Resultats de la cerca

Incloïa els cnidaris, els porífers i els briozous actuals

Les espècies actuals pràcticament no han variat des de les formes silurianes

Els seus representants fòssils assolien fins a 20 m de longitud, i entre els actuals, que habiten en aigües fondes i són tots pedunculats, cal destacar el lliri de mar Calamocrinus sp

Hom inclou en aquesta subclasse tots els gèneres de cefalòpodes actuals, a excepció de Nautilus Hom divideix els dibranquis en dos ordres, decàpodes i octòpodes, segons que tinguin deu braços o vuit, respectivament

Aquesta subclasse inclou la majoria de braquiòpodes actuals, amb gèneres tan importants i difosos com Terebratula , amb l’espècie T&vitrea llàntia, Terebratulina, Mühlfeldtia , amb l’espècie M&truncata , que habiten, sense ésser comuns, a la Mediterrània

Aquest grup reunia els actuals embrancaments dels anèllids i dels artròpodes Els darrers avenços, però, en filogènia molecular han permès concloure que el tàxon dels articulats no té base filogenètica, ja que els artròpodes formarien part dels ecdisozous i els anèllids, dels lofotrocozous

És el grup més nombrós i difós dels àgnats actuals La presència de l’embut bucal els permet no tan sols de nodrir-se, sinó també de fixar-se sobre les pedres Algunes espècies són d’aigua dolça, però n'hi ha també d’altres que, nascudes als rius, es traslladen a la mar i tornen a l’aigua dolça per reproduir-se Dels diversos gèneres que comprèn la família, a la Mediterrània n'hi ha dos, Lampetra i Petromyzon

Els animals són collocats en recintes espaiosos que tendeixen a reproduir les condicions d’ambient en llur estat lliure La finalitat d’aquests parcs no és únicament ornamental o de curiositat, sinó científica i cultural Un dels parcs zoològics més antics és, probablement, el del Jardin des Plantes de París, fundat per Lluís XIV Entre els actuals, hom pot esmentar els de Londres 1822, Amsterdam 1838, Berlín 1841, Anvers 1843 i Nova York 1898 Als Països Catalans les primeres colleccions zoològiques foren ambulants, i eren exhibides en fires o bé com a complement d’un circ Al segle…

Són formats per un cos caliciforme anomenat disc , del qual surten cinc braços radials, sovint ramificats i multidicotomitzats En alguns ordres el disc és a l’extrem superior d’un peduncle Els braços són multiarticulats, presenten unes pínnules laterals i uns solcs nutricis dorsals, que porten l’aliment, aconseguit mitjançant la formació de remolins, a la boca, situada, juntament amb l’anus, sobre la cara dorsal del calze L’aparell aqüífer és semblant al dels altres equinoderms, i l’esquelet és calcari Són molt nombroses les formes fòssils, principalment les pedunculades Entre les…

Els individus d’aquest gènere representen la baula que enllaça la línia dels pòngids amb la dels primers homínids, al capdamunt dels quals hi ha l’home actual Morfològicament presentaven uns caràcters certament homínids, com la reducció dels ullals i de les incisives la qual cosa suggereix l’alliberament de les extremitats superiors, de les quals se serviren per a menjar, i que els situa en la transició cap al bipedisme, i, bé que no n'hi cap evidència fòssil, és possible que caminés erecte Aquestes característiques l’entroncarien amb la línia de l’australopitec, que ja gaudia de la postura…