Resultats de la cerca

Estudià dibuix i pintura a diverses acadèmies El seu primer llibre, Field Guide to the Birds of Eastern North America 1934, fou traduït a més de dotze llengües i es considera una obra clau, no solament per la qualitat de les illustracions i descripcions, sinó perquè introduí un nou sistema d’identificació dels ocells, basat en les característiques que hom pot observar en el vol Escrigué, illustrà i edità més de quinze llibres, i collaborà en l’elaboració de més de quaranta guies, les quals cobreixen un ampli ventall de temes naturalistes Doctor honoris causa per vint-i-tres…

Fou professor de biologia a l’escola femenina de Bryn Mawr 1891-1904 i de zoologia a la Universitat de Colúmbia 1904-28 Fou un dels capdavanters de la genètica, i els seus estudis sobre la mosca del vinagre Drosophila feren que hom li atorgués el premi Nobel de medicina l’any 1933 Els resultats de les seves recerques són recollits, entre altres obres, a Heredity and Sex 1913, Mechanism of Mendelian Heredity 1915 i The Theory of the Gene 1926

Actualment hom diferencia sis regions zoogeogràfiques paleàrtica Àsia central, Àsia septentrional i Europa, neàrtica Amèrica del Nord —a vegades agrupades en una de sola, anomenada holàrtica —, neotropical Amèrica Central i del Sud, etiòpica Àfrica, oriental sud d’Àsia i Indonèsia i australasiàtica

Pertanyen als gèneres Anolis anolis, Amblyrhynchus, Basiliscus basilisc, Ciclura, Conolophus, Corytophanes, Ctenosaura, Phrynosoma tapaya, Sauromalus, Urosaurus i, especialment, Iguana D’una grandària considerable, tenen l’aspecte semblant al dels dragons, dels quals es diferencien per la llengua, gruixuda i immòbil, i pel fet de presentar els dits punxeguts, les parpelles mòbils, les dents inserides a la cara interna de les genives i la cua llarga i resistent sovint presenten una cresta tot al llarg de l’esquena i també un pap sota la gorja Habiten a tot Amèrica, sobretot a les regions…

Amb THMorgan, contribuí a l’estudi de la localització dels gens en els cromosomes Rebé diversos premis, i ha publicat, entre altres obres, A History of Genetics 1965

Féu una contribució important a l’estudi del comportament social, les agregacions i la distribució geogràfica d’animals tant en medis marítims com terrestres Escriví Ecological animal geography 1937, The social life of animals 1938 i Principles of animal ecology 1949

No tenen clavícules, el cap és gros, i la cua, curta, rudimentària o absent Són de costums gregaris i propis del continent americà Pertanyen a aquest grup els conillets d’Índies i els mares

El gènere més característic és Geophilus , que té unes 80 espècies, repartides per Europa, Amèrica, Àsia i Austràlia La més gran de totes és Gelectricus , de 45 mm de longitud i 65-71 parells de potes

Tenen quatre dits a les extremitats anteriors i cinc a les posteriors Llur alimentació és carnívora Viuen a les zones pantanoses i embassades, als estanys i als rius de l’Amèrica del Nord, de l’Àsia occidental i de l’Europa central i meridional

Tenen hàbits nocturns i s’alimenten d’insectes, ous i fruites Malgrat llur mal caràcter, viuen sovint en domesticitat Són propis de l’Amèrica del Sud Una de les espècies viu als boscs de l’Amazones d’altres habiten Colòmbia, l’Argentina i el Paraguai