol a vela
Zoologia
Tipus de vol, durant el qual l’animal empra els corrents ascendents d’aire calent i s’hi deixa portar, tant per a pujar amunt com per a recórrer distàncies llargues, amb les ales desplegades i sense moure-les.
Entre els ocells, en són exemples les cigonyes, els voltors, etc alguns ocells marins, com l’albatros, empren els corrents d’aire que es mouen a prop de la superfície de les mars del sud
aquari
Zoologia
Recipient destinat a l’exhibició i al manteniment d’espècimens aquàtics vius, amb finalitat didàctica o decorativa.
Les seves formes més usuals són l’esfèrica i la prismàtica de base rectangular La forma esfèrica sol ésser de vidre i rep el nom de peixera, nom donat, també, per extensió, a les formes prismàtiques Els aquaris prismàtics de base rectangular, els més corrents, són formats per un muntant metàllic de perfil angular que serveix de suport a plaques de vidre Disposen d’uns filtres destinats a eliminar les deixalles de menjar i els excrements hom aconsegueix la circulació de l’aigua mitjançant el corrent creat per l’aire que impulsa una bomba Hi ha aquaris d’aigua calenta destinats a espècimens que…
epifragma
Zoologia
Tapadora convexa que clou l’obertura de la closca dels gastròpodes pulmonats i que l’animal forma durant els períodes de secada i durant la hibernació.
És formada per una secreció mucosa endurida en contacte amb l’aire
bufeta natatòria
Biologia
Zoologia
Sac centrodorsal propi de molts peixos, a vegades bilobulat i sovint replegat, que pot comunicar amb el tub digestiu per mitjà del canal pneumàtic.
És plena d’aire, o d’una barreja gasosa similar a aquest La seva funció fisiològica és principalment hidroestàtica el fet d’omplir o buidar de gas aquesta bufeta modifica el pes específic del peix, que pot així mantenir-se a la profunditat òptima i en alguns casos parcialment o totalment respiratòria
pulmó

Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
barqueta
Zoologia
Gènere de cnidaris
marins, de l’ordre dels sifonòfors, pelàgics i colonials.
El gastrozooide central és gros i és proveït d’un pneumatòfor blavós, que fa d’1 a 5 cm i consta d’un disc pla, subellíptic, amb un relleu triangular que s’aixeca obliquament sobre la cara superior i forma una mena de vela La superfície inferior del disc, que és l’estoló, és portadora d’una sèrie de gonozooides disposats concèntricament i de dactilozooides externs La respiració de les barquetes és aèria l’aire entra pel pneumatòfor i passa a la cavitat gastrovascular No són urticants
corn

Corn eriçonat
Biolmages (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Gènere de gastròpodes prosobranquis, de la família dels murícids, amb la closca arrodonida i l’obertura proveïda d’un sifó; fa entre 6 i 8 cm.
Les espècies més importants són el corn comú M trunculus , que presenta crestes i pues molt pronunciades i és de color verdós, el corn eriçonat M erinaceus o Ocenebra erinaceus , que té les pues més curtes però en major quantitat, i el corn amb pues o cargol de punxes M brandaris o Molinus brandaris , de color blanquinós, que té poques pues però molt llargues, amb un sifó llarg Totes tres espècies tenen una glàndula que secreta un líquid clar com l’aigua, el qual, en contacte amb l’aire, adquireix un color violaci fosc, la porpra, la funció de la qual és desconeguda
ovípar | ovípara
Biologia
Zoologia
Dit de l’animal que, en la forma embrionària, es desenvolupa a l’interior de l’estructura anomenada ou.
Dins de l’ou hi ha totes les substàncies nutritives que necessita per al normal desenvolupament, una closca protectora més o menys gruixuda i, a vegades, un reservori d’aire i una bossa on s’acumulen les defenses de la respiració Són ovípars quasi tots els animals, llevat de la majoria dels mamífers, bé que en alguns grups, com en els amfibis urodels, algunes sargantanes, determinats taurons, alguns crustacis, els escorpins i alguns dípters, hi ha viviparisme total o parcial De l’ou, segons la quantitat de vitel que té, pot sortir ja l’animal perfectament format o una forma encara embrionària…
volar
Zoologia
Traslladar-se d’un lloc a un altre un animal alat suspès en l’aire.